Pierre Curie

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPierre Curie
Pierre Curie by Dujardin c1906.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 maig 1859 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort19 abril 1906 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident Modifica el valor a Wikidata (Atropellament Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaPanteó de París 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 46″ E / 48.846198°N,2.3461054°E / 48.846198; 2.3461054 Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Ciències de París
La Sorbona
escolarització a casa Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiGabriel Lippmann Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, professor d'universitat, químic, físic nuclear Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesPaul Langevin Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralPaul Langevin Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMarie Curie (1895–1906) Modifica el valor a Wikidata
FillsIrène Joliot-CurieÈve Curie Modifica el valor a Wikidata
ParesEugène Curie Modifica el valor a Wikidata  i Sophie-Claire Depouilly (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansJacques Curie Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Signature de Pierre Curie.png Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 3532d9c4-90d2-4cca-a3e0-5f55fd1cf6e6 Find a Grave: 1614 Modifica el valor a Wikidata

Pierre Curie (París, 15 de maig de 1859 - París, 19 d'abril de 1906)[1] fou un físic francès, pioner en l'estudi de la radioactivitat i descobridor de la piezoelectricitat, que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903, juntament amb la seva dona, Marie Curie.[2][3]

Biografia[modifica]

Nascut a París el 15 de maig de 1859, Pierre Curie era fill d'Eugène Curie (1827–1910), metge d'origen catòlic francès d’Alsàcia, i de Sophie-Claire Curie (de soltera Depouilly; 1832–1897). Va ser educat pel seu pare i en la seva primera adolescència va mostrar una forta aptitud per a les matemàtiques i la geometria. Quan tenia 16 anys, va obtenir la llicenciatura en matemàtiques.[4] A l'edat de 18 anys, va obtenir la seva llicència, l'equivalent a un màster nord-americà, en ciències físiques de la Facultat de Ciències de la Sorbona, també coneguda com la Universitat de París.[4][5][6] No va procedir immediatament a un doctorat per manca de diners. En canvi, va treballar com a instructor de laboratori.[7] Quan Pierre Curie es preparava per a la seva llicenciatura en ciències, treballava al laboratori de Jean-Gustave Bourbouze a la Facultat de Ciències.[8] El 1895, es va doctorar a la Universitat de París.[9] El material de presentació del seu doctorat consistia en la seva investigació sobre el magnetisme.[10] Després de doctorar-se, esdevingué professor de física i l'any 1900 esdevingué professor de la facultat de ciències.[11]

Primers descobriments[modifica]

El 1880, descobrí la piezoelectricitat amb el seu germà Jacques, és a dir, el fenomen pel qual en comprimir un cristall es genera un potencial elèctric. Posteriorment, ambdós germans demostraren l'efecte contrari: que els cristalls es poden deformar quan se sotmeten a un potencial.

Durant el seu doctorat i els anys següents, es dedicà a investigar temes de magnetisme. Desenvolupà una balança de torsió molt sensible per estudiar fenòmens magnètics i estudià el ferromagnetisme, el paramagnetisme i el diamagnetisme. Com a resultat d'aquests estudis, cal destacar el descobriment de l'efecte de la temperatura sobre el paramagnetisme, conegut actualment com la llei de Curie. També descobrí que les substàncies ferromagnètiques presenten una temperatura per sobre de la qual perden el seu caràcter ferromagnètic; aquesta temperatura es coneix com a temperatura o punt de Curie.

Treballs amb Marie Curie[modifica]

Marie Curie

Pierre Curie va ser presentat a Maria Skłodowska pel seu amic, el físic Józef Wierusz-Kowalski.[12] Curie la va portar al seu laboratori com a estudiant seu. La seva admiració per ella va créixer quan es va adonar que ella no inhibiria la seva recerca. Va començar a considerar Skłodowska com la seva musa.[13] Ella va rebutjar la seva proposta inicial, però finalment va acceptar casar-se amb ell el 26 de juliol de 1895.[7][14] A partir d'aquell moment, es dedicaren a l'estudi del llavors innovador camp de la radioactivitat i treballaren en l'aïllament del poloni i del radi.

El 1903, li fou concedit el Premi Nobel de Física, juntament amb Marie Curie i Antoine Henri Becquerel, en reconeixement dels seus extraordinaris serveis realitzats conjuntament en les investigacions de la radiació descoberta per Henri Becquerel.

Morí el 19 d'abril de 1906 a causa d'un accident als carrers de París. Amb Marie Curie, foren pares d'Irène Joliot-Curie i sogres de Frédéric Joliot-Curie, ambdós continuadors del treball del matrimoni Curie i guanyadors el 1935 del Premi Nobel de Química. El 21 d'abril de 1995, les seves restes foren traslladades del panteó familiar al panteó de París.

Reconeixements[modifica]

El 1910, el Congrés de Radiologia aprovà posar el nom de Curie a la unitat de l'activitat radioactiva (3,7×10¹⁰ desintegracions per segon).

En honor seu, així com el de la seva esposa, rep el nom l'asteroide (7000) Curie, descobert el 6 de novembre de 1939 per Fernand Rigaux. En honor seu, rebé el nom l'element sintètic curi (Cm) descobert l'any 1944, i també el cràter Curie a la Lluna i el cràter Curie de Mart.

Referències[modifica]

  1. Jones, Daniel. Roach. Cambridge English Pronouncing Dictionary. 18th. Cambridge University Press, 2011. ISBN 978-0-521-15253-2. 
  2. «Pierre Curie». Encyclopædia Britannica [Consulta: 6 abril 2017].
  3. «The Nobel Prize in Physics 1903». Nobel Prize. Arxivat de l'original el 31 agost 2020. [Consulta: 8 juliol 2016].
  4. 4,0 4,1 «Pierre Curie». biography.yourdictionary.com. [Consulta: 11 desembre 2020].
  5. «Pierre Curie» (en anglès). Atomic Heritage Foundation. Arxivat de l'original el 11 febrer 2021. [Consulta: 6 novembre 2020].
  6. «Pierre Curie». history.aip.org. Arxivat de l'original el 11 febrer 2021. [Consulta: 11 desembre 2020].
  7. 7,0 7,1 Quinn, Susan. Marie Curie: a life. Reading, Mass.: Addison-Wesley, 1996. ISBN 978-0-201-88794-5. 
  8. Marie Curie et Les conquérants de tome: 1896–2006, par Jean-Pierre Poirier
  9. «Curie, Pierre, 1859–1906». history.aip.org. Arxivat de l'original el 11 febrer 2021. [Consulta: 9 octubre 2020].
  10. «Marie Curie – A Student in Paris (1891–1897)». history.aip.org. [Consulta: 14 novembre 2020].
  11. «The Nobel Prize in Physics 1903» (en anglès americà). NobelPrize.org. Arxivat de l'original el 4 juliol 2018. [Consulta: 9 octubre 2020].
  12. Redniss, Lauren. Radioactive. Nova York: HarperCollins, 2011, p. 26. 
  13. Redniss, Lauren. Radioactive. Nova York: HarperCollins, 2011, p. 33. 
  14. Estreicher, Tadeusz. Curie, Maria ze Skłodowskich (en polonès). vol. 4. In Polski słownik biograficzny, 1938, p. 111. 

Enllaços externs[modifica]

  • «Pierre Curie» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.