Setge de Gènova

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarSaqueig de Gènova
Guerra catalanogenovesa Modifica el valor a Wikidata
Setge de Gènova (Mediterrani central)
Setge de Gènova
Setge de Gènova
Setge de Gènova
Coord.: 44° 24′ 39″ N, 8° 55′ 56″ E / 44.41083°N,8.93222°E / 44.41083; 8.93222
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data1331
Coordenades44° 24′ 39″ N, 8° 55′ 56″ E / 44.410833°N,8.932222°E / 44.410833; 8.932222
EscenariGuerra catalanogenovesa
LlocGènova
ResultatSaqueig de l'entorn de Gènova
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó República de Gènova República de Gènova
Comandants en cap
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Guillem de Cervelló

El Setge de Gènova de 1331 fou un dels episodis de la Guerra catalanogenovesa.

Antecedents[modifica]

La conquesta de Sardenya per Jaume el Just en el 1323, convertí l'antiga rivalitat comercial entre la Corona d'Aragó i la República de Gènova en guerra oberta, i els consellers de Barcelona preposaren a Alfons el Benigne l'organització d'una armada contra els genovesos.[1]

Guillem de Cervelló i de Banyeres comandà una armada en 1331, amb Galceran Marquet i Bernat Sespujades com a sotsalmiralls,[2] que va atacar Mònaco i Mentone, defensats per Antonio Grimaldi[3] i va assetjar Savona.

El setge[modifica]

Guillem de Cervelló després de saquejar la riviera, l'estol va bloquejar el port de Gènova i va enviar un missatger al senat, demanant el rescabalament dels greuges o oferint batalla, que no van ser acceptats, i la flota va saquejar l'entorn de la ciutat.[4]

Conseqüències[modifica]

Després de Gènova, l'estol es va retirar a Sardenya,[4] mentre Antonio Grimaldi armava un estol per defensar les seves costes.[3]

Davant de l'escalada de les hostilitats, Joan XXII va intentar sense èxit aconseguir la pau entre els contendents,[5] i en 1332 els almiralls de la flota foren el veguer de Barcelona Pere de Santcliment en primavera, i Francesc de Finestres i Arnau Oliver en hivern.[6]

Referències[modifica]

  1. Mutgé Vives, 1996, p. 629.
  2. de Montpalau i de Surís, Antoni de Capmany. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (en castellà). Real Junta y Consulado de Comercio, 1779, p. 141. 
  3. 3,0 3,1 Pemberton, H. The History of Monaco, Past and Present (en anglès). Tinsley brothers, 1867, p. 36. 
  4. 4,0 4,1 Llobet i Vall-llosera, Josep Antoni. Cataluña antigua y Cataluña moderna (en castellà). Imprenta de Jaime Jepús Roviralta, 1836, p. 100-101. 
  5. Mutgé Vives, 2004, p. 75.
  6. Mutgé Vives, 2004, p. 74.

Bibliografia[modifica]