Front d'Alliberament de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióFront d'Alliberament de Catalunya
Dades base
Tipus entitat partit polític
Modifica dades a Wikidata

El Front d'Alliberament de Catalunya[1] (FAC) fou la primera organització armada que defensava les tesis dels moviments d'alliberament nacional d'influència marxista-leninista als Països Catalans i va néixer el 1969. El FAC, el qual es va definir com una organització que lluitava per l'alliberament nacional i de classe, neix amb la unió d'independentistes veterans que provenien del Consell Nacional Català (CNC) i joves independentistes que provenien de l'excursionisme enquadrats a les Joventuts Obreres d'Estat Català. En un principi només van fer algunes pintades però, aprofitant les excursions al Garraf i al Montseny, el sector més jove de l'organització va començar a proveir-se d'explosius i de les primeres armes.

Hem de tenir en compte, doncs, que, de la mateixa manera que havia passat amb el Front Nacional de Catalunya, el FAC donava prioritat a l'acció per sobre de la ideologia i l'estratègia. La tàctica del Front d'Alliberament de Catalunya consistia en la creació de grups armats que havien de forçar la situació per tal de provocar una insurrecció armada del poble català.

Pel que fa a la ideologia del FAC, els militants creien que la lluita nacional i social havien d'anar unides. Per altra banda, també incloïen la possibilitat d'una unificació de tots els Països Catalans si el moviment hagués prosperat en els altres territoris. Tot i això, el Front d'Alliberament de Catalunya tan sols tingué implantació al Principat de Catalunya.

Entre el 1969 i el 1972 el FAC va realitzar més de cent atemptats. Aquestes accions es feien contra institucions de tot tipus properes al règim franquista, com el diari La Vanguardia, els Jutjats, repetidors de TVE, casernes de la Guàrdia civil i oficines d'Hisenda, però, al mateix temps, es procurava no causar cap mort. El primer atemptat conegut fou el 15 d'octubre de 1970 a les oficines de Radio Nacional de España al Passeig de Gràcia de Barcelona. El Dia de la Victoria de 1971 dinamitaren l'encreuament ferroviari de la plaça de les Glòries, paralitzant els trens tot el dia. El 1972, però, en foren detinguts els militants Carles Garcia Solé i Ramon Llorca, i la resta s'exiliaren. El 1974 fou detingut Pere Mora León a Santa Coloma de Gramenet.

El 1973 el FAC va experimentar una profunda transformació interna. Segons Jaume Renyer, "amb la Primera Assemblea del FAC es va canviar totalment els esquemes de l'organització: de ser un front ampli on tenien cabuda les diferents opcions d'esquerra (...) es convertí en part de l'avantguarda del proletariat que cercava la creació del Partit Comunista de Catalunya (PCC)", partit amb una definició marxista-leninista d'inspiració maoista. Això fou a causa de la incorporació de militants trostskistes i d'Izquierda Revolucionaria de l'àrea de Terrassa i Sabadell. El Front d'Alliberament de Catalunya distribuïa una publicació periòdica anomenada Catalunya Roja.

El 1976 es va crear el Moviment Revolucionari de Catalunya (MRC) que pretenía ser el braç polític del FAC. Amb la democràcia el FAC va desaparèixer de fet el 1977 i la seva branca política, el MRC, en els mesos següents.

Alguns dels militants més destacats del grup foren Josep Digón i Balaguer, Carles Garcia Solé i Jordi Vera i Arús.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]