Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980
Data20 març 1980 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir135 diputat al Parlament de Catalunya ≈ primera legislatura de la Catalunya autonòmica. Durada del mandat: 4 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat4.432.776 Modifica el valor a Wikidata
2.718.888
   61.34٪
Nombre de vots vàlids2.705.413    Nombre de vots en blanc 17.960   Nombre de vots nuls 13.475
Resultat electoral Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
CiU  — Jordi Pujol i Soley
752.943   27.83٪
Diputat 43
PSC  — Joan Reventós i Carner
606.717   22.43٪
Diputat 33
<1
2>
PSUC  — Josep Benet i Morell
507.753   18.77٪
Diputat 25
<1
2>
CC-UCD  — Anton Cañellas i Balcells
286.922   10.61٪
Diputat 18
<1
2>
ERC  — Heribert Barrera i Costa
240.871   8.9٪
Diputat 14
PA  — Francisco Hidalgo Gómez
71.841   2.66٪
Diputat 2
SC
64.004   2.37٪
Diputat

Modifica el valor a Wikidata
Causa immediata de
8 maig 1980: Govern de Catalunya 1980-1984 Modifica el valor a Wikidata
 ← 1932 Modifica el valor a WikidataCatalunya Modifica el valor a Wikidata 1984 Modifica el valor a Wikidata  → 

El dijous, 20 de març de 1980 se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979. Foren convocades a votar 4.436.459 persones majors de 18 anys i amb dret a vot a Catalunya. Les eleccions serviren per a escollir als 135 parlamentaris de la primera legislatura democràtica. Acudiren a votar 2.725.558 persones, amb una participació del 61,44 per cent.

El partit més votat fou Convergència i Unió qui, amb 752.943 vots (un 27,68 per cent) i el seu lema de campanya, ''Ara convé'',[1] obtingué 43 escons, 10 més que la segona força política, el Partit dels Socialistes de Catalunya.

Després de la formació del Parlament de Catalunya, el candidat de Convergència i Unió, Jordi Pujol, fou investit President de la Generalitat de Catalunya, gràcies als vots dels 18 diputats de Centristes de Catalunya i dels 14 d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Antecedents[modifica]

La mort del dictador Francisco Franco el 1975 i l’inici de la transició espanyola a la democràcia van conduir a les negociacions entre el govern espanyol de l’aleshores president, Adolfo Suárez, i el president català a l'exili, Josep Tarradellas, sobre la qüestió de l’autonomia catalana, que va conduir al restabliment del govern regional català el 5 d'octubre de 1977 i al retorn de Tarradellas a Catalunya el 23 d'octubre. Es van iniciar noves negociacions entre els partits polítics catalans per a la redacció d’un nou estatut d’autonomia, que es coneixeria com a “Estatut de Sau”, que se sotmetria a revisió el 29 de desembre de 1978 i que asseguraria a les Corts Generals del 13 d'agost de 1979. Després de ser ratificat en referèndum, obtingué l'aprovació definitiva a les Corts i es publicà al Butlletí Oficial de l'Estat el 22 de desembre, obrint el camí a la celebració de les primeres eleccions regionals catalanes des de la Segona República espanyola.

Dades generals[modifica]

  • Cens: 4.432.776
  • Meses: 5.906
  • Votants: 2.718.888 (61,34%)
  • Abstenció: 1.713.888 (38,66%)
  • Vots:
  • Vàlids: 2.705.413 (99,50%)
  • a candidatures: 2.687.453 (98,84%)
  • en blanc: 17.960 (0,66%)
  • nuls: 13.475 (0,50%)

Resultats[modifica]

Amb una participació del 61,3%, que els líders polítics de l'època consideraven alta, Convergència i Unió (CiU) es va constituir com la força política més gran amb un 27,8% dels vots i 43 escons, Una sorprenent victòria sobre el PSC, que esperava formar el nou govern regional de Catalunya. En canvi, els socialistes aconseguiren el 22,4% dels vots i 33 escons, perdent molts vots en comparació amb les anteriors eleccions generals del 1979. Açò es va veure com un càstig electoral a la posició ambigua del PSC sobre la qüestió del nacionalisme català — que va costar el suport dels votants de la burgesia catalana de centreesquerra, perdent-los tant al PSUC (que va obtenir el 18,8% dels vots i 25 escons) com a ERC (8,9% dels vots i 14 escons), però també les tensions internes en curs entre la facció més catalanista formada per ex-membres del Partit Socialista de Catalunya – membres del Congrés i la facció més espanyolista de l’antiga Federació Socialista Catalana, així com la de Joan Reventós. Poc atractiu entre els votants de la classe treballadora.

