Museu Arqueològic Nacional d'Espanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Museu Arqueològic Nacional d'Espanya
Logo Museo Arqueológico Nacional.jpg
Museo Arqueológico Nacional de España 01.jpg
Façana del Museu
Dades base
Tipus entitat museu nacional
Història
Fundació 1867
Activitat
Àmbit museu d'art
Núm. visites 226.742 (2007)[1]
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Andrés Carretero Pérez
Altres dades
Telèfon +34 91 577 79 12

Web Pàgina oficial del Museu

Modifica dades a Wikidata

El Museu Arqueològic Nacional d'Espanya està situat a l'anomenat Palau de Biblioteques i Museus de Madrid, un edifici del segle XIX de l'arquitecte Francisco Jareño compartit amb la Biblioteca Nacional d'Espanya[2] i situat al carrer de Serrano, al costat de la plaça de Colom.

Història[modifica | modifica el codi]

El museu es va fundar el 1867 per Reial Decret d'Isabel II. La seva creació va estar motivada per la necessitat de disposar d'un museu on, igual que als restants països europeus, es poguessin conservar, classificar i exposar els materials arqueològics, etnogràfics, d'arts decoratives i numismàtiques que havien reunit els monarques espanyols a la Reial Biblioteca, al Reial Gabinet d'Història Natural i en altres institucions. El 1941 els seus fons d'arqueologia americana es van separar del Museu per passar a integrar el nou Museu d'Amèrica.

Ho va inaugurar el 9 de juliol de 1871 el rei Amadeu I de Savoia, sota la direcció de Ventura Ruiz Aguilera, cobrint aleshores quatre seccions:5

  • Temps primitius, amb 2703 objectes.
  • Edat Mitjana, amb 3033 objectes.
  • Numismàtica, amb 103 096 monedes d'or, plata, bronze i plom.
  • Etnografia, amb 3500 objectes procedents de l'Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania.

Al començament de la Guerra Civil Espanyola el Museu va patir el robatori de la seva col·lecció de monedes d'or, així com de l'anomenat Tresor dels Quimbayas. Les monedes van passar a engruixir al nomenat Tresor del iot Vita, traslladat a Mèxic al terme de la contesa, i del qual es va apropiar el dirigent socialista Indalecio Prieto Tuero. El destí de les monedes mai no es va aclarir, encara que la seva bona part sembla que va ser comprada per la Hispanic Society of America, la col·lecció completa de la qual va ser subhastada el 2011 i part portada de tornada a Espanya per Subhastes Vico.6 Per sort, el Tresor dels Quimbayas va ser localitzat a Ginebra després de la guerra i va tornar a Espanya. Per Decret de 19 d'abril de 1941 els fons d'art, arqueologia i etnografia americans es van separar del Museu per integrar el nou Museu d'Amèrica a Madrid..

Directors[modifica | modifica el codi]

El Decret de 27 de novembre de 1967 va suprimir el règim d'autonomia administrativa del Museu Arqueològic Nacional. Anteriorment ho nomenava directament el ministre; de 1981 a 1999 l'ho escollia per entre els candidats que signaran una convocatòria de vacant. Des de 1993 (Reial Decret 683/1993, de 7 de maig, pel que es reorganitza el Museu Arqueològic Nacional, art. 4.1.) el Director del Museu és igualment designat pel/la ministra/a a càrrec dels assumptes culturals (Ministeri d'Educació, Cultura i Esport), a proposta del Director General de Belles Arts i Béns Culturals, després d'una «convocatòria de lliure designació». Juntament amb altres organismes públics, com el Museu del Prado, la Biblioteca Nacional d'Espanya o l'Arxiu Històric Nacional, el nomenament del seu director és discrecional, encara que des del Reial Decret 570/1999, de 9 d'abril, de creació del Patronat del Museu Arqueològic Nacional, el Patronat del Museu pot «emetre el seu parer sobre el nomenament del Director i del Sotsdirector del Museu» (art. 4.4.).[3]

Seu[modifica | modifica el codi]

La primera seu del Museu va ser provisional: un antic palauet del carrer de Emabajadores, nomenat el Casino de la Reina, que l'Ajuntament de Madrid havia regalat a Maria Isabel de Portugal, esposa de Ferran VII.

