8 de juny
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Juny 2021 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs. Queden 206 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1283 - Mar Mediterrània, prop de l'illa de Malta: Roger de Llúria hi derrota els angevins en l'anomenat Combat de Malta.
- 1969 - Els Castellers de Barcelona aixequen el seu primer castell, un pilar de 4, al Vendrell.
- 2004 - Barcelona: Òmnium Cultural atorga el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Joan Francesc Mira.
- 2013 - Barcelona: es presenta el documental Ciutat morta a l'antic Palau del Cinema, rebatejat cinema Patrícia Heras.
- Resta del món
- 793 – La primera ràtzia coneguda dels víkings sobre sòl britànic a Lindisfarne.
- 1867 - Colòmbia: es publica la novel·la María de Jorge Isaacs.
- 1928 - Pequín (Xina): Presa de la ciutat pel Kuomintang i fi de l'Expedició del Nord.[1]
- 1930 - Carles II és proclamat rei de Romania.
- 1949 – La Caça de Bruixes: un informe de l'FBI esmenta celebritats com ara Helen Keller, Dorothy Parker, Danny Kaye, Fredric March, John Garfield, Paul Muni i Edward G. Robinson com a membres del Partit Comunista.
- 1995 - La primera versió del llenguatge de programació PHP és alliberada pel seu creador, Rasmus Lerdorf.
- 2004 - Es produeix el primer Trànsit de Venus del segle XXI.
- 2006 - Iraq, el primer ministre iraquià confirma la mort del líder d'Al-Qaeda a l'Iraq Abu Musab al Zarqaui.
- 2014 - Cadena Humana pel Dret A Decidir del País Basc del 2014
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1873 - Monòver, el Vinalopó Mitjà: José Augusto Trinidad Martínez Ruiz, més conegut com a Azorín, escriptor i periodista valencià (m. 1967).[2]
- 1908 - Os de Balaguer, Noguera, Lleida: Leandre Cristòfol, escultor català, considerat un dels pioners de l'escultura surrealista a Catalunya (m. 1998).[3]
- 1952 - Barcelona: Emilio Pérez de Rozas, periodista català.[4]
- 1976 - Tortosa: Montse Castellà Espuny, cantautora i activista social
- Resta del món
- 1625, Perinaldo, Gènova, Ligúria, Itàlia : Giovanni Cassini, astrònom i enginyer francès (m. 1712).[5]
- 1671,Venècia: Tomaso Giovanni Albinoni ,compositor italià de música barroca (m. 1751).[6]
- 1810, Zwickau, Saxònia, Alemanya: Robert Schumann, compositor alemany.[7]
- 1860, Castel Road, Irlandaː Alicia Boole Stott, extraordinària matemàtica amateur.[8]
- 1861, Cangues d'Onís, Astúries: Juan Vázquez de Mella, polític tradicionalista, escriptor i filòsof catòlic espanyol (m. 1928).[9]
- 1867, Richland Center, Wisconsin, Estats Units: Frank Lloyd Wright, arquitecte estatunidenc considerat un dels principals mestres de l'Arquitectura Moderna[10]
- 1893, Council Bluffs, Iowa, Estats Units: Ernest B. Schoedsack, director, productor i director de fotografia estatunidenc.
- 1898, Baltibboys, Comtat de Wicklow (Irlanda): Ninette de Valois, ballarina i coreògrafa irlandesa (m. 2001).[11]
- 1903, Brussel·les, Bèlgicaː Marguerite Yourcenar, escriptora francesa, primera dona membre de l'Académie Française (m. 1987).[12]
- 1904, Chenecey-Buillon (Doubs)ː Alice Rahon, poetessa i artista francesa/mexicana (m. 1987).[13]
- 1910, Viña del Mar (Xile): María Luisa Bombal, escriptora xilena (m. 1980).[14]
- 1916, Northampton, Anglaterra, Regne Unit: Francis Crick, biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1962 (m. 2004).[15]
- 1921, Yogyakarta,(Indonèsia): Suharto, va ser el segon president d'Indonèsia.[16]
- 1923, Buenos Aires, Argentinaː Ermina Odoardo, aquitecta, primera dona a exercir l'arquitectura a Santiago de Cuba.[17]
- 1926, Iași : Anatol Vieru ,compositor, teòric i educador romanès (m. 1998).[18]
- 1930, Frankfurt del Main (Alemanya): Robert Aumann, economista, Premi Nobel d'Economia de l'any 2005.[19]
- 1936, Waltham, Massachusetts (EUA). Kenneth G. Wilson, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1982 (m. 2013).[20]
- 1940, Jersey City, Nova Jersey (EUA): Nancy Sinatra, cantant i actriu.[21]
- 1947, South Bend, Indiana (EUA): Eric Frank Wieschaus, biòleg molecular nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1995.[22]
- 1950, Maringá, Paraná, Brasilː Sonia Braga, actriu brasilera.[23]
- 1951, Skewen, Gal·lesː Bonnie Tyler, cantant gal·lesa de música pop i rock.[24]
- 1975, Arinsal, La Massanaː Olga Gelabert Fàbrega, política andorrana, ha estat Ministra de Cultura, Joventut i Esports.[25]
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1976 - Matadepera, Vallès Occidental: Ricard Marlet i Saret, xilògraf, pintor i escultor català (n. 1896).[26]
- 1986 - Barcelona: Cèlia Suñol i Pla, escriptora catalana (n. 1899).[27]
- 2001 - Barcelona: Griselda Pascual i Xufré, científica catalana vinculada a la investigació matemàtica i a la docència (n. 1926).[28]
- 2004 - Madrid: Núria Torray, actriu catalana que destacà especialment en l'escena teatral (n. 1934).[29]
- Resta del món
- 632: Mahoma, profeta de l'islam (n. 570).[30]
- 1290ː Florència: Beatrice Portinari, possiblement la figura històrica rere Beatriu, la dona que inspirà Dante Alighieri (n. 1266).[31]
- 1768, Trieste: Johann Joachim Winckelmann, arqueòleg alemany (n. 1717).[32]
- 1775: Muhammad Bey Abu l-Dhahab, bei mameluc dels Kazdughiliyya d'Egipte.
