Macià Alavedra i Moner
Macià Alavedra i Moner (Barcelona, 26 de març de 1934 – Barcelona, 29 de setembre de 2018)[1] fou un polític català, fill del poeta Joan Alavedra i Segurañas. Fou diputat al Parlament de Catalunya en diverses legislatures i conseller de Governació, d'Indústria i d'Economia de la Generalitat de Catalunya.
Biografia[modifica]
Va passar una part de la infantesa exiliat a França. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i més tard treballà com a assessor jurídic en l'empresa privada. És un dels pares de l'Estatut de Sau.
Vida política[modifica]
El 1952 milità al Front Nacional de Catalunya. El 1975 fou un dels fundadors, amb Ramon Trias i Fargas, d'Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC) i a les eleccions generals espanyoles de 1977 fou elegit diputat a les Corts Espanyoles dins el Pacte Democràtic per Catalunya. L'any 1978, en representació del seu partit, fou un dels membres de la Comissió dels Vint que, al parador de Sau, Masies de Roda redactà l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.[2]
A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou novament elegit diputat per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).[3]
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou elegit diputat per la província de Barcelona per Convergència i Unió, i reescollit a les de 1984, 1988, 1992 i 1995.[4]
El 1982 va ser nomenat portaveu de CiU al Parlament de Catalunya i conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya. El 1987 fou nomenat conseller d'indústria i energia fins a 1989, quan fou nomenat conseller d'economia i finances. Després de les eleccions generals espanyoles de 1996, quan CiU va donar suport parlamentari al govern del Partido Popular presidit per José María Aznar, va negociar la cessió del 30% de l'IRPF a les comunitats autònomes.[5]
El 1997 va dimitir del càrrec, va abandonar la política i va ser nomenat president del consell d'administració de la societat Autopistes de Catalunya fins al 2003. També va presidir les societats Abertis Logística i Kern Pharma SL.[6]
Cas Pretòria[modifica]
El 27 d'octubre del 2009 va ser arrestat per la guàrdia civil per ordre del jutge Baltasar Garzón, acusant-lo de corrupció (cas Pretòria), juntament amb Lluís Prenafeta (també vinculat a CDC) i Bartomeu Muñoz, alcalde de Santa Coloma de Gramenet pel PSC.[7] El dia 30, després d'haver declarat a l'Audiència Nacional de Madrid, per ordre del jutge Baltasar Garzón ingressà a presó de Brians II, d'on surt en 25 de març en pagar la fiança d'un milió d'euros.[8] El març de 2017 va començar el seu judici, on va confessar haver cobrat comissions il·legals del 4% en dues operacions urbanístiques. Va ser condemnat a pagar una multa de 3 milions d'euros arran d'un pacte amb la fiscalia anticorrupció.
Referències[modifica]
- ↑ Casas, Ferran «Mor Macià Alavedra, home clau dels governs Pujol». naciodigital.cat, 30-09-2018. ISBN: {{{isbn}}} [Consulta: 30 setembre 2018].
- ↑ Segura, Antoni; Alavedra i Moner, Macià. Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya. vol.1. Edicions Universitat Barcelona, 2000, p. 51. ISBN 8483381176.
- ↑ Mayayo, Andreu. La Ruptura catalana: les eleccions del 15-J del 1977. Editorial Afers, 2002, p. 239. ISBN 8495916037.
- ↑ Notícies de la generalitat. Generalitat de Catalunya, 1996, p. 144.
- ↑ «Macià Alavedra i Moner». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Alavedra, exconseller d'Economia i home de confiança de Pujol. 324, 27/10/2009.
- ↑ «L'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Prenafeta i Alavedra, detinguts per presumpta corrupció urbanística». Diari Avui, 27-10-2009. [Consulta: 27 octubre 2009].
- ↑ «Macià Alavedra surt de la presó després de pagar la fiança d'un milió d'euros imposada per Garzón». 324, 25-12-2009. [Consulta: 20 octubre 2013].
Enllaços externs[modifica]
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Joan Vidal i Gayolà |
Conseller de Governació 1982 - 1986 |
Succeït per: Agustí Bassols i Parés |
| Precedit per: Joan Hortalà i Grau |
Conseller d'Indústria i Energia 1987 - 1989 |
Succeït per: Antoni Subirà i Claus |
| Precedit per: Ramon Trias i Fargas |
Conseller d'Economia i Finances 1989 - 1997 |
Succeït per: Artur Mas i Gavarró |
Macià Alavedra i Moner | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
- Consellers dels governs de Jordi Pujol
- Diputats al Parlament de Catalunya per CDC
- Diputats al Congrés dels Diputats per CDC
- Estudiants de dret de la UB
- Militants barcelonins del Front Nacional de Catalunya
- Membres de la Comissió dels Vint
- Exiliats del franquisme a França
- Diputats al Congrés dels Diputats (I Legislatura)
- Diputats al Congrés dels Diputats (III Legislatura)