El 1895 els seus fons van ser traslladats definitivament al Palau de Biblioteques i Museus, ocupant les plantes que donen al carrer Serrano i part de les laterals -un terç del total de l'edifici, la resta l'ho ocupa la Biblioteca Nacional-. L'edifici s'assenta sobre els terrenys d'una antiga finca coneguda com l'horta de Sant Felip Neri. Es va començar a construir el 1866 sobre els plànols de Francisco Jareño i Alarcón, però les obres no van concloure fins a 1892 -sota la direcció d'Antonio Ruiz de Salces -. El seu estil és neoclàssic, estant la seva planta rectangular, amb quatre grans patis interiors. La façana que dóna al carrer de Serrano presenta una portada amb columnes dòriques a l'entrada i una columnata jònica a la balconada del pis superior. Al jardí d'accés es troba una reproducció de la cova d'Altamira.

Entre les reestructuracions espacials posteriors, la més important es va portar a terme entre 1968 i 1981: les tres plantes originals es van convertir en cinc i es van reinstal·lar totes les col·leccions amb nous conceptes museogràfics.

Renovació completa (2008-2014)[modifica | modifica el codi]

Des de 2008 es va executar una renovació completa de l'edifici. A causa de les mencionades obres durant mesos va ser visitable tan sols una exposició amb una mostra d'algunes de les obres mestres del museu: «Tresors del Museu Arqueològic Nacional», i des del 25 de juliol de 2011 el tancament del museu va ser total, no reobrint les seves portes fins a l'1 d'abril de 2014.

La inversió va ser de 65 milions d'euros entre obra civil i museografia. La part arquitectònica va ser responsabilitat de Juan Pablo Rodríguez Frade, mentre que de la nova museografia es va ocupar l'empresa Empty. Els treballs han suposat un considerable augment de la superfície útil, que ha passat de 19.280 a 23.303 metres quadrats,[5] i de l'espai dedicat a exposició, de 7.300 metres quadrats a 9.715,[6] distribuïts en 40 sales, i malgrat això el nombre de peces exposades a la nova instal·lació no només no ha augmentat sinó que s'ha reduït a 15.500 -encara que algunes d'elles formen conjunts, per la qual cosa es pot dir que es mostren 13.000 unitats expositives-,[7] enfront de 18.000 que s'exhibien anteriorment.[8]

Col·leccions[modifica | modifica el codi]

El museu té després del seu remodelatge 40 sales. Les seves col·leccions s'exhibeixen en 12 mòduls expositius:9

Sala de Grècia -sala 36-, amb el nou muntatge.
  • Arqueologia i patrimoni
  • Prehistòria
  • Protohistòria
  • Hispània romana
  • Antiguitat tardana
  • Edat Mitjana
  • Edat Moderna
  • Història del museu
  • El Pròxim Orient
  • Egipte i Núbia
  • Grècia
  • Moneda

Entre les seves més d'1.300.000 peces,[9] es poden trobar obres tan importants com:




A més a més, té una cambra cuirassada amb una de les col·leccions de numismàtica més destaques d'Europa, amb 300.000 monedes.[10]

Galería[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Visitantes del museu». Terra Networks, 2008. [Consulta: 23 novembre 2009].
  2. Anteriorment amb el Museu d'Art Modern, fins a la desaparició d'aquest i la seva integració al Museu del Prado el 1971.
  3. «[http://www.mcu.es/organizacion/docs/PatronatoMuseoArqueologico.pdf Real Decreto 570/1999, de 9 de abril, de creación del Patronato del Museo Arqueológico Nacional]» (PDF) (en castellà), 24 d'abril de 1999. [Consulta: 14 desembre 2015].
  4. 4 de noviembre de 2010
  5. «mecd/actualidad/2014/02/20140226-man.html El Museo Arqueológico Nacional abrirá sus puertas el 31 de marzo» (en castellà). [Consulta: 14 desembre 2015].
  6. García, Ángeles. «Arqueológico sí, moderno también» (en castellà), 11 de setembre de 2010. [Consulta: 14 desembre 2015].
  7. «Colecciones en exposición» (en castellà). [Consulta: 14 desembre 2015].
  8. «El Museo Arqueológico, listo y en forma para el futuro» (en castellà). [Consulta: 14 desembre 2015].
  9. Pulido, Natividad. «El Museo Arqueológico Nacional, convertido en un polvorín» (PDF) (en castellà), 5 de juliol de 2009. [Consulta: 14 desembre 2015].
  10. Constenla, Tereixa. «Un tesoro en la recámara del Arqueológico» (en castellà), 2 d'abril de 2015. [Consulta: 14 desembre 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Marcos Pous, Alejandro (coordinador general). De Gabinete a Museo: tres siglos de historia. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones, 1993. ISBN 84-7483-902-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Arqueològic Nacional d'Espanya Modifica l'enllaç a Wikidata