Els resultats de l’aliança Centristes de Catalunya es van considerar negatius, després d’aconseguir només el 10,6% dels vots i 18 escons en comparació amb el 19,3% que havia obtingut a les eleccions generals de 1979. Ací varen perde vots a favor de la CiU de Jordi Pujol per evitar que es pogués formar un govern comunista socialista. El Partit Andalús va aconseguir entrar al Parlament amb un 2,7% dels vots i 2 escons, després de superar per poc el llindar del 3% a la província de Barcelona. Es diu que el president en funcions, Josep Tarradellas, va votar en blanc després que els seus intents de presentar-se a la reelecció resultessin infructuosos enmig de la seva creixent desconfiança envers els partits polítics catalans.

A nivell estatal, els resultats es van veure com un fracàs en la consolidació del bipartidisme UCD-PSOE, però també com un seguit de derrotes electorals per a la UCD: només portant un any de la legislatura de les eleccions de 1979, el partit governant a Espanya havia fallat en el referèndum d’iniciativa d’autonomia andalusa, havia obtingut un resultat humiliant a les eleccions autonòmiques basques —on va perdre el 53,5% dels seus votants de 1979— i va tenir pèrdues considerables a Catalunya que ascendien a uns 226.000 dels 513.000 vots del 1979. Finalment, a això se sumaria la decepció per la baixa participació en el referèndum de l’Estatut d’autonomia gallec de 1980 i altres contratemps electorals a les eleccions parcials del Senat de novembre de 1980 a Almeria i Sevilla, amb el deteriorament de la figura pública d’Adolfo Suárez que va provocar un augment de la lluita interna dins del partit i a la seva dimissió com a primer ministre el gener del 1981. Les enormes pèrdues obtingudes per la UCD a les eleccions regionals gallegues del 1981 farien que el partit entrés en un estat de crisi i decadència, que culminaria amb derrotes contundents a Andalusia l'any 1982.

Només es presenten les candidatures amb més de 1.000 vots.

En negreta, els partits de Govern

Resum Resultats Eleccions al Parlament de Catalunya 1980
Candidatures Vots 1980 % Vot 1980 Parl. 1980 Vots 1932 % Vot 1932 Parl. 1932
Convergència i Unió (CiU) 752.943 27,83 43 - - -
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) 606.717 22,43 33 - - -
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) 507.753 18,77 25 - - -
Centristes de Catalunya-Unió de Centre Democràtic (CC-UCD) 286.922 10,61 18 - - -
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 240.871 8,90 14 ? 65,88 56
Partit Socialista d'Andalusia-Partit Andalús de Catalunya (PSA-PAC) 71.841 2,66 2 - - -
Solidaritat Catalana (SC) 64.004 2,37 0 - - -
Nacionalistes d'Esquerra (NE) 44.798 1,66 0 - - -
Unitat pel Socialisme-CUPS (UPS-CUPS) 33.086 1,22 0 - - -
Fuerza Nueva (FN) 27.807 1,03 0 - - -
Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional de Catalunya (BEANC) 14.077 0,52 0 - - -
Partit Comunista Obrer de Catalunya (PCOC) 12.963 0,48 0 - - -
Unitat Comunista (UC) 8.198 0,30 0 - - -
Falange Española de las J.O.N.S. (FEJONS) 6.637 0,25 0 - - -
Partido Nacional Independiente (PNI) 4.741 0,18 0 - - -
Conservadors de Catalunya (CC) 4.095 0,15 0 - - -

Diputats elegits[modifica]

CiU PSC-PSOE PSUC CC-UCD ERC PSA-PAC
Barcelona
  1. Jordi Pujol i Soley
  2. Miquel Coll i Alentorn
  3. Macià Alavedra i Moner
  4. Josep Maria Cullell i Nadal
  5. Pere Pi-Sunyer i Bayo
  6. Francesc Xavier Bigatà i Ribé
  7. Josep Maria Ainaud de Lasarte
  8. Marià Vila-Abadal Vilaplana
  9. Josep Laporte i Salas
  10. Helena Ferrer i Mallol
  11. Jaume Fonolleda i Aspert
  12. Joaquim Pibernat i Lleyxà
  13. Pere Parera i Cartró
  14. Jaume Camps i Rovira
  15. Ramon Camp i Batalla
  16. Ferran Pont i Puntigam
  17. Joan Colomines i Puig
  18. Ramon Pla i Nadal
  19. Josep Garrell i Pubill
  20. Alfred Albiol i Paps
  21. Josep Maria Casals i Guiu
  22. Simeó Selga i Ubach
  23. Ferran Camps Vallejo
  24. Raimon Escudé i Pladellorens
  25. Antoni Subirà i Claus
  26. Ignasi Carner i Jorba

