República de Gènova

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
República de Gènova
Serenissima Repubblica di Genova
Blank.png
1005 – 1815 Flag of Genoa.svg
Flag of the Kingdom of Sardinia.svg
de}}}Gènova de}}}Gènova
Bandera Escut
Ubicació de Gènova
Informació
Capital Gènova
Idioma oficial llatí, lígur i italià
Altres idiomes cors, sard, grec)
Religió Catolicisme
Moneda Denari genovès, Genoví
Període històric
Naixement del municipi 1005
Congrés de Viena 1815
Política
Forma de govern República oligàrquica
Duc
 • 1258-1262: Guillem Boccanegra
Modifica les dades a Wikidata

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el segle XI i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Història[modifica]

La República de Gènova va néixer al segle XI en el si del Sacre Imperi Romano-germànic, del qual es va anar independitzant progressivament.

Rivalitat amb pisans, catalans i venecians[modifica]

L'any 1284 va aconseguir vèncer la República de Pisa, una de les grans competidores comercials, a la batalla de Meloria, dels efectes de la qual els pisans mai es van recuperar.[1]

La conquesta catalana de Sardenya, duta a efecte per Jaume II en els anys 1323-1324, convertí l'antiga rivalitat comercial entre la Corona d'Aragó i la República de Gènova en guerra oberta, que perdurà fins al tractat signat el 19 de setembre de 1336, després d'haver-se establert una treva uns mesos gràcies a la intervenció del papa Benet XII.[2]

Des de 1348, la República de Gènova estava en guerra amb l'emperador bizantí Joan VI Cantacuzè a Gàlata i Quíos, i el 1350 es va trobar en guerra amb la República de Venècia, que volia eliminar l'activitat mercantil de Gènova a la Mediterrània oriental. Com que Gènova havia ajudat els adversaris de la Corona d'Aragó a Sardenya, Pere el Cerimoniós va entrar a la guerra del costat de Venècia i de l'imperi bizantí. Gènova es va veure forçada a una aliança amb l'imperi otomà i fins i tot van assaltar Constantinoble. El papa Climent VI va intentar evitar la guerra, però sense èxit. L'any 1350, els emissaris del dux de Venècia van proposar una aliança a Pere el Cerimoniós contra Gènova, mentre els genovesos li oferien la confirmació de la pau que es va signar el 1336.[3] El 16 de gener de 1351, un tractat va ser signat a Perpinyà entre Venècia i la Corona d'Aragó "per la confusió, la destrucció i l'extermini final dels genovesos",[4] i segons el qual la Corona d'Aragó comandaria les accions militars al Mediterrani occidental i la Venècia a l'oriental.[5] Després de diverses accions militars, la més destacada de les quals fou la batalla del Bòsfor, lliurada el 13 de febrer de 1352 davant de Constantinoble, un precari triomf sobre els genovesos aconseguit amb l'armada catalana, Giovanni Gradenigo, dos mesos després de la seva elecció com a dux de Venècia, aconseguí negociar una pau separada amb Gènova més favorable del que es podia esperar per la posició militar dels venecians.[6] La derrota a la batalla naval de Port del Comte el 1353, durant la revolta de Sardenya contra la dominació de la Corona d'Aragó, va deixar tan afeblida la República de Gènova que es va veure obligada a oferir la senyoria a Joan Visconti, el senyor de Milà[7] fins al 1356, quan Simone Boccanegra va revoltar-se i fou nomenat dux.[8]

Els genovesos reberen una derrota tan greu en la batalla de la Foç Pisana contra la Corona d'Aragó, el 1421, que Tomaso di Campofregoso rendí la República de Gènova el novembre d'aquell any a Felip Maria Visconti.[9] Després de l'exitosa batalla naval de Ponça de 1435, Alfons el Magnànim i el duc de Milà van acordar el suport mutu, en la demanda del tron de Nàpols del primer i en la disputa contra els Sforza i el Papat del segon, i el Magnànim, capturat en la batalla, fou alliberat a l'octubre.[10] Aquest canvi d'aliances de Milà va provocar la revolta dels genovesos, liderats per Francesco Spinola,[11] el Nadal de 1435, que mataren el governador milanès i s'alliberaren de la tutela de Visconti.[12]

Còrsega fou la principal possessió genovesa a l'occident mediterrani fora de la Ligúria. Els genovesos aconseguiren mantenir-la malgrat les pretensions catalanoaragoneses i l'intent de conquesta d'Alfons el Magnànim. Per assegurar-se'n el domini, el govern genovès va renunciar a l'administració directa de l'illa a favor del Banco di San Giorgio[13] (22 de maig de 1453 Translatio domimii insulae Corsicae in magnicifos Protectores Sancti Giorgii).

