Jordi Llovet i Pomar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJordi Llovet i Pomar
Biografia
Naixement 17 desembre 1947 (71 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Traductor, crític d'art, escriptor i crític literari
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Jordi Llovet i Pomar (Barcelona, 17 de desembre de 1947) és un professor universitari jubilat, traductor i crític literari català.[1]

Biografia[modifica]

A mitjan dècada dels seixanta va començar a estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, però va deixar aquests estudis per començar els de filosofia i lletres, els quals va acabar el 1971.[2] Posteriorment va continuar la formació acadèmica en diverses ciutats europees, com Frankfurt, París o Bolonya,[3] fins que va tornar a Barcelona per fer-hi de professor. El 1975 va obtenir el doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona,[3] i va començar a exercir-hi de professor, primer d'estètica a la Facultat de Filosofia i Lletres i més tard de crítica literària al departament de filologia catalana de la Facultat de Filologia de la mateixa universitat; després va ser-ne catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada.

El 2008 es va retirar de la docència universitària acollint-se a un pla de prejubilació, tal com explica ell mateix al llibre de caràcter autobiogràfic Adéu a la Universitat, publicat el 2011 per explicar la seva oposició al Pla Bolonya i, segons diu, el declivi de l'educació generalista i humanista en l'ensenyament universitari i, per extensió, el conjunt de la societat.[4][5]

És autor de diversos llibres i articles relacionats amb les seves diverses especialitats, com per exemple Literatura catalana: Dels inicis als nostres dies (1979, amb altres autors), De l'amor, el desig i altres passions (1980, amb Xavier Rubert de Ventós i Eugenio Trías) o El sentit i la forma: Assaigs d'Estètica (1990). Ha traduït al català obres de Hölderlin, Kafka, Rilke, Musil, Schiller, Mann, Hofmannsthal, Flaubert, Byron, Valéry, Verlaine i Baudelaire. Precisament, per la traducció de Les flors del mal d'aquest darrer autor, fou reconegut amb el premi Ciutat de Barcelona, un dels nombrosos guardons que ha rebut al llarg de la seva trajectòria.

Obra[modifica]

Crítica literària o assaig[modifica]

  • 1978 Por una estética egoísta. Esquizosemia.
  • 1979 Ideología y metodología