Nova Guinea
| |||||
| Tipus | Illa  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Guinea | ||||
| Part de | continent australià | ||||
| Localització | |||||
| Continent | Oceania insular | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província de Papua (Indonèsia) | ||||
| |||||
| Banyat per | mar d'Arafura | ||||
| Dades i xifres | |||||
| Altitud | 164 m | ||||
| Mida | 400 ( ) × 2.398 ( ) km | ||||
| Punt més alt | Puncak Jaya (4.884 m ) | ||||
| Superfície | 785.753 km² | ||||
.svg)
Nova Guinea és la segona illa més gran del món, després de Groenlàndia, i la més alta, ja que el seu cim màxim, el Puncak Jaya, s'eleva a 4.884 m sobre el nivell del mar. Situada al nord d'Austràlia, de la qual està separada per l'estret de Torres, limita al nord amb l'oceà Pacífic, a l'oest amb el mar de Banda, al sud-oest amb el mar d'Arafura i al sud-est i a l'est amb el mar del Corall. A l'oest, té a prop les illes de Halmahera i Seram, i a l'est Nova Bretanya. Té una superfície de 790.000 km² i una població relativament escassa en comparació amb la seva extensió, ja que no arriba als set milions d'habitants. Els habitants autòctons la coneixen pel nom de Papua.
Originàriament, havia format part del continent australià, del qual es va separar quan es va inundar l'àrea que ara ocupa l'estret de Torres, cap al cinquè mil·lenni aC.
L'illa es divideix entre els estats d'Indonèsia (a la part occidental) i Papua Nova Guinea, a la part oriental.
Divisions polítiques[modifica]
Políticament, l'illa de Nova Guinea es divideix si fa no fa en dues meitats iguals amb una línia que discorre de nord a sud:
- La part oest de l'illa, Nova Guinea occidental o Papua occidental (Irian en indonesi), situada a l'oest del meridià 141°E de longitud (excepte en una petita part de territori a l'est del riu Fly, que pertany a Papua Nova Guinea) està administrada per Indonèsia i se subdivideix en dues províncies:
- Papua occidental (Papua Barat, abans anomenada Irian Jaya Barat), amb capital a Manokwari.
- Papua (abans anomenada Irian Jaya), amb capital a Jayapura. S'ha proposat subdividir aquesta província en dues: Papua central (Papua Tengah) i Papua oriental (Papua Timur), però el projecte encara no s'ha dut a terme.
- La part oriental conforma la part principal de Papua Nova Guinea, estat independent des del 1975, abans conegut com el territori de Papua i Nova Guinea. La ciutat principal és la capital de l'estat, Port Moresby.
Canibalisme[modifica]
Nova Guinea és popularment coneguda pel ritual del canibalisme que era practicat per alguns grups ètnics, però no pas la majoria, ni de bon tros.[1] El Korowai i Kombai, poblacions del sud-est de Papua Nou Occidental, són dos dels últims grups del món que deien haver participat en actes antropòfags en el passat recent. En l'àrea d'Asmat, al sud-oest de Papua, s'hi pot haver practicat fins a principis dels anys 1970. Entre la gent Fore a Papua Nova Guinea, el canibalisme ritual conduïa a l'extensió del kuru, cosa que mogué l'administració australiana a proscriure'n la pràctica el 1959.
El canibalisme podria haver aparegut a Nova Guinea a causa de l'escassetat de fonts de proteïnes. Les collites tradicionals de taro i moniato són baixes en proteïnes, si les comparem amb el blat, i els únics animals comestibles disponibles -com ratolins, aranyes i granotes- eren petits i gens mengívols.[2] Els antropòlegs assenyalen, tanmateix, que un cert nombre de marsupials de grandària mitjana són endèmics a l'illa, i són caçats pels nadius, i que els porcs s'hi introduïren uns quants milers d'anys abans del contacte amb els europeus.
Referències[modifica]
- ↑ ètnic amb Cannibals
- ↑ W. W. Norton. Guns, Gèrmens, i Acer. ISBN 0-393-03891-2, 1997
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nova Guinea |