Francesco Maria Grimaldi

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesco Maria Grimaldi
Francesco Maria Grimaldi.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 2 d'abril de 1618
Bolonya, Estats Pontificis, avui Itàlia
Mort 28 de desembre de 1663(1663-12-28) (als 45 anys)
Bolonya, Estats Pontificis, avui Itàlia
Religió Catolicisme
Alma mater Universitat de Bolonya
Es coneix per Descobrir la difracció de la llum
Activitat professional
Camp de treball Físic i astrònom
Ocupació Física, Matemàtiques
Organització Universitat de Bolonya
Mestres Giovanni Battista Riccioli
Influències de
Va influir a
Orde Companyia de Jesús
Modifica dades a Wikidata

Francesco Maria Grimaldi va ser un científic jesuïta italià, conegut per haver estat el primer a parlar de la difracció de la llum.

Vida[modifica | modifica el codi]

El pare de Grimaldi era un ric comerciant de seda amb antecedents nobles i la seva mare regentava una farmàcia heretada dels seu avi. El 1632 va ingressar a l'orde jesuïta juntament amb el seu germà més gran Vincenzo. Els anys següents estudia, probablement a Novellara, fins al 1635 en que arriba a Parma on estudia sota Giovanni Battista Riccioli, de qui es convertirà en el principal ajudant.

L'any 1636 es traslladen tots dos a la Universitat de Bolonya des d'on conduiran experiments, intentant refutar les teories de Galileo Galilei, sense èxit. Les seves acurades mesures de la caiguda lliure dels cossos des de la torre Asineli, no fan sinó confirmar les teories galileanes.

Grimaldi romandrà a Bolonya fins a la seva mort ajudant a Riccioli en tots els seus treballs astronómics. La seva participació en el Almagestum Novum (1651) i en l'Astronomia Reformata (1665) del seu mestre, Riccioli, va ser fonamental.

Grimaldi va morir a Bolonya d'una breu malaltia amb febres molt altes i forts maldecaps. Va ser Riccioli, el seu mestre, qui va fer publicar el seu llibre de forma pòstuma.

Obra[modifica | modifica el codi]

A part de ser el responsable de moltes de les taules que hi ha en els llibres d'astronomia de Riccioli,[1] també va ser l'encarregat de confegir els mapes llunars, donant-li noms als seus accidents (cràters i valls). També va col·laborar amb Riccioli en l'intent de mesura del meridià de Bolonya i en el disseny i operació de nous instruments astronòmics.[2]

Però l'obra per la qual és més conegut (i l'única que està publicada amb el seu nom) és Physico-Mathesis de Lumine, Coloribus et Iride. En aquest llibre explica els seus experiments amb la llum que, en aquell temps, tothom considerava corpuscular seguint les teories de Demòcrit i Plató. Grimaldi va fer construir una cambra fosca suficientment gran perquè la llum que entrés per un petit forat d'una paret es projectés en la paret oposada a uns quants metres de distància. Amb això va poder comprovar que el raig cònic de llum, projectava una taca de llum en l'altra paret que no complia el que predeien els càlculs geomètrics.[3] I, no solament això, sinó que apareixien unes coloraines en els caires de la taca que no podia explicar.

Però la seva sorpresa va ser encara més gran quan, en practicar un segon forat de tal forma que les taques de llum es superposessin, va observar que la zona de superposició era més fosca que les altres. Va concloure que un objecte il·luminat es pot enfosquir afegint més llum a la que ja està rebent.[4] I va conjecturar que potser la llum no era corpuscular, sinó ondulatòria. A aquest fenomen li da donar el nom de difracció de la llum, nom pel que encara es coneix avui en dia. Aquestes observacions i pensaments tindrien una forta influència en les obres de Hooke i Newton.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hockey, pàgina 443.
  2. Graves, pàgina 54.
  3. Castañeda, pàgina 51.
  4. Castañeda, pàgina 53.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesco Maria Grimaldi Modifica l'enllaç a Wikidata