Giovanni Cassini

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGiovanni Cassini
Giovanni Cassini.jpg
Nom original (it) Giovanni Domenico Cassini
(fr) Giovanni Domenico Cassini
Biografia
Naixement 8 juny 1625
Perinaldo
Mort 14 setembre 1712 (87 anys)
París
 Director Observatori de París

1671 – 1712
Residència Castle of Fillerval Tradueix
Educació Universitat de Bolonya
Es coneix per Descobrir quatre llunes de Saturn
Establir la distància de la Terra al Sol
Divisió de Cassini
Activitat
Director de tesi Giovanni Battista Riccioli i Francesco Maria Grimaldi
Camp de treball Astronomia
Ocupació Selenographer Tradueix, geodesista, matemàtic, astrònom, enginyer i astròleg
Ocupador Universitat de Bolonya
Professors Giovanni Battista Riccioli, Francesco Maria Grimaldi i Honoré Fabri
Influències Giovanni Battista Riccioli
Francesco Maria Grimaldi
Jean Picard
Influències en Ole Rømer
Obra
Estudiant doctoral Jacques Cassini
Família
Fills Jacques Cassini
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Giovanni Domenico Cassini (1625-1712) fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini. El 1650, amb només vint-i-cinc anys, va ser professor d'astronomia a la Universitat de Bolonya, arribant a ser catedràtic. En aquesta ciutat, a la catedral de Sant Petroni, va fer traçar l'immens quadrant que travessa obliquament el sòl de l'església i per mitjà del qual va corregir les taules del moviment del Sol.

El 1665 va descobrir el moviment de rotació de Júpiter al voltant del seu propi eix i va mesurar la seva durada, fent el mateix el 1666 amb el de Mart. Va calcular els períodes rotacionals de Júpiter, Mart i Venus, i el 1668 va elaborar les taules dels moviments dels quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileu (Ole Rømer va utilitzar aquests resultats per a calcular la velocitat de la llum).

El 1669 va ser nomenat director de l'Observatori Astronòmic de París, convidat pel ministre francès Colbert. Aquí va descobrir, entre 1671 i 1674, quatre satèl·lits de Saturn (Jàpet, Rea, Tetis i Dione), batejats per ell com "Ludovici" en honor del "Rei Sol"; i el 1675, va observar una discontinuïtat (detectada 10 anys abans per William Balle) que ara es coneix com a divisió de Cassini.[1]

Va observar durant diversos anys, juntament amb el seu deixeble Fatio, la llum zodiacal i per primer cop, el 1683, va posar en relleu la seva naturalesa extraterrestre i no meteorològica. Va descobrir que l'eix de rotació de la terra no estava situat perpendicularment a l'eclíptica, com s'havia cregut fins llavors, i que les seves posicions successives a l'espai no eren paral·leles entre si; va afegir al satèl·lit de Saturn descobert per Huygens quatre més, i va presentar a l'Acadèmia les seves investigacions sobre el calendari indi.

El seu èxit més important va ser establir el primer càlcul ajustat a les dades d'avui dia (només un 7% per sota del valor actual) de la distància existent entre la Terra i el Sol. Va arribar a aquests resultats mitjançant l'observació de Mart des de París (alhora que Richter feia el mateix des de la Guayana francesa a 10.000 km. de distància). Va calcular la distància de Mart a la Terra i va determinar les distàncies dels altres planetes al Sol (basant-se en la tercera llei de Kepler). Va morir cec, probablement a causa dels llargs anys dedicats a l'observació del cel, després d'haver dictat la seva autobiografia.

Com a director a París, el van succeir una dinastia de Cassinis: el seu fill Giacomo, anomenat Cassini II, després d'ell el seu nebot Cessés Francesco, Cassini III, i finalment el seu renebot Giacomo Domenico, Cassini IV. Les seves obres s'han publicat amb el títol d'Opera Astronòmica.

La sonda espacial Cassini-Huygens fou anomenada en honor seu i de Christiaan Huygens.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Carson, Mary Kay. Exploring the Solar System: A History (en anglès). Chicago Review Press, 2008, p. 153. ISBN 1613740425. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]