Cripta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cripta de l'església romànica de Sant Esteve d'Olius

La cripta (grec antic: ἡ κρυπτή -ῆς ‘volta oculta; cripta’. Substantivació de l'adjectiu verbal κρυπτός, κρυπτή, κρυπτόν. El verb κρύπτειν significava ’tapar, amagar; enterrar, soterrar; mantenir amagada una cosa’); originàriament, era el forat excavat per acollir el cos d'un màrtir. L'etimologia de la paraula vol dir 'amagar', indicant prou bé la seva significació. Les primeres criptes o grutes sagrades van ser tallades a la roca o bastides sota el sòl, per amagar als ulls profans les tombes dels màrtirs. Més tard, sobre aquests hipogeus venerats pels primers cristians, es van elevar capelles i vastes esglésies. Més endavant, s'estableixen criptes sota els edificis destinats al culte, per a tancar-hi els cossos dels sants recollits per la fe dels fidels. Moltes de les esglésies contenen criptes que es remunten a una època molt llunyana: unes només són sales quadrades, encorbades en bressol o en arestes, seguint el mètode antic, adornades a vegades només de fragments de columnes, i de capitells imitant l'arquitectura romana; d'altres són vertaderes esglésies subterrànies amb col·laterals, absis i absidioles. Es penetra habitualment a les criptes per escales que surten dels dos costats del santuari, o fins i tot de l'eix del cor.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.145. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 28 de novembre de 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cripta Modifica l'enllaç a Wikidata