El 1454 va esclatar la guerra catalanogenovesa en la qual l'almirall Bernat de Vilamarí va destruir pràcticament del tot un comboi de naus mercants genoveses a la mar Tirrena, prop de l'Illa de Ponça.[14] El 1457 prengué el comandament d'una flota de 60 vaixells, amb la qual atacà la costa lígur, conquerí Noli i assetjà la capital, Gènova,[15] però la mort d'Alfons el Magnànim (27 de juny del 1458) l'obligà a suspendre les operacions navals i a retirar-se.[16]

De banquers dels Habsburg a la Itàlia unificada[modifica]

Durant els segles XVI i XVII, els financers de Gènova exerciren de banquers de la Monarquia Hispànica dels Habsburg, que protegí la República.

Durant la Guerra de Successió Espanyola, Gènova es va mantenir neutral, i fou un territori on hi hagué un espionatge molt elevat per part dels dos bàndols del conflicte.[17] El 1705 s'hi va signar el Tractat de Gènova entre els representants del Principat de Catalunya i del regne d'Anglaterra. Aquest tractat és un dels episodis clau de la Guerra de Successió.

El 1797 Napoleó transformà l'antiga república oligàrquica en la República Lígur, fundada segons els principis de la Revolució Francesa, però a l'esdevenir emperador l'annexionà al seu Imperi l'any 1805. Tot i que la República Lígur fou breument restaurada el 1814, després de la derrota final de Napoleó el Congrés de Viena la cedí el 1815 al regne de Sardenya-Piemont i, a través d'aquest, s'ntegrà al regne d'Itàlia.[18]

Referències[modifica]

  1. David Abulafia, Rosamond McKitterick. The New Cambridge Medieval History: c. 1198-c. 1300. Cambridge University Press, 1999, p. 439. ISBN 0-521-36289-X. 
  2. Mutgé Vives, Josefa. Política, urbanismo y vida ciudadana en la Barcelona del siglo XIV. Editorial CSIC, 2004, p. 80. ISBN 8400082184. 
  3. (castellà) José Vicente Cabezuelo Pliego, Diplomacia y guerra en el Mediterráneo medieveal. La liga véneto-aragonesa contra Génova de 1351, Anuario de estudios medievales: gener-juny de 2006
  4. (anglès) Kenneth M. Setton, Catalan Domination of Athens 1311–1380. Revised edition. London: Variorum, 1975. p. 69
  5. Hernández Cardona, Francesc Xavier. «Volum II: Temps de Conquesta». A: Història militar de Catalunya. 2a ed.. Rafael Dalmau Editor, 2004, p.148. ISBN 84-232-0655-6. 
  6. (anglès) C. I. Gable, The Four Genoa Wars
  7. Budruni, Antonio. Breu història de l'Alguer. Del Neolític fins al 1720. L'Abadia de Montserrat, 2010, p. 39. ISBN 8498832322. 
  8. Epstein, Steven A. Genoa and the Genoese, 958-1528 (en anglès). Univ of North Carolina Press, 2001, p. 222. ISBN 0807849928. 
  9. de Capmany Surís y de Montpalau, Antonio. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona publicadas... y dispuesta por D. Antonio de Capmany y de Montpalau (en castellà). Antonio de Sancha, 1779, p.166. 
  10. Sáiz Serrano, Jorge. Caballeros del rey: Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo (en castellà). Universitat de València, 2011, p. 38. ISBN 8437084334. 
  11. Foglietta, Uberto. Dialogo Sopra Il Legittimo Governo Popolare Della Repubblica Di Genova (en italià). Stamperia Francese e Italiana degli Amici della Libertà, 1798, p. 65. 
  12. Epstein, Steven A. Genoa and the Genoese, 958-1528 (en anglès). Univ of North Carolina Press, 2001, p. 266. ISBN 0807849928. 
  13. Atti del Parlamento italiano (en italià). Istituto poligrafico e zecca dello Stato, 1866, p. 143. 
  14. «Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. de Capmany de Montpalau i de Surís, Antoni. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (en castellà). Imprenta de D. Antonio de Sancha, 1779, p. 152. 
  16. «Organització d'una armada contra Gènova». A: XIV Congresso di storia della Corona d'Aragona: 2 [i.e. Sez. B. Presenza ed espansione della Corona d'Aragona in Italia (secc. XIII-XV)]. vol.3. C. Delfino, 1996, p. 12. 
  17. Alcoberro, Agustí «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.
  18. Bickerton, Ian. The Illusion of Victory: The True Costs of War (en anglès). Melbourne Univ. Publishing, 2011, p.46. ISBN 0522856152. 

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República de Gènova Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 44° 24′ 39″ N, 8° 55′ 56″ E / 44.4108°N,8.9322°E / 44.4108; 8.9322