Laura Borràs i Castanyer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaLaura Borràs i Castanyer
2014 Premis Nacionals Cultura 3052 resize.jpg
Naixement 1970 (46/47 anys)
Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona
Ocupació filòloga i professora
Ocupador Universitat de Barcelona
Modifica dades a Wikidata

Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 1970) és especialista en teoria de la literatura i literatura comparada. És llicenciada en Filologia Catalana (1993) i doctora en filologia romànica (1997) per la Universitat de Barcelona per la tesi Formes de la follia a l'Edat Mitjana. Estudi comparat de textos literaris i representacions iconogràfiques.[1] Des de 2013 exerceix de directora de la Institució de les Lletres Catalanes.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Des de 1995 és professora associada a la Universitat de Barcelona, on ensenya Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, i també és professora del Màster de Formació del Professorat del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura.[3] Des del 2007 és la Directora Acadèmica del Màster en Literatura en l'era digital de la Universitat de Barcelona.[3] S'ha especialitzat en la difusió de la literatura en entorns digitals, particularment les xarxes 2.0.[3]

Va ser guardonada per la seva trajectòria amb la Distinció de Jove Investigador de la Generalitat de Catalunya (2001 – 2005) i des del 2000 dirigeix el grup de recerca Hermeneia, que estudia les connexions entre els estudis literaris i les tecnologies digitals i està format per professors de diverses universitats europees i americanes.[3] És membre de l'Internacional Advisory Board de l'Electronic Literature Organization (ELO), membre i professora del Programa de Doctorat Europeu Cultural Studies in Literary Interzones, Erasmus Mundus Joint Doctorate] (EMJD/University of Bergamo) i de l'Erasmus Intensive Program on European Digital Literatures que coordina la Universitat de París 8. El 2012 va ser nomenada Comissària del Centenari Sales, Calders, Tísner per la Generalitat de Catalunya i per l'Ajuntament de Barcelona.[2]

El 2013 va ser nomenada directora de la Institució de les Lletres Catalanes.[2] També col·labora en diversos mitjans de comunicació, com el programa La vida de Catalunya Ràdio.[1][4]

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

Entre les seves publicacions destaquen:

  • Laura Borràs (ed.), Under construction: Literatures digitals i aproximacions teòriques, UIB, (2013).
  • Laura Borràs, Dos amants com nosaltres, Ara Llibres (2012).
  • Laura Borràs, Territorio hipertextual: lectura y enseñanza 2.0 en Leer hipertextos, Antonio Mendoza (coord); Octaedro (2012).
  • Laura Borràs, Per què llegir els clàssics avui, Ara Llibres (2011).
  • Laura Borràs i Raffaele Pinto (eds.), Las metamofosis del deseo. Seminario UB de Psicoanálisis, Literatura y Cine (I), Sehen, 2011.
  • “Leer literatura (en) digital: una historia de re-mediaciones, desplazamientos y contaminaciones”, Arizona Jounal of Hispanic Cultural Studies (AJHCS), núm. 14, 2010.
  • “Literatura Digital 2010. La Incubadora”, Quimera, núm. 325, desembre 2010.
  • «L'escriptura literària en l'era digital». Cultura, núm. 7, novembre 2010.
  • “Les obres arbres de Perejaume. Un particular modus scrivendi”, Les obres arbres, 2009, Can Sistaré, pp. 8-12.
  • Electronic Literature as an Information System” (Laura Borràs, Juan B. Gutierrez Mark C. Marino & Pablo Gervás) dossier especial Visionary Landscapes - Summer 2009, de la revista Hyperrhiz.
  • “Libros informáticos, libros posinformáticos: formas de lo literario en la era digital. Muestra de tecnologías literarias catalanas contemporáneas”, article a la revista de la UNAM “Versión”, tardor 2009, pp. 49-76.
  • “Literatura i tecnologia. Ha perdut els papers, la literatura?”, dins Mercê Picornell & Margalida Pons (eds.), Literatura i cultura: aproximacions comparatistes, 2009, pp. 165-187.
  • “Ciberteatro. Posibilidades dramatúrgicas en la era digital”, dins Carmen Becerra (ed.), Lecturas: Imágenes. Cine y Teatro, Editorial Academia del Hispanismo, 2009, pp. 33-46.
  • “La germana, l'estrangera: continuïtats i ruptures en Maria Mercè Marçal” dins “Reduccions”, març de 2008, núm. 89-90, pp. 241-261.
  • “Lit[art]ure: la literatura en tiempos de Internet”, dossier especial “Nuevas tecnologías narrativas” de la revista Quimera (num. 290, enero 2008).
  • “Epidemiologia de les idees: la intel·ligència col·lectiva, la contaminació “ideal” o els virus de les idees”, Intel·ligència col·lectiva. Noves fronteres de la ciència, l'art i el pensament, Barcelona, KRTU, 2007.
  • “Teorie letterarie e sfide digitali”, en Laura Borràs Castanyer (ed.), Testualità elettroniche. Nuovi scenari per la letteratura, col·l. Gli Strumenti, Serie Gialla [23], Edizioni B.A. Graphis, 2006, p. 11-72.
  • “Cómo analizar la nueva literatura. La crítica ante la creación literaria para la red”, Las nuevas profesiones de las lenguas, resultat dels XII Cursos Superiores de Filología- Universidad Complutense de Madrid (31 de març – 29 d'abril 2006), Liceus, Madrid, pp. 67-78. ISBN 84-9822-032-7.
  • “L'eròtica de la lectura”, AA.VV. L'escriptura i el llibre en l'era digital, Barcelona, KRTU - Generalitat de Catalunya, 2006, pp. 194-212. ISBN 84-393-7052-0.
  • Nicolas Clauss' Art if I want”, Dichtung Digital, Issue 2/2005.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Laura Borràs i Castanyer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Laura Borràs serà la nova directora de la Institució de les Lletres Catalanes». Ara, 09-01-2013 [Consulta: 20 gener 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Cultura reforça la Institució de les Lletres Catalanes per impulsar la projecció dels escriptors contemporanis i del patrimoni literari». Sala de premsa - Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 09-01-2013. [Consulta: 20 gener 2013].
  4. «Sílvia Cóppulo presentarà a Catalunya Ràdio 'La vida', un espai divers i obert a la participació». Ara, 27-08-2015 [Consulta: 27 agost 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]