Parc Nacional de Lorentz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaParc Nacional de Lorentz
(id) Taman Nasional Lorentz Modifica el valor a Wikidata
Puncakjaya.jpg
Puncakjaya
TipusNational park of Indonesia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EpònimHendrikus Albertus Lorentz Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaProvíncia de Papua (Indonèsia) Modifica el valor a Wikidata
Lorentz National Park map-fr.svg Modifica el valor a Wikidata
 4° 45′ 00″ S, 137° 50′ 00″ E / 4.75°S,137.83333°E / -4.75; 137.83333Coord.: 4° 45′ 00″ S, 137° 50′ 00″ E / 4.75°S,137.83333°E / -4.75; 137.83333
Dades i xifres
Superfície25,056 km² Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusPatrimoni natural  → Àsia-Oceania insular
Data1999 (23a Sessió), Criteris PH: (viii), (ix) i (x) Criteri de Patrimoni de la Humanitat Modifica el valor a Wikidata
Identificador955
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 1500 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació1997 Modifica el valor a Wikidata

El Parc Nacional de Lorentz és la major àrea protegida del Sud-est Asiàtic, abastant unes 2.505.600 ha. Es troba a l'illa de Nova Guinea, a la provincial de Papua, a l'arxipèlag d'Indonèsia. És l'única àrea protegida en el món que incorpora una seqüència contínua i intacta d'ambients que van des d'àrees nevades fins a un ambient tropical marí, passant per extenses planes i selves tropicals humides. El territori fou declarat parc nacional pel govern d'Indonèsia en 1997 i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1999.[1]

Denominació[modifica]

El parc rep el nom de Hendrikus Albertus Lorentz, un explorador holandès que va estar a la zona en la seva expedició de 1909–1010.

Geologia[modifica]

Localitzat en la unió entre dues plaques continentals en col·lisió, l'àrea té una geologia complexa amb formacions muntanyoses esculpides a través de les glaciacions. L'àrea conté també els registres fòssils que registren l'evolució de la vida a l'illa de Nova Guinea, amb un alt nivell d'endemismes i el més alt nivell de biodiversitat de la regió.

Fauna[modifica]

El parc nacional de Lorentz té 630 espècies d’ocells documentades (al voltant del 95% del nombre total d’espècies d’aus a Papua) i 123 espècies de mamífers. Les aus inclouen dues espècies de casuari, 31 espècies de colom, 500 espècies de cacatua, 60 espècies d'alcedínids i 145 espècies de suimangues. Sis espècies d'ocells són endèmiques de la serralada de Sudirman, incloses la guatlla muntanyenca i la petroica roquera, 26 espècies són endèmiques de la Serralada Papua Central, mentre que tres són endèmiques de les terres baixes del Sud del Papua.[2]

Entre les espècies amenaçades hi ha el casuari comú, la mallomys gunung, el goura de Scheepmaker, el lloro de Pesquet, l'ànec de Salvadori i el Macgregoria pulchra.[3] Les espècies de mamífers inclouen l'equidna de musell llarg, l'equidna de musell curt i quatre espècies de cuscús, a més de wallabies, gat marsupial i cangur arborícola.[2] Endèmic de la serralada Sudirman és el cangur arborícola dingiso, que es va descobrir el 1995.

Ocupació humana[modifica]

La zona del parc nacional ha estat habitada des de fa més de 25.000 anys. Els boscos de Lorentz engloben les terres tradicionals de vuit grups ètnics indígenes, inclosos els Asmat, Amung, Dani, Sempan i Nduga. Les estimacions de la població actual varien entre 6.300 i 10.000 persones. És àmpliament reconegut que les estratègies de gestió de la conservació del parc hauran d’incorporar les necessitats i aspiracions d’aquests pobles si es vol protegir la biodiversitat. A més, la diversitat cultural és una altra mesura important d’èxit del parc.[3]

Amenaces[modifica]

Les principals amenaces per a la biodiversitat del Parc Nacional de Lorentz són la tala comercial, la reconversió forestal per a l'agricultura de plantació, la conversió agrícola de petits agricultors, el desenvolupament de mines i extracció de petroli i gas, la construcció il·legal de carreteres i el comerç il·legal d'espècies. L’escalfament global també representa una amenaça substancial, doncs les glaceres del cim del Puncak Jaya estan en regressió.[4]

Des de 2005 no es coneix d'explotació forestal comercial ni d'altres amenaces a gran escala a l'interior del parc, que havien durant el govern de Suharto i que s'han anat reduint amb la implementació de legislació ambiental des de la dècada de 1980, la descentralització de la gestió dels boscos, que va passar a mans dels governadors regionals,[5] la declaració de parc nacional 1997 i Patrimoni de la Humanitat en 1999.[1] Actualment no hi ha projectes de conversió de boscos actius i la conversió agrícola és mínima. Se sap que el comerç il·legal d’espècies és un greu problema. La gran explotació minera d'or i coure de Freeport ha estat activa durant dècades a l'oest i al nord del parc, però no està activa dins dels límits del parc. L'exploració de petroli a l'interior i al nord-est del parc està en curs.

La salut general de la biodiversitat del Parc Nacional de Lorentz és actualment excel·lent. Tot i que el registre i altres amenaces encara no s'han materialitzat, és probable que això esdevingui una amenaça en el futur. El canvi climàtic representa una amenaça real, però les seves implicacions específiques per al Parc Nacional de Lorentz són incertes.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Centre, UNESCO World Heritage. «Lorentz National Park» (en anglès). [Consulta: 17 març 2021].
  2. 2,0 2,1 Ministry of Forestry 17/7/2010, consulta 14 maig 2010
  3. 3,0 3,1 UNESCO: WHC Nomination Documentation, 1999, consulta 18 novembre 2010
  4. Grover, V. «Indonesia: The suffering nation». A: Climate Change: Five Years After Kyoto, 2004, p. 343. ISBN 1578083265. 
  5. Adrian Howkins, Jared Orsi, Mark Fiege. National Parks Beyond the Nation: Global Perspectives on "America's Best Idea" (en anglès). University of Oklahoma Press, 2016, p. 158. ISBN 0806154756. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Nacional de Lorentz