Suharto

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSuharto
President Suharto, 1993.jpg
Nom original (id) Haji Muhammad Soeharto
(jv) Haji Muhammad Soeharto
Biografia
Naixement 8 juny 1921
Kemusuk
Mort 27 gener 2008 (86 anys)
Jakarta
Causa de mort Insuficiència renal
Lloc d'enterrament Astana Giribangun
16è Secretari General del Moviment de Països No Alineats 

7 setembre 1992 – 20 octubre 1995
← Dobrica ĆosićErnesto Samper Pizano →
Indonesian Presidential Seal gold.svg 2n President d'Indonèsia 

12 març 1967 – 21 maig 1998
← SukarnoJusuf Habibie →
Religió Sunnisme
Alçària 1,68 m
Activitat
Ocupació Polític i militar
Partit polític Golkar Tradueix
Branca militar Indonesian Army Tradueix
Rang militar Jenderal Besar Tradueix
Conflicte Vermes
Família
Cònjuge Tien Soeharto Tradueix (1947–1996)
Fills Tommy Suharto Tradueix
Mamiek Soeharto Tradueix
Tutut Soeharto Tradueix
Siti Hediati Hariyadi
Sigit Harjojudanto Tradueix
Bambang Trihatmodjo Tradueix
Premis
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Suharto (Yogyakarta 8 de juny de 192127 de gener de 2008) va ser el segon president d'Indonèsia. Es mantingué en el càrrec des de 1967 a 1998. Com molts javanesos Suharto té un sol nom.[1] Els seus pares eren de Java. Durant l'ocupació japonesa d'Indonèsia Suharto va servir en les forces de seguretat indonèsies organitzades pels ocupants japonesos. Quan va esclatar la revolució d'Indonèsia per la independència arribà al poder a través d'un cop d'estat del qual es va culpar al partit comunista d'Indonèsia.[2] Aleshores i des det 1965 a 1966 es va fer una purga anticomunista al país causa de la mort d'un milió d'indonesis. El 1967 Suharto ja exercia de president de facto i ho va ser formalment des de l'any 1968. Va ser obligat a renunciar al càrrec l'any 1998, essent substituït per Jusuf Habibie.

L'administració de Suharto va consistir en una administració centralista i crear i mantenir un exèrcit fort i influent, la militància anticomunista de Suharto li valgué el suport d'occident durant la Guerra freda. Sota el seu mandat a indonèsia hi va haver creixement econòmic i industrialització,[3] es va millorar molt la sanitat, l'educació i el nivell de vida.[4] també hi va haver l'ocupació indonèsia, durant 24 anys, de Timor Est que va tenir com a conseqüència (com a mínim) 100.000 morts.[5] Cap al 1990 l'autoritarisme del seu règim (anomenat Nou Ordre) i l'extensió de la corrupció[6] va ser una font de descontentament.[7] Es va lliurar de ser judicat per corrupció i genocidi al·legant mala salut.

Referències[modifica]

Notes[modifica]

  1. Haskin, Colin, "Suharto dead at 86", Globe and Mail, January 27, 2008
  2. Friend (2003), pages 107–109; Chris Hilton (writer and director) (2001). Shadowplay (Television documentary). Vagabond Films and Hilton Cordell Productions. ; Ricklefs (1991), pages 280–283, 284, 287–290
  3. Miguel, Edward; Paul Gertler, David I. Levine (gener 2005). "Does Social Capital Promote Industrialization? Evidence from a Rapid Industrializer". Econometrics Softare Laboratory, University of California, Berkeley 
  4. McDonald, Hamish. No End to Ambition, 28 gener 2008. 
  5. Commission for Reception, Truth and Reconciliation in East Timor Benetech Human Rights Data Analysis Group. «The Profile of Human Rights Violations in Timor-Leste, 1974–1999». A Report to the Commission on Reception, Truth and Reconciliation of Timor-Leste. Human Rights Data Analysis Group (HRDAG), 09-02-2006.
  6. s'ha estimat que els fons apropiats il·legalment per la família Suharto estan entre 1.5000 milions de dòlars i 35.000 milions de dòlars.(Ignatius, Adi. «Mulls Indonesia Court Ruling». TIME, 11-09-2007. [Consulta: 9 agost 2009].); Haskin, Colin, "Suharto dead at 86", Globe and Mail, January 27, 2008
  7. «Suharto tops corruption rankings». BBC News, 25-03-2004 [Consulta: 4 febrer 2006].

General[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Suharto Modifica l'enllaç a Wikidata