- 1796, Moscou (Rússia): Felice Giardini ,violinista i compositor italià (n. 1716).[33]
- 1809, Nova York, Estats Units: Thomas Paine, intel·lectual, polític, revolucionari, escriptor i inventor anglès i nord-americà (n. 1737).[34]
- 1831, Londres, Anglaterra: Sarah Siddons, actriu gal·lesa (n. 1755).[35]
- 1839, Salzburgː Aloysia Weber, soprano alemanya, cunyada de Mozart (n. 1760).[36]
- 1845, Nashville, Tennessee, Estats Units: Andrew Jackson, militar, jutge, 7è president dels Estats Units (n. 1767)[37]
- 1876, Parísː George Sand, escriptora francesa (n. 1804).[38]
- 1921, Vienaː Natalie Bauer-Lechner, prestigiosa violista (n. 1858).[39]
- 1929:
- New Canaan, Connecticut, Estats Units: Bliss Carman, poeta canadenc en llengua anglesa pertanyent al postromanticisme (n. 1861).[40]
- Hugo Nolthenius, músic holandès
- 1945, París (França): Robert Desnos, poeta surrealista francès (n. 1900).[41]
- 1956, Parísː Marie Laurencin, pintora i gravadora francesa (n. 1883).[42]
- 1969, Santa Monica (Califòrnia, EUA): Robert Taylor, actor de cinema (n. 1911).
- 1975: Elizabeth Hirsh Fleisher, arquitecta estatunidenca.[43]
- 1990, San José (Costa Rica): José Figueres Ferrer , pensador i humanista, i un dels més importants polítics de la república de Costa Rica. Va ser President de la República en tres períodes, 1948-1949, 1953-1958 i 1970-1974 (n. 1906).[16]
- 1997, Nigèria: Amos Tutuola, escriptor nigerià (n. 1920).[44]
Festes i commemoracions[modifica]
- Dia dels mars i oceans
- Santoral
- Església Catòlica
- Sants al Martirologi romà (2011)
- [45] Maximí d'Ais, bisbe llegendari (s. I);
- Gildard de Rouen, bisbe (511); Medard de Noyon, bisbe (560); Fortunat de Fano, bisbe (s. VI); Clodulf de Metz, bisbe (697); Guillem de York, bisbe (1154).
- Beats:
- John Davy, cartoixà màrtir (1537);
- Jacques Berthieu, màrtir (1896);
- Maria Droste Zu Vischering (1899);
- Mariam Thresia Chiramel Mankidiyan, fundadora (1926);
- Nicola da Gesturi, caputxí (1958).
- Sants Cal·líope, màrtir (ca. 250);
- Sal·lustià de Sardenya, màrtir o eremita;
- Melània de Roma, benefactora (409);
- Eutropi de València, bisbe;
- Bron de Cassel-Irra, bisbe (ca. 511);
- Levà de Cornualla (s. VI);
- Sira de Troyes, verge;
- Trojècia de Rodés, verge;
- Heracli de Sens (ca. 515);
- Victorí de Camerino, bisbe (543); Macutí d'Irlanda, monjo (s. VII);
- Eustadiola de Moyen-Moutier, vídua i abadessa (690);
- Robert de Frassinoro, abat (ca.1070);
- Giovanni Rainuzzi, monjo de Todi (ca. 1330);
- Bernat de Montgaillard, monjo (1628);
- Felix Maria Ghebre-Amlak, cistercenc (1934);
- translació de les relíquies d'Alfegi de Canterbury i d'Aldemar de Thérouanne.