Girona

  1. Joan Vidal i Gayolà
  2. Ramon Sala i Canadell
  3. Concepció Ferrer i Casals
  4. Josep Maria Nolla i Panadès
  5. Ricard Masó i Llunes
  6. Jordi Martínez Planas
  7. Trinitat Neras Plaja

Lleida

  1. Joan Oró i Florensa
  2. Delfí Robinat Elías
  3. Lluís Virgili i Farrà
  4. Josep Borràs i Gené
  5. Miquel Verdeny Enrich

Tarragona

  1. Jordi Escoda i Vila
  2. Enric Olivé Martínez
  3. Joan Josep Martí i Ferré
  4. Joan Ventura i Solé
  5. Joan Descals i Esquius
Barcelona
  1. Joan Reventós i Carner
  2. Josep Andreu i Abelló
  3. Carlos Cigarrán Rodil
  4. Eduard Martín Toval
  5. Joan Codina i Torres
  6. Lluís Armet i Coma
  7. Felip Lorda Alaiz
  8. Juanjo Ferreiro i Suárez
  9. Joan Cornudella i Barberà
  10. Luis Andrés García Sáez
  11. Antoni Santiburcio i Moreno
  12. Higini Clotas i Cierco
  13. Joan Comas i Basagañas
  14. Isidre Molas i Batllori
  15. Joan Baptista Prats i Català
  16. Esteban Casado Poveda
  17. Rosa M. Barenys Martorell
  18. Francesc Casares Potau
  19. Joan Oliart i Pons
  20. José Eduardo González Navas
  21. Esteve Tomàs i Torrens
  22. Joaquim Jou i Fonollà

Girona

  1. Xavier Guitart i Domènech
  2. Salvador Sunyer i Aymerich
  3. José Montero García
  4. Daniel Terradellas i Redon

Lleida

  1. Pere Ayguadé i Ayguadé
  2. Francisco Craviotto Blanco
  3. Joan M. Ganyet i Solé

Tarragona

  1. Marta Ángela Mata i Garriga
  2. Laureà Pérez Ciudad
  3. Josep Maria Simó i Huguet
  4. Joan Maria Roig i Borràs
Barcelona
  1. Josep Benet i Morell
  2. Antoni Gutiérrez Díaz
  3. Francesc Frutos i Gras
  4. M. Dolors Calvet i Puig
  5. Juan Ramos Camarero
  6. Ramon Espasa i Oliver
  7. Xavier Folch Recasens
  8. Jordi Borja Sebastià
  9. Alfons Carles Comín Ros
  10. Antoni Lucchetti Farré
  11. Rafael Ribó i Massó
  12. Celestino Andrés Sánchez Ramos
  13. Justiniano Martínez Medina
  14. Teresa Eulàlia Calzada Isern
  15. Marcel Planellas Aran
  16. Luis Valentín Fernández de Velasco
  17. Alfredo Amestoy Sáenz
  18. Pere Portabella i Ràfols
  19. Francesc Padullés Esteban
  20. Antoni Cuadras Camps

Girona

  1. Lluís Medir i Huerta

Lleida

  1. Pere Ardiaca i Martí

Tarragona

  1. Maties Vives March
  2. Agustí Forné Roé
  3. Miguel López Tortosa
Barcelona
  1. Anton Cañellas i Balcells
  2. Eduard Punset i Casals
  3. Vicente Capdevila Cardona
  4. Higinio Torras Majem
  5. Agustín Luna Serrano
  6. Alexandre Pedrós i Abelló
  7. Alfonso Pérez Guerra

Girona

  1. Marià Lorca i Bard
  2. Enrique Manuel-Rimbau Tomás
  3. Albert Planasdemunt i Gubert

Lleida

  1. Pedro Roselló Esteban
  2. Francisco Javier Puig Andreu
  3. Josep Meseguer i Utgé
  4. Juan Besa Esteve

Tarragona

  1. José Clua Queixalós
  2. José Manuel Panisello Zaragoza
  3. Joan Manuel Margalef Miralles
  4. Ramon Franch Baiges
Barcelona
  1. Heribert Barrera i Costa
  2. Joan Hortalà i Arau
  3. Francesc Vicens i Giralt
  4. Josep Maria Poblet i Guarro
  5. Josep Fornas i Martínez
  6. Ramon Viñals i Soler
  7. Jesús Prujà i Puig
  8. Albert Alay i Serret

Girona

  1. Francesc Dalmau i Norat
  2. Marçal Casanovas i Guerri

Lleida

  1. Antoni Puigvert i Gorro
  2. Víctor Torres i Perenya

Tarragona

  1. Josep Roig i Magriñà
  2. Francesc Subirà i Rocamora
Barcelona
  1. Francisco Hidalgo Gómez
  2. José Acosta Sánchez

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]