Vés al contingut

Catorzena legislatura del Parlament de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentCatorzena legislatura del Parlament de Catalunya
Imatge
Tipuslegislatura del Parlament de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps12 març 2021 - 19 març 2024 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Causaeleccions al Parlament de Catalunya de 2021 Modifica el valor a Wikidata

La catorzena legislatura del Parlament de Catalunya (inicialment anomenada tretzena legislatura de la Catalunya autonòmica) va canviar de nom el 2 de juny de 2021, quan el Parlament de Catalunya va aprovar la Resolució 9/XIII, que establia que la legislatura es denominaria catorzena legislatura del Parlament de Catalunya a partir del 4 de juny de 2021 en reconeixement del fet que la primera legislatura havia estat la de Macià el 1932,[1] i va sorgir de les eleccions celebrades el 14 de febrer de 2021, convocades quan es va exhaurir el termini legal en el qual el Parlament de Catalunya va ser incapaç de nomenar un nou president de la Generalitat després de la inhabilitació de Joaquim Torra i Pla.[2] El 15 de gener, a causa de la crisi sanitària es va deixar sense efecte la convocatòria i es van posposar al 30 de maig de 2021, però una resolució del TSJC va mantenir en vigor la data del 14 de febrer.[3]

Eleccions

[modifica]

Les eleccions celebrades el 14 de febrer de 2021 van estar marcades per la baixa participació; si a les eleccions del 2017 es va batre el rècord de participació en unes eleccions al Parlament de Catalunya (79,09%), les de 2021 van registrar-hi la participació més baixa (53,54%).[4]

El Partit del Socialistes de Catalunya va guanyar les eleccions en vots i amb els mateixos escons que Esquerra Republicana, un total de 33. Junts per Catalunya va quedar en tercer lloc, amb 32 diputats. El partit d'extrema dreta Vox va entrar per primer cop a la cambra catalana, amb 11 escons. En Comú Podem-Podem en Comú va mantenir-se en la cinquena posició en nombre de vots, aconseguint 8 diputats, però la Candidatura d'Unitat Popular - Un nou cicle per guanyar va superar els comuns en nombre d'escons, aconseguint-ne 9. Ciutadans, que havia guanyat les eleccions de 2017, va patir una forta davallada, passant de 36 a 6 escons. El Partit Popular va obtenir-ne 3. El Partit Demòcrata va quedar-se a les portes d'entrar al Parlament tot i aconseguir més de 70.000 vots. El bloc independentista va superar per primer cop el 50% dels vots i va assolir 74 escons.[5]

Constitució de la legislatura

[modifica]

El 12 de març de 2021 va ser el dia en què es va constituir la XIII legislatura. La mesa d'edat va ser presidida pel diputat amb més edat (Ernest Maragall, d'ERC) i amb els dos diputats més joves exercint com a secretaris (Alberto Tarradas, de Vox, i David González, del PSC). La mesa va resoldre favorablement per unanimitat la sol·licitud de vot delegat de Teresa Pallarès (de Junts, absent per malaltia) i de Pau Juvillà (de la CUP-G, absent per ser contacte estret d'un contagiat de coronavirus), però va desestimar la demanda de Lluís Puig, exiliat a Brussel·les, amb el vot favorable del president de la mesa d'edat i el vot en contra dels dos secretaris.[6][7]

Elecció dels membres de la mesa

[modifica]
Càrrec Diputat/ada Inici de mandat Fi de mandat Partit polític
Presidenta Laura Borràs Laura Borràs i Castanyer 12 de març de 2021 1 de juny de 2023 [8] Junts per Catalunya
Anna Erra Anna Erra i Solà 9 de juny de 2023
Vicepresidenta primera Anna Caula i Paretas 12 de març de 2021 15 de juny de 2021 [9] Esquerra Republicana de Catalunya
Alba Vergés i Bosch 15 de juny de 2021
Vicepresidenta segona Eva Granados Galiano 12 de març de 2021 5 d'octubre de 2021 Partit dels Socialistes de Catalunya
Assumpta Escarp Gibert 5 d'octubre de 2021
Secretari primer Ferran Pedret i Santos 12 de març de 2021 Partit dels Socialistes de Catalunya
Secretari segon Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol 12 de març de 2021 5 d'abril de 2021 Junts per Catalunya
Aurora Madaula i Giménez 29 d'abril de 2021
Secretari tercer Pau Juvillà i Ballester 12 de març de 2021 28 de gener de 2022 Candidatura d'Unitat Popular - Un nou cicle per guanyar
Carles Riera i Albert 22 de febrer de 2022
Secretari quart Ruben Wagensberg Ramon 12 de març de 2021 Esquerra Republicana de Catalunya

Elecció del president

[modifica]