- A l'Orde de la Trinitat:
- sant Miquel dels Sants (festa al Martirologi romà el 10 d'abril).
- Beat Armand de Ziertkzee;
- Ilga de Schwarzenberg, eremita (1115).
- A l'Orde de Sant Domènec: beates Diana d'Andalò, Cecília Cesarini (1290) i Amata de San Sisto.
- Venerables Engelbert von Schäftlarn, prior (1153); Giselbert de Cappenberg (s. XII); Anne de Xainctonge, fundadora (1621).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: sant Pere d'Amer, mestre general; Jorge Porta; Magdalena de la Concepción.
- Església Copta (1 paoni)
- Sant Cosme de Taha i companys, màrtirs;
- consagració de les esglésies de Sant Lleonci i de Sant Febamon.
- Església Etíop
- Santa Febròinia de Nusaybin
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 21 de juny del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 26 de maig del calendari julià litúrgic:
- Sants Alfeu, un dels Setanta deixebles, i els seus fills Aberci i Helena; Carp de Vèrria, bisbe;
- Agustí de Canterbury, evangelitzador d'Anglaterra;
- Jordi el Nou, màrtir a Sofia
- Joan Psichaita, confessor
- Alexandre de Tessalònica, màrtir
- Església d'Anglaterra
- Sant Thomas Ken, bisbe de Bath i Wells (1711)
- Església Episcopal dels Estats Units
- Roland Allen, estrateg missioner (1947)
- Esglésies luteranes
- A l'Església Evangèlica d'Alemanya: August Hermann Francke, teòleg, i Hermann Bezzel, director d'hospital.
Referències[modifica]
- ↑ Paulès, Xavier (1973-....).. La République de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ «Azorín | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Leandre Cristòfol i Peralba | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Emilio Pérez de Rozas, pasión antimadridista». Defensa Central, 14-06-2015. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Giovanni Domenico Cassini | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Robert Schumann». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ Polo-Blanco, Irene «Alicia Boole Stott, a geometer in higher dimension». Historia Mathematica, 35 (2), Maig 2008, pàg. 123–139. DOI: 10.1016/j.hm.2007.10.008.
- ↑ «Juan Vázquez de Mella y Fanjul | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Dame Ninette de Valois». Encyclopædia Britannica [Consulta: 19 octubre 2017].
- ↑ «Marguerite Yourcenar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ MacMasters, Merry. «La Jornada: Sigue con Alice Rahon el repaso del MAM al surrealismo en México». La Jornada, 13-04-2009. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «María Luisa Bombal». Encyclopædia Britannica, 04-06-2019. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1962» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ 16,0 16,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Ellas iniciaron el camino». Arquitectura y Urbanismo Vol XXIX. ISSN: 1815-5898 [Consulta: 14 octubre 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2005» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1982» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Nancy Sinatra». Sputnikmusic. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1995» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ García Berumen, Frank Javier. Latino Image Makers in Hollywood: Performers, Filmmakers and Films Since the 1960s (en anglès). McFarland, 2016-04-14, pàg.153-156. ISBN 978-1-4766-1411-3.
- ↑ «La estrella de los 80, Bonnie Tyler, visita ‘El Hormiguero’». La Vanguardia, 20-01-2020.
- ↑ «Olga Gelabert Fàbrega». Consell General. Principat d'Andorra. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Ricard Marlet i Saret | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Cèlia Suñol i Pla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Pascual i Xufré, Griselda». Galería de Científics Catalans. [Consulta: desembre 2020].
- ↑ «Fallece la actriz Nuria Torray» (en castellà). El Periódico de Aragón, 09-06-2004.
- ↑ «Muhammad | Biography, History, & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Toynbee, Paget. Dante Alighieri: His Life and Works (en anglès). Courier Corporation, 2013-11-07. ISBN 978-0-486-14642-3.
- ↑ «Johann Winckelmann | German art historian» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «GIARDINI, Felice in "Dizionario Biografico"» (en it-it). [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Thomas Paine | Biography, Common Sense, & Rights of Man» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Sarah Siddons». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ Bray, Lucinda. The Practicalities of Producing the Play Mozart, with Music by Franz von Suppé (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2019-09-24, p. 217. ISBN 978-1-5275-4037-8.
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «George Sand | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ Kozinn, Allan «Chaste Ascetic? A Letter Details Mahler’s Love Life (Published 2013)» (en anglès). The New York Times, 26-07-2013. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Bliss Carman | Canadian poet» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Chilvers, Ian. The Oxford Dictionary of Art (en anglès). Oxford University Press, 2004, pàg. 396. ISBN 978-0-19-860476-1.
- ↑ Rivera, Sofía. «Elizabeth Hirsh Fleisher 1892-1975». Un dia, una arquitecta, 29-01-2018. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Amos Tutuola | Nigerian author» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Santi, beati e testimoni.
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:8 de juny. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 8 de juny |