Macià Alavedra i Moner

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMacià Alavedra i Moner
 Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
24 d'agost del 1982 – 9 de maig del 1986
 Conseller d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
27 de febrer de 1987 – 19 de desembre de 1989
 Conseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
24 d'octubre de 1989 – 29 d'agost de 1997
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España (1977-1981).svg
1 de juliol de 1977 – 3 de març de 1980
← -
Circumscripció Barcelona

9 de juliol de 1986 – 3 de març de 1987
← -
Circumscripció Barcelona
 Diputat al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
21 d'abril de 1980 – 16 de juliol de 1986
← -
President Jordi Pujol i Soley

10 de juny de 1988 – 16 de setembre de 1997
President Jordi Pujol i Soley
Dades biogràfiques
Naixement 26 de març de 1934 (1934-03-26) (83 anys)
Barcelona, Barcelonès
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Polític i advocat
Altres dades
Partit polític CDC
Cònjuge Doris Malfeito Torrella
Modifica dades a Wikidata

Macià Alavedra i Moner (Barcelona, 26 de març de 1934) és un polític català, fill del poeta Joan Alavedra i Segurañas. Ha sigut diputat al Parlament de Catalunya en diverses legislatures i conseller de Governació, d'Indústria i d'Economia de la Generalitat de Catalunya.

Biografia[modifica]

Va passar una part de la seva infantesa exiliat a França. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i més tard treballà com a assessor jurídic en l'empresa privada. És un dels pares de l'Estatut de Sau.

Vida política[modifica]

El 1952 milità al Front Nacional de Catalunya. El 1975 fou un dels fundadors, amb Ramon Trias i Fargas, d'Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), i a les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit diputat a les Corts Espanyoles dins el Pacte Democràtic per Catalunya. L'any 1978 en representació del seu partit fou un dels membres de la Comissió dels Vint que al parador de Sau, Masies de Roda redactà l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.[1]

A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou novament escollit diputat per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).[2]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou escollit diputat per la província de Barcelona per Convergència i Unió, i reescollit a les de 1984, 1988, 1992 i 1995.[3]

El 1982 va ser nomenat portaveu de CiU al Parlament de Catalunya i conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya. El 1987 fou nomenat conseller d'indústria i energia fins a 1989, quan fou nomenat conseller d'economia i finances. Després de les eleccions generals espanyoles de 1996, quan CiU va donar suport parlamentari al govern del Partido Popular presidit per José María Aznar, va negociar la cessió del 30% de l'IRPF a les comunitats autònomes.[4]

El 1997 va dimitir del càrrec, va abandonar la política i va ser nomenat President del consell d'administració de la societat Autopistes de Catalunya fins al 2003. També ha estat president de les societats Abertis Logística i Kern Pharma SL.[5]

Cas Pretòria[modifica]

El 27 d'octubre del 2009 va ser arrestat per la guàrdia civil per ordre del jutge Baltasar Garzón, acusant-lo de corrupció (cas Pretòria), juntament amb Lluís Prenafeta (també vinculat a CDC) i Bartomeu Muñoz, alcalde de Santa Coloma de Gramenet pel PSC.[6] El dia 30, després d'haver declarat a l'Audiència Nacional de Madrid, per ordre del jutge Baltasar Garzón ingressà a presó de Brians II, d'on surt en 25 de març en pagar la fiança d'un milió d'euros.[7] El març de 2017 va començar el seu judici, on va confessar haver cobrat comissions il·legals del 4% en dues operacions urbanístiques.

Referències[modifica]

  1. Segura, Antoni; Alavedra i Moner, Macià. Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya. vol.1. Edicions Universitat Barcelona, 2000, p. 51. ISBN 8483381176. 
  2. Mayayo, Andreu. La Ruptura catalana: les eleccions del 15-J del 1977. Editorial Afers, 2002, p. 239. ISBN 8495916037. 
  3. Notícies de la generalitat. Generalitat de Catalunya, 1996, p. 144. 
  4. «Macià Alavedra i Moner». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Alavedra, exconseller d'Economia i home de confiança de Pujol. 324, 27/10/2009. 
  6. «L'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Prenafeta i Alavedra, detinguts per presumpta corrupció urbanística». Diari Avui, 27-10-2009. [Consulta: 27 octubre 2009].
  7. «Macià Alavedra surt de la presó després de pagar la fiança d'un milió d'euros imposada per Garzón». 324, 25-12-2009. [Consulta: 20 octubre 2013].

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Macià Alavedra i Moner


Càrrecs públics
Precedit per:
Joan Vidal i Gayolà
Conseller de Governació
Senyal de la Generalitat de Catalunya

1982 - 1986
Succeït per:
Agustí Bassols i Parés
Precedit per:
Joan Hortalà i Grau
Conseller d'Indústria i Energia
Senyal de la Generalitat de Catalunya

1987 - 1989
Succeït per:
Antoni Subirà i Claus
Precedit per:
Ramon Trias i Fargas
Conseller d'Economia i Finances
Senyal de la Generalitat de Catalunya

1989 - 1997
Succeït per:
Artur Mas i Gavarró