Joventuts Revolucionàries Catalanes

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióJoventuts Revolucionàries Catalanes
Modifica dades a Wikidata

Les Joventuts Revolucionàries Catalanes (JRC) fou un grup d'esquerra independentista creat el juny de 1972 arran de grups de joves vinculats al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (previs a l'escissió del PSAN-P i orientats vers el moviment de masses i al jovent. Amb aquesta finalitat publica un Petit Llibre Roig de l'Estudiant. El seu butlletí era Joves en Lluita.[1]

El març del 1974 es formen bases militants al Barcelonès, Baix Llobregat, Gironès i al Vallès, i quan es produeix el trencament del PSAN s'arrenglera amb el PSAN-P. El 19 d'abril de 1974 foren detinguts per la policia franquista els militants Carme Travesset, Víctor Atienza i Joan Taraval. El gener de 1975 elaboren la definició d'un programa d'alternativa democràtica per a la joventut i l'estiu de 1975 se celebra el II Congrés de les JRC que defineixen definitivament les relacions amb el PSAN-P. L'octubre de 1975 es produirà una nova caiguda de militants amb vuit detinguts,[2] entre ells el futur historiador Agustí Alcoberro i Pericay.[3]

El maig de 1976 ingressa a l'Assemblea de Catalunya i el maig participà en la Taula de Forces Polítiques Juvenils de Catalunya. L'octubre del mateix any es forma el Comitè de Dona Jove i decideix coordinar-se amb l'Organització Revolucionària de la Joventut Catalana i agermanar-se amb l'Euskadiko Gaztedi Abertzaleen Mugimendua (EGAM). Quan el PSAN-P es va integrar en Independentistes dels Països Catalans, també ho va fer. Posteriorment es va integrar i dissoldre dins el Moviment de Defensa de la Terra.

Entre els seus militants destacats van estar Fèlix Goñi i Roura[4] i Julià Babia i Privat.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]