Macià Alavedra i Moner

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaHonorable Senyor
Macià Alavedra i Moner
Biografia
Naixement 26 març 1934
Barcelona
Mort 29 setembre 2018 (84 anys)
Barcelona
Causa de mort Leucèmia
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

5 desembre 1995 – 16 setembre 1997 – Josep Rull i Andreu →
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

3 abril 1992 – 26 setembre 1995
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Conseller d'Economia i Finances 

24 octubre 1989 – 29 agost 1997
← Ramon Trias FargasArtur Mas i Gavarró →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

16 juny 1988 – 21 gener 1992
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Conseller d'Indústria i Energia 

27 febrer 1987 – 19 desembre 1989
← Joan Hortalà i ArauAntoni Subirà i Claus →
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

9 juliol 1986 – 3 març 1987 – Lluís Alegre i Selga →
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

17 maig 1984 – 16 juliol 1986 – Josep Pous i Ballbé →
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Conseller de Governació 

24 agost 1982 – 9 maig 1986
← Joan Vidal i GayolàAgustí Maria Bassols i Parés →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 abril 1980 – 20 març 1984
Circumscripció electoral: Barcelona


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

20 març 1979 – 3 març 1980 – Joan Rigol i Roig →
Circumscripció electoral: Barcelona


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

1r juliol 1977 – 23 març 1979
Circumscripció electoral: Barcelona

Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Polític i advocat
Partit polític Convergència Democràtica de Catalunya
Esquerra Democràtica de Catalunya
Família
Cònjuge Doris Malfeito
Pare Joan Alavedra i Segurañas
Modifica les dades a Wikidata

Macià Alavedra i Moner (Barcelona, 26 de març de 1934 Barcelona, 29 de setembre de 2018)[1] fou un polític català, fill del poeta Joan Alavedra i Segurañas. Fou diputat al Parlament de Catalunya en diverses legislatures i conseller de Governació, d'Indústria i d'Economia de la Generalitat de Catalunya.

Biografia[modifica]

Va passar una part de la infantesa exiliat a França. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i més tard treballà com a assessor jurídic en l'empresa privada. És un dels pares de l'Estatut de Sau.

Vida política[modifica]

El 1952 milità al Front Nacional de Catalunya. El 1975 fou un dels fundadors, amb Ramon Trias i Fargas, d'Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC) i a les eleccions generals espanyoles de 1977 fou elegit diputat a les Corts Espanyoles dins el Pacte Democràtic per Catalunya. L'any 1978, en representació del seu partit, fou un dels membres de la Comissió dels Vint que, al parador de Sau, Masies de Roda redactà l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.[2]

A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou novament elegit diputat per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).[3]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou elegit diputat per la província de Barcelona per Convergència i Unió, i reescollit a les de 1984, 1988, 1992 i 1995.[4]

El 1982 va ser nomenat portaveu de CiU al Parlament de Catalunya i conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya. El 1987 fou nomenat conseller d'indústria i energia fins a 1989, quan fou nomenat conseller d'economia i finances. Després de les eleccions generals espanyoles de 1996, quan CiU va donar suport parlamentari al govern del Partido Popular presidit per José María Aznar, va negociar la cessió del 30% de l'IRPF a les comunitats autònomes.[5]

El 1997 va dimitir del càrrec, va abandonar la política i va ser nomenat president del consell d'administració de la societat Autopistes de Catalunya fins al 2003. També va presidir les societats Abertis Logística i Kern Pharma SL.[6]

Cas Pretòria[modifica]

El 27 d'octubre del 2009 va ser arrestat per la guàrdia civil per ordre del jutge Baltasar Garzón, acusant-lo de corrupció (cas Pretòria), juntament amb Lluís Prenafeta (també vinculat a CDC) i Bartomeu Muñoz, alcalde de Santa Coloma de Gramenet pel PSC.[7] El dia 30, després d'haver declarat a l'Audiència Nacional de Madrid, per ordre del jutge Baltasar Garzón ingressà a presó de Brians II, d'on surt en 25 de març en pagar la fiança d'un milió d'euros.[8] El març de 2017 va començar el seu judici, on va confessar haver cobrat comissions il·legals del 4% en dues operacions urbanístiques. Va ser condemnat a pagar una multa de 3 milions d'euros arran d'un pacte amb la fiscalia anticorrupció.

Referències[modifica]

  1. Casas, Ferran «Mor Macià Alavedra, home clau dels governs Pujol». naciodigital.cat, 30-09-2018. ISBN: {{{isbn}}} [Consulta: 30 setembre 2018].
  2. Segura, Antoni; Alavedra i Moner, Macià. Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya. vol.1. Edicions Universitat Barcelona, 2000, p. 51. ISBN 8483381176. 
  3. Mayayo, Andreu. La Ruptura catalana: les eleccions del 15-J del 1977. Editorial Afers, 2002, p. 239. ISBN 8495916037. 
  4. Notícies de la generalitat. Generalitat de Catalunya, 1996, p. 144. 
  5. «Macià Alavedra i Moner». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Alavedra, exconseller d'Economia i home de confiança de Pujol. 324, 27/10/2009. 
  7. «L'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Prenafeta i Alavedra, detinguts per presumpta corrupció urbanística». Diari Avui, 27-10-2009. [Consulta: 27 octubre 2009].
  8. «Macià Alavedra surt de la presó després de pagar la fiança d'un milió d'euros imposada per Garzón». 324, 25-12-2009. [Consulta: 20 octubre 2013].

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Macià Alavedra i Moner


Càrrecs públics
Precedit per:
Joan Vidal i Gayolà
Conseller de Governació
Senyal de la Generalitat de Catalunya

1982 - 1986
Succeït per:
Agustí Bassols i Parés
Precedit per:
Joan Hortalà i Grau
Conseller d'Indústria i Energia
Senyal de la Generalitat de Catalunya

1987 - 1989
Succeït per:
Antoni Subirà i Claus
Precedit per:
Ramon Trias i Fargas
Conseller d'Economia i Finances
Senyal de la Generalitat de Catalunya

1989 - 1997
Succeït per:
Artur Mas i Gavarró