Ève Curie

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaÈve Curie
Ève Curie.jpg
Biografia
Naixement 6 desembre 1904
París
Mort 22 octubre 2007 (102 anys)
Nova York
Residència França
Activitat
Ocupació Periodista, pianista, escriptora, crítica musical, guionista, biògrafa, diplomàtica i membre de la Resistència Francesa
Instrument Piano
Obra
Obres destacables Journey Among Warriors Tradueix
Família
Cònjuge Henry Richardson Labouisse, Jr. Tradueix
Pares Pierre CurieMarie Curie
Germans Irène Joliot-Curie
Premis

IMDB: nm0192694
Modifica les dades a Wikidata

Ève Denise Julie Curie-Labouisse (París, França, 6 de desembre de 1904 - Nova York, Estats Units, 22 d'octubre de 2007) va ser una escriptora francesa. Va ser la segona filla de Marie i Pierre Curie i va escriure una biografia de la seva mare, Marie Curie, el 1937. La seva vida va estar íntimament lligada als premis Nobel: tant els seus pares com la seva germana, Irène Curie, van ser guardonats amb el premi Nobel en ciències i el seu marit, Henry Richardson Labouisse, Jr., va rebre un premi Nobel de la Pau atorgat a UNICEF, organització de la qual va anar director.

Va ser doctora honoris causa pel Mills College (Califòrnia), el Col·legi Russell Sage i la Universitat de Rochester.[1]

Biografia[modifica]

Era filla de Pierre Curie i de Marie Skłodowska-Curie i germana menor d'Irène Curie. Va créixer a la casa que els seus pares tenien en Sceaux. Després de la mort del pare el 1906 i del matrimoni de la seva germana Irène amb el científic Frédéric Joliot, es va traslladar a viure a París amb la seva mare. Va estudiar ciències i filosofia en el Collège Sévigné i es graduà el 1925. Va ser concertista de piano i va fer el seu primer concert a París el 1925. Va actuar a França i Bèlgica fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial.

Després de la defunció de la mare el 1934, va escriure la seva biografia, titulada Madame Curie, que es va convertir en supervendes mundial el 1938.

El 1939 es converteix en «cavaller» de la Legió d'Honor i de l'Ordre Polònia Restituta.[2] El 1940, caiguda França, s'instal·là en el Regne Unit, on s'uní a la França Lliure treballant per als aliats fins a la fi de la guerra. Va escriure Journey among warriors, crònica dels seus viatges sobre els fronts de la segona Guerra mundial.

El 1944 va fundar, juntament amb Philippe Barrès, el periòdic Paris-Presse, que co-dirigeix fins al 1949.[3]

El 1944 li van concedir la Creu de guerra.

El 1952 es va convertir en consellera especial de la Secretaria General de l'OTAN. El 1954 es casà amb Henry Labouisse, que va ser president d'UNICEF durant 15 anys, i el 1958 va tenir la nacionalitat nord-americana.

Ève Curie va ser administradora de la "Fundació Curie" de 1957 a 1967, a títol de representant de Marie Curie, creadora de la fundació.

Ja centenària, el 13 de juliol de 2005 ascendeix al rang d'«Oficial» de la Legió d'Honor per les seves contribucions a la causa humanitària, condecoració que li va ser lliurada en el curs d'una cerimònia en el local d'UNICEF. Va morir el 22 d'octubre de 2007.

Obres[modifica]

Assaig[modifica]

  • Madame Curie (1938), París, ed. Gallimard.
  • They speak for a nation, letters from France (1941), New York, Ed. Doubleday.
  • Journey among warriors (1943), Londres & Torontó, Ed. W. Heinemann.
  • Voyage parmi els guerriers (1946) Paris,Ed. Flammarion.

Teatre[modifica]

  • Traducció de l'obra de teatre nord-americana al francès 145, Wall Street (1933) obra en tres actes.

Referències[modifica]

  1. Dictionnaire biographique francais contemporain
  2. Something about the Author
  3. Claude Bellanger

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ève Curie Modifica l'enllaç a Wikidata