Mariàngela Vilallonga Vives

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Cross of Saint George (Catalan Government Award).svgMariàngela Vilallonga Vives
Mvilallonga.jpg
 Logo IEC.jpg
Vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Catalans
2010 – 2013
Dades biogràfiques
Naixement 3 d'abril de 1952 (1952-04-03) (65 anys)
Girona
Alma mater Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Filòloga
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Mariàngela Vilallonga Vives (Girona, 1952) és doctora en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtica de Filologia Llatina a la Universitat de Girona. Des del 28 de febrer de 2005 és membre numerari[1] de l'Institut d'Estudis Catalans i entre l'11 de novembre de 2010 i el 2013 en fou la vicepresidenta, en substitució de Joan Solà, que havia mort el 27 d'octubre del 2010. Actualment és vicepresidenta de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. És vocal del consell plenari del Patronat Francesc Eiximenis i ha estat membre del consell de redacció de la Revista de Girona (1985-2008), ambdós dependents de la Diputació de Girona.

La seva tasca d'investigació està centrada en la literatura humanística llatina de la Corona d'Aragó. En aquest àmbit destaquen el llibre La literatura llatina a Catalunya al segle XV, i les seves aportacions sobre el cardenal i bisbe de Girona Joan Margarit i Pau i Jeroni Pau, de qui és especialista. Dins la Universitat de Girona és la cap del grup de treball Studia Humanitatis –amb investigadors d'Alemanya, Itàlia, el Regne Unit (per entre els quals Robert Brian Tate), Bèlgica i Espanya–, i dirigeix un projecte de recerca (anomenat Historiografia llatina humanística a la Corona d'Aragó: edició de textos, estudi de fonts) sobre les relacions entre els humanistes de la Corona d'Aragó i la resta d'Europa als segles XV i XVI. També és directora de la Càtedra universitària de Patrimoni Literari M. Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, que, a més de conservar i difondre el llegat d'ambdós escriptors empordanesos, promou la preservació del patrimoni literari a Catalunya.[2]

Ha publicat també nombrosos articles sobre Mercè Rodoreda, de la qual ha esdevingut especialista.

El 26 d’abril del 2016, va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva "recerca centrada en la literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó".[3]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]