Isidre Molas i Batllori

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaIsidre Molas i Batllori
Isidre Molas.jpg
Isidre Molas al Museu d'Història de Catalunya (2001)
Biografia
Naixement 12 octubre 1940 (78 anys)
Barcelona
Logotip del PSC.svg  President del PSC 

2008 – 2011
← sense valor – sense valor →
Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

12 març 2000 – 22 juny 2011
Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

17 maig 1984 – 4 abril 1988
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Vicepresident segon del Parlament de Catalunya 

9 setembre 1980 – 4 abril 1988
← Concepció Ferrer i CasalsAntoni Dalmau i Ribalta →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 abril 1980 – 20 març 1984
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Vicepresident primer del Parlament de Catalunya 

10 abril 1980 – 9 setembre 1980
← sense valor – Concepció Ferrer i Casals →
Residència Barcelona
Educació Universitat de Barcelona (–1963)
Activitat
Ocupació Historiador, polític i catedràtic d'universitat
Ocupador Universitat Autònoma de Barcelona
Partit polític Partit dels Socialistes de Catalunya
Front Obrer de Catalunya (–1970)
Interessat en Catalanisme
Família
Pare Isidre Molas i Font
Germans Joaquim Molas i Batllori
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Isidre Molas i Batllori (Barcelona, 12 d'octubre, 1940) és un historiador i polític català, fill del músic Isidre Molas i Font i germà de l'escriptor i historiador Joaquim Molas i Batllori.

Biografia[modifica]

Es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona el 1963 i és catedràtic i cap del Departament de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb la seva tesi doctoral Lliga Catalana (1972) fou un dels iniciadors dels estudis moderns sobre partits polítics catalans en la seva dimensió històrica. També ha impulsat un equip investigador sobre temes electorals i és membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1993.

Destacat militant clandestí antifranquista, fou un dels promotors del Front Obrer de Catalunya fins a la seva dissolució el 1970, i on va coincidir amb Pasqual Maragall, Alfons Carles Comín, Miquel Roca i Junyent i Josep Antoni González i Casanova. També fou jutjat i condemnat per un tribunal militar el 1962. Després fou un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), en el qual ha ocupat importants càrrecs directius i del qual fou president des del 2008 fins al 2011.[1]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i de 1984 ha estat diputat, vicepresident primer i segon del Parlament de Catalunya i vicepresident segon de la Comissió del Reglament i de la Comissió de Règim Interior. Des del 1985 president de la Federació de Barcelona del PSC. A les eleccions generals espanyoles de 2000 i 2004 i 2008 fou elegit senador per l'Entesa Catalana de Progrés, ocupant el càrrec de vicepresident primer del Senat d'Espanya.

Ha traduït llibres, i ha publicat articles sobre temes de Ciència Política a Recerques, Arguments, Revista Jurídica de Catalunya, Serra d'Or, Promos, El Pont, Pont Blau, Cuadernos para el Diálogo, i altres.

Obres[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Àngel Ros accepta l'oferta d'Iceta per ser president del PSC». Diari Ara. [Consulta: 15 juliol 2014].

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Vacant de 2007 a 2008, anterior:
Pasqual Maragall i Mira
President del PSC
Logotip del PSC

2008–- 2011
Succeït per:
Vacant de 2011 a 2014, posterior:
Àngel Ros i Domingo