Penjant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un penjant és el motiu ornamental en forma de floró penjant que està col·locat a la intersecció dels nervis de la clau d'una volta, a la dovella central d'un arc o qualsevol altre element arquitectònic.[1]

En l'arquitectura gòtica, aquests motius sovint estan tallats de manera complexa amb fullatge, motius heràldics o altres decoracions. Molts presenten animals, ocells o figures o cares humans, de vegades realistes, però sovint grotesques: l'home verd és un tema freqüent.[2]

Els més comuns són els empleats als centres de les voltes a l'arquitectura gòtica flamígera.

Als sostres d'estil mudèjar, normalment es compon d'un adorn penjant en forma de pinya, com per exemple, al Palau dels Reis Catòlics de l'Aljafería de Saragossa.

És la solució practicada durant el renaixement i també s'empra durant el barroc, on els arcs es presenten sostinguts per columnes alternes, el penjant està col·locat entre els arcs suspesos sense suport de columna, com s'aprecien al claustre del Convent de Sant Domènec de Vic.

La catedral romànica de Norwich a Norfolk (Regne Unit), té el major nombre de caps de pedra tallada pintada del món; una extensa i variada col·lecció de més de mil peces individuals. Molts d'aquests caps decorats encara porten els daurats i els pigments originals del moment de la seva creació.

Orfebreria[modifica]

En orfebreria, un pejant és tot adorn que penja joies amb efecte decoratiu, com a les corones votives visigòtiques, com a exemple la del rei Recesvint que pengen unes lletres amb la llegenda Reccesvinthus rex offeret.

A l'orfebreria aràbiga andalusa es troben penjants o penjolls dels segles xiii al xiv que servien per penjar els adorns a la crinera dels cavalls.

Referències[modifica]

  1. Ching, 1995, p. 263.
  2. John i Cave, 1948, p. 1-5, 67-69.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]