Ramon Espasa i Oliver

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaRamon Espasa i Oliver
Fotografia del conseller Antoni Comín amb Ramon Espasa.jpg
(2016)
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

5 desembre 2003 - 8 setembre 2006
Circumscripció: Barcelona


Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

1 desembre 1999 - 20 desembre 2006

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

5 octubre 1999 - 23 setembre 2003
Circumscripció: Barcelona


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

18 juny 1993 - 9 gener 1996
Circumscripció: Barcelona


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

13 novembre 1989 - 29 juny 1993
Circumscripció: Barcelona


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

10 juliol 1986 - 2 setembre 1989
Circumscripció: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

17 maig 1984 - 16 juliol 1986 - Antoni Lucchetti i Farré
Circumscripció: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg 2n Secretari quart del Parlament de Catalunya 

9 setembre 1980 - 11 octubre 1983
Enrique Manuel-Rimbau Tomás - Marcel Planellas i Aran
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 abril 1980 - 20 març 1984
Circumscripció: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg 1r Secretari tercer del Parlament de Catalunya 

10 abril 1980 - 9 setembre 1980
← nou càrrec - Enrique Manuel-Rimbau Tomás
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg 12è Conseller de Sanitat i Assistència Social 

5 desembre 1977 - 27 abril 1980
Antoni Maria Sbert i Massanet - Josep Laporte i Salas
Dades biogràfiques
Naixement 2 desembre 1940 (77 anys)
Sant Jaume d'Enveja
Alma mater Universitat de Barcelona (–1965)
Activitat professional
Ocupació Polític i metge
Altres dades
Partit polític Partit Socialista Unificat de Catalunya (1968–)
Modifica dades a Wikidata

Ramon Espasa i Oliver (Sant Jaume d'Enveja, Baix Ebre,[1] 2 de desembre de 1940) és un metge i polític que fou diputat al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats.

Biografia[modifica]

El 1965 es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en cirurgia general i digestiva. Es doctorà en 1975 amb la tesi Estudi de la teoria de la sensibilitat tròfica de Ramon Turró, que va obtenir sobresalient cum laude.[2] i ha treballat com a metge adjunt a la Càtedra Quirúrgica II Professor Piulachs de l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona i al Servei de Cirurgia General de la Ciutat Sanitària Francisco Franco de Barcelona (avui Hospital Universitari Vall d'Hebron). També ha estat cap clínic de Cirurgia Digestiva a la Ciutat Sanitària Príncipes de España (avui Hospital de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat. És membre de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears i de la Societat Catalana de Cirurgia i el 1976 fou vicesecretari de la junta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Durant els darrers anys del franquisme ha publicat articles a Tele-Exprés.[1]

De 1976 a 1982 fou ponent al X Congrés de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana, celebrat a Perpinyà, i el 1978 fou coordinador de l'Àmbit Estructura Sanitària del Congrés de Cultura Catalana. Des de 2010 és acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.[2]

Començà a militar en el PSUC el 1968, al qual representà en l'Assemblea de Catalunya. Per aquest motiu fou empresonat el 1974. El 1977 fou nomenat membre del comitè central i de la comissió de sanitat del PSUC. De 1982 a 1988 dirigirà la revista Nous Horitzons.[3]

Durant la Generalitat Provisional (1977-1980) fou conseller de sanitat i assistència social. Fou escollit diputat per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i 1984. Durant la primera legislatura fou Secretari Tercer i Quart del Parlament de Catalunya, secretari segon de la Diputació Permanent, secretari Quart de la Comissió de Reglament i Secretari Quart de la Comissió de Govern Interior.[1] En la segona legislatura fou membre de la Comissió de l'Estatut dels Diputats, de la Comissió de Política Territorial, de la Comissió de Política Social, de la Comissió d'Investigació sobre els Maltractaments Infligits als Menors.[4]

Renuncià a l'escó al Parlament de Catalunya quan fou escollit diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1986 dins les llistes de la coalició Unió de l'Esquerra Catalana, formada pel PSUC i l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra. Fou representant substitut de la Junta de Portaveus del Congrés de Diputats[5] Fou escollit novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 1989[6] i a les de 1993 en els llistes d'Iniciativa per Catalunya. El 1994 fou vicepresident Segon de la Comissió no Permanent sobre la intervenció de BANESTO.[7] El 1996 abandonà el PSUC i sota els auspicis de Pasqual Maragall fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003 dins les llistes de PSC-CpC. De 2003 a 2006 fou designat Senador per la Comunitat autònoma, on fou ponent de diverses lleis sanitàries.[8]

Obres[modifica]

  • La sanidad, hoy (1975)
  • El Servei Nacional de Salut, una alternativa democràtica a la sanitat (1977)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
-
Conseller de Salut i Seguretat Social
Senyal de la Generalitat de Catalunya

19781980
Succeït per:
Josep Laporte i Salas