El candidat a presidir la Generalitat de Catalunya és el cap de llista d'Esquerra Republicana, Pere Aragonès. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, el proposà com a candidat després de mantenir una ronda de consultes amb els vuit partits de la cambra legislativa catalana.[10]

La primera convocatòria d'investidura es va realitzar el 26 de març de 2021, on el candidat no va obtenir la preceptiva majoria absoluta, i una segon el 30 de març on tampoc va aconseguir la majoria simple necessària. La CUP-G i ERC havien arribat a un acord per votar a favor de la investidura d'Aragonès i van instar Junts per Catalunya a votar-hi a favor, però aquests van decidir abstenir-se donant marge per tal de seguir negociant un acord.[11] La resta de partits de la cambra van votar-hi en contra.[12]

El termini per investir el president acabava el 26 de maig, després del qual, s'haurien convocat eleccions.[13] Finalment, ERC i Junts per Catalunya van signar un acord de govern en coalició que va permetre afrontar una segona convocatòria d'investidura pel 21 de maig de 2021,[14] en la qual el candidat Pere Aragonès va obtenir majoria absoluta a la primera votació amb el suport de ERC, Junts per Catalunya i la CUP-G, amb un total de 74 vots a favor i 61 en contra.[15]

Candidat Data Vot Total
Pere Aragonès i Garcia

(ERC)

26 de març de 2021

Majoria absoluta necessària (68/135)

33 9
42 / 135
No 33 11 8 6 3
61 / 135
Abst. 32
32 / 135
30 de març de 2021

Majoria simple necessària

33 9
42 / 135
No 33 11 8 6 3
61 / 135
Abst. 32
32 / 135
21 de maig de 2021

Majoria absoluta necessària (68/135)

33 32 9
74 / 135
No 33 11 8 6 3
61 / 135

Canvis de grup de diputats

[modifica]

Antonio Gallego Burgos, escollit en les llistes de Vox va abandonar el seu grup parlamentari el 2 de novembre de 2022,[16] i Cristina Casol Segués, escollida a les llistes de Junts per Catalunya i va fer el propi el 30 de gener de 2024.[17]

Canvi de nom de la legislatura

[modifica]

Per la resolució 9/XIII adoptada el 2 de juny del 2021 per iniciativa del Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, Candidatura d’Unitat Popular i En Comú Podem amb esmenes de tots quatre i de Ciutadans, el Parlament de Catalunya va manifestar la voluntat de considerar primera la legislatura començada el 6 de desembre del 1932 i interrompuda per l'esclat de la Guerra Civil espanyola, i passar, doncs, de la tretzena a la catorzena. Així doncs, amb la publicació de la resolució el 4 de juny del 2021, la denominació oficial de la legislatura va canviar.[18] Aquesta resolució va ser una proposta de la Comissió de la Dignitat amb un caràcter més aviat simbòlic.[19]

El 28 de juliol de 2022 la vicepresidenta primera, Alba Vergés, va assumir les funcions de la presidència del Parlament arran de la suspensió dels drets i deures de Laura Borràs com a diputada. El 9 de juny de 2023, la cambra va elegir presidenta del Parlament Anna Erra, de Junts.[20]

Trencament del govern

[modifica]

Durant el debat anual de política general, el president del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Albert Batet, va declarar el 27 de setembre del 2022 estar disposat a demanar que Pere Aragonès se sotmetés a una qüestió de confiança. L'endemà, el president de la Generalitat va destituir el vicepresident, Jordi Puigneró, que estava informat de l'amenaça de la qüestió de confiança anunciada per Batet, però no havia informat Pere Aragonès.

Després que el president rebutgés dues propostes de Junts destinades a recuperar la confiança al si de la coalició de govern, els afiliats de Junts van votar entre el 6 i el 7 d'octubre del 2022 sortir del govern autonòmic amb gairebé el 56% dels vots a favor, fet que va marcar la ruptura de la governança compartida pels independentistes des del 2016.[21] El 10 d'octubre, Pere Aragonès va reorganitzar el seu govern per substituir els exconsellers de Junts, apostant per antics perfils del PSC, En Comú Podem i PDeCAT.

