Isidre Molas i Batllori

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaIsidre Molas i Batllori
Isidre Molas.jpg
Isidre Molas al MHC el 2001.
 Diputat al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
10 d'abril de 1980 – 16 de juny de 1988
← -
- →
President Jordi Pujol i Soley
 Senador per Barcelona
Escudo del Senado de España.svg
12 de març de 2000 – 22 de juny de 2011
Dades biogràfiques
Naixement 12 d'octubre de 1940 (1940-10-12) (77 anys)
Barcelona (Barcelonès)
Alma mater Universitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Historiador
Interessos Catalanisme
Altres dades
Partit polític FOC, PSC
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Isidre Molas i Batllori (Barcelona, 12 d'octubre, 1940) és un historiador i polític català, fill del músic Isidre Molas i Font i germà de l'escriptor i historiador Joaquim Molas i Batllori.

Biografia[modifica]

Es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona el 1963 i és catedràtic i cap del Departament de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb la seva tesi doctoral Lliga Catalana (1972) fou un dels iniciadors dels estudis moderns sobre partits polítics catalans en la seva dimensió històrica. També ha impulsat un equip investigador sobre temes electorals i és membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1993.

Destacat militant clandestí antifranquista, fou un dels promotors del Front Obrer de Catalunya fins a la seva dissolució el 1970, i on va coincidir amb Pasqual Maragall, Alfons Carles Comín, Miquel Roca i Junyent i Josep Antoni González i Casanova. També fou jutjat i condemnat per un tribunal militar el 1962. Després fou un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), partit en el qual ha ocupat importants càrrecs directius, del qual fou president des del 2008 fins al 2011.[1]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i de 1984 ha estat diputat, vicepresident primer i segon del Parlament de Catalunya i vicepresident segon de la Comissió del Reglament i de la Comissió de Règim Interior. Des del 1985 president de la Federació de Barcelona del PSC. A les eleccions generals espanyoles de 2000 i 2004 i 2008 fou elegit senador per l'Entesa Catalana de Progrés, ocupant el càrrec de vicepresident primer del Senat d'Espanya.

Ha traduït llibres, i ha publicat articles sobre temes de Ciència Política a Recerques, Arguments, Revista Jurídica de Catalunya, Serra d'Or, Promos, El Pont, Pont Blau, Cuadernos para el Diálogo, i altres.

Obres[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Àngel Ros accepta l'oferta d'Iceta per ser president del PSC». Diari Ara. [Consulta: 15 juliol 2014].

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Vacant de 2007 a 2008, anterior:
Pasqual Maragall i Mira
President del PSC
Logotip del PSC

2008–- 2011
Succeït per:
Vacant de 2011 a 2014, posterior:
Àngel Ros i Domingo