Vés al contingut

Agustí Alcoberro i Pericay

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Agustí Alcoberro)
Plantilla:Infotaula personaAgustí Alcoberro i Pericay

(2024) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 novembre 1958 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Pals (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana
14 octubre 2017 – 24 març 2018
← Natàlia Esteve – Josep Cruanyes i Tor →
Director Museu d'Història de Catalunya
maig 2008 – setembre 2014 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - doctorat (1993–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, escriptor, museòleg, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona, catedràtic (1993–) Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya
Independentistes dels Països Catalans
PSAN-Provisional Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsRamon Alcoberro i Pericay, germà Modifica el valor a Wikidata
Lloc webagustialcoberro.com Modifica el valor a Wikidata
X: AgustiAlcoberro Modifica el valor a Wikidata

Agustí Alcoberro i Pericay (Pals, Baix Empordà, 18 de novembre de 1958)[1] és un historiador i escriptor català, així com professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona.

És germà del doctor en filosofia Ramon Alcoberro. Entre el maig de 2008 i el setembre de 2014 fou director del Museu d'Història de Catalunya. Llicenciat i doctor en història per la mateixa Universitat de Barcelona, ha escrit, editat o publicat valuosos estudis sobre la història de Catalunya, en concret, sobre els temps de l'edat Moderna i sobre una de les principals guerres catalanes: la Guerra de Successió. Ha dut a terme, paral·lelament, una important tasca de divulgació de la història, cosa que l'ha dut a col·laborar amb El Temps, Sàpiens, el programa En guàrdia de Catalunya Ràdio, Televisió de Catalunya i amb el Museu d'Història de Catalunya, que dirigeix. Durant més de vint anys va dur a terme la tasca de mestre de secundària a l'IES Mercè Rodoreda de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat.[2] Com a escriptor, ha arribat en especial al públic jove, però deu a la literatura d'adults el seu triomf crucial: la novel·la Retrat de Carme en penombra, guanyadora del Premi Sant Jordi.

Políticament, pertany a ERC i havia sigut militant de Joventuts Revolucionàries Catalanes, Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional i Independentistes dels Països Catalans. Va ser membre de l'Assemblea de Catalunya, del Comitè Català Contra la Constitució Espanyola i del Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans. És patró de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. El 2015 es va presentar a les eleccions al secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana.

L'octubre de 2017 Agustí Alcoberro fou escollit vicepresident de l'ANC.[3] Natàlia Esteve, que fins aquell moment ocupava el càrrec, va decidir deixar-lo al·legant motius personals i l'escollit per substituir-la va ser Alcoberro, un dels candidats més votats en les anteriors eleccions al secretariat de l'ANC.[4][5]

Obres publicades

[modifica]
Assaig històric
  • 1997 Pere Miquel Carbonell: Cròniques d'Espanya
  • 1998 Pirates, corsaris i torres de moros. Passat i present de les torres de Palafrugell i de Mont-ras (amb J. Noguer)
  • 2000 Identitat i territori. Textos geogràfics del Renaixement
  • 2000 Miquel Batllori
  • 2002 L'exili austriacista (1713-1747)
  • 2004 Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles xvi i xvii
  • 2006 Catalunya durant la Guerra de Successió. 3 vols.
  • 2007 Catalunya i la Guerra de Successió. [catàleg de exposició]
  • 2015 100 episodis clau de la història de Catalunya
  • 2021 La desfeta
  • 2022 Judici a una bruixa catalana
Narrativa
  • 1988 Retrat de Carme en penombra, guardonat el mateix any amb el premi Sant Jordi
  • 1991 Arxiu de Ficcions
Infantil i juvenil
  • 2007 Els ulls de l'aiguamoll
  • 1981 El secret del doctor Givert
  • 1986 Una troca embolicada
  • 1987 Set gates de vida, guardonat el 1986 amb el premi Lola Anglada
  • 1991 Entre dos focs
  • 1993 Els ulls de l'aiguamoll
  • 1993 Procés a Anna Boixadors
  • 1997 Momotaro & Dolly Dolç

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Agustí Alcoberro i Pericay». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ L'Hospitalet Escriu: https://sites.google.cat/site/autorslh/index-d-autors/agusti-alcoberro-i-pericay[Enllaç no actiu]
  3. ↑ «Agustí Alcoberro, escollit nou vice-president de l'ANC». VilaWeb, 14-10-2017 [Consulta: 14 octubre 2017].
  4. ↑ Orriols, Núria «El secretariat de l'ANC escull Agustí Alcoberro com a nou vicepresident a dos dies que Sànchez acudeixi a l'Audiència». Diari Ara, 14-10-2017 [Consulta: 14 octubre 2017].
  5. ↑ «Entervista a Agustí Alcoberro a Terrícoles BTV». Betevé. [Consulta: 14 novembre 2018].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agustí Alcoberro i Pericay
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agustí_Alcoberro_i_Pericay&oldid=32898145»