Polítiques del govern

[modifica]

Per fer front a la crisi de preus de l'habitatge es va desplegar la llei d'habitatge per a regular els preus del lloguer i fer front a l'augment de preus provocat per una oferta insuficient per fer front a l'increment de la població immigrada i l'arribada massiva de turistes, però es va generalitzar la desviació de l'habitatge residencial a usos turístics i al lloguer de temporada per a evitar aplicar la contenció de rendes.[22]

Avançament electoral 2024

[modifica]

El 13 de març de 2024, el Parlament no va aprovar els pressupostos per un vot de diferència després que el govern va intentar negociar el suport amb PSC, En Comú Podem i Junts per Catalunya.[23] Pere Aragonès va decidir acabar la legislatura i convocar noves Eleccions al Parlament de Catalunya per al 12 de maig de 2024.[24] Les causes del desacord pels pressupostos es relacionaren amb el no rebuig al projecte del macrocasino Hard Rock.[25] Temps després, La Directa publicaria que mitja hora abans del desacord amb els pressupostos, el mateix govern de la Generalitat va trucar els inversors del macrocasino per assegurar-los que malgrat tot el projecte tiraria endavant.[26]

Referències

[modifica]
  1. «El Parlament canvia la denominació de la legislatura: serà la número XIV i no la XIII». Ara, 02-06-2021. [Consulta: 2 maig 2024].
  2. «Ajornades les eleccions a Catalunya 2021 fins al maig», 15-01-2021. [Consulta: 18 gener 2021].
  3. Liñan, Gemma. «El TSJC manté les eleccions per al 14 de febrer». El nacional, 19-01-2021. [Consulta: 19 gener 2021].
  4. «53,42 % de participació en les eleccions a Catalunya del 2021 | betevé». [Consulta: 12 març 2021].
  5. «Eleccions al Parlament de Catalunya 2021 - Resultats definitius». Arxivat de l'original el 2021-02-28. [Consulta: 12 març 2021].
  6. «Els secretaris de la Mesa d'Edat impedeixen a Lluís Puig delegar el vot». El Nacional. [Consulta: 12 març 2021].
  7. «La mesa d'edat rebutja el vot delegat de Lluís Puig en la sessió constitutiva». El Punt Avui. [Consulta: 12 març 2021].
  8. «El BOPC publica la baixa de Laura Borràs com a diputada del Parlament». [Consulta: 2 juliol 2023].
  9. «Anna Caula deixa la vicepresidència del parlament per ser secretària general de l'Esport». [Consulta: 5 juny 2021].
  10. «Laura Borràs proposa Pere Aragonès com a candidat a la investidura». Diari Ara. [Consulta: 27 març 2021].
  11. «La CUP votarà a favor de la investidura de Pere Aragonès». El Punt Avui. [Consulta: 27 març 2021].
  12. Guasch, Marc. «Fracassa la primera votació per a investir Pere Aragonès». RTVECat, 26-03-2021. [Consulta: 27 març 2021].
  13. 324cat. «Dos mesos per investir president o repetició d'eleccions: el calendari a partir d'ara», 29-03-2021. [Consulta: 21 maig 2021].
  14. 324cat. «ERC i Junts anuncien un preacord per governar en coalició i desencallar la investidura», 17-05-2021. [Consulta: 21 maig 2021].
  15. 324cat. «Pere Aragonès, investit 132è president de la Generalitat», 20-05-2021. [Consulta: 21 maig 2021].
  16. «Vox pierde un diputado en el Parlamento de Cataluña» (en castellà), 28-10-2022. [Consulta: 26 juliol 2023].
  17. Lleonart, Arnau; Etxearte, Odei. «Junts expulsa Cristina Casol del grup parlamentari». Vilaweb, gener 2024. [Consulta: 30 gener 2024].
  18. «[https://www.parlament.cat/document/bopc/195458323.pdf#page=4 Resolució 9/XIII del Parlament de Catalunya, sobre el canvi de denominació de la legislatura]» (PDF). Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya. Parlament de Catalunya, 04-06-2021, pàg. 4 [Consulta: 29 març 2023].
  19. Borràs i Castanyer, Laura. «El Parlament que ens cal». El Punt Avui. Arxivat de l'original el 13 desembre 2022. [Consulta: 29 març 2023].
  20. «El Parlament es dissol, i la nova cambra que surti de les eleccions del 12 de maig s'haurà de constituir com a molt tard el 10 de juny». Parlament de Catalunya, 19-03-2024. [Consulta: 2 maig 2024].
  21. «La militància de Junts decideix sortir del govern amb un 55,73% dels vots». 324, 07-10-2022 [Consulta: 13 octubre 2022].
  22. «L'habitatge, el sector més tocat per l'impacte del turisme». RTVE, 04-05-2024. [Consulta: 7 maig 2024].
  23. Ferrando, M. «Votació del pressupost a la tarda», 13-03-2024. [Consulta: 13 març 2024].
  24. Serrano, Anna. «Aragonès convoca eleccions per al 12 de maig», 13-03-2024. [Consulta: 13 març 2024].
  25. «Els comuns rebutgen el moviment pel Hard Rock i els pressupostos s'encaminen al fracàs», 13-03-2024. [Consulta: 24 abril 2024].
  26. Rodriguez, Jesus. «La Generalitat va renovar el compromís amb el Hard Rock trenta minuts abans de signar l'acord de pressupostos amb el PSC», 24-04-2024. [Consulta: 24 abril 2024].