Irène Joliot-Curie

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaIrène Joliot-Curie
Irène Joliot-Curie Harcourt.jpg
 Ministeria d'Educació Superior i Recerca francès 

Dades biogràfiques
Naixement 12 de setembre de 1897
París
Mort 17 de març de 1956 (58 anys)
5è districte de París
Residència París
Alma mater Facultat de Ciències de París
Activitat professional
Director de tesi Paul Langevin
Camp de treball Química i radiobiologia
Ocupació Física, química, científica, professora d'universitat i ministra
Dades familiars
Cònjuge Frédéric Joliot-Curie (1926–)
Fills
Pares Pierre CurieMarie Curie
Germans Ève Curie
Premis i reconeixements

IMDB: nm3396150
Modifica dades a Wikidata
Irène Curie i Frédéric Joliot (1934)
Setena Conferència Solvay realitzada l'any 1933. Podem observar Irène Joliot-Curie asseguda la segona per l'esquerra, situada entre Erwin Schrödinger i Niels Bohr, i just davant del seu espòs

Irène Joliot-Curie (París, França, 12 de setembre de 1897 - 17 de març de 1956) fou una física i química francesa guardonada amb el Premi Nobel de Química l'any 1935.[1]

Biografia[modifica]

Era filla dels premis Nobel Pierre i Marie Curie. Després d'estudiar física i química a la Universitat de París durant la Primera Guerra mundial, fou assistent del departament de radiografia de diversos hospitals francesos. Un cop acabada la guerra, fou nomenada ajudanta de la seva mare a l'Institut del Radi de París, posteriorment conegut amb el nom d'Institut Curie.

Al costat de sa mare conegué el seu assistent personal, Frédéric Joliot, del qual s'enamorà i s'hi casà l'any 1926, i del qual adoptà el cognom. L'any 1935 fou nomenada directora d'investigació de la Fundació Nacional de Ciències; fou apartada de la Comissió Francesa d'Energia Atòmica l'any 1951 per les seves simpaties pel Partit Comunista Francès.

Irène Joliot-Curie morí el 17 de març de 1956, a la seva residència de París, a conseqüència d'una leucèmia.

Recerca científica[modifica]

Al costat del seu marit va iniciar la recerca en el camp de la física nuclear cercant l'estructura de l'àtom, en particular l'estructura i projecció del nucli, que fou fonamental per al posterior descobriment del neutró l'any 1934, any en el qual aconseguiren produir artificialment elements radioactius.

L'any 1935, ambdós científics foren guardonats amb el Premi Nobel de Química pels seus treballs en la síntesi de nous elements radioactius.

Ambdós treballaren en les reaccions en cadena i els requisits per a la construcció encertada d'un reactor nuclear que utilitzés la fissió nuclear controlada per a generar energia mitjançant l'ús d'urani i aigua pesant.

Referències[modifica]

  1. «Irène Joliot-Curie». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irène Joliot-Curie Modifica l'enllaç a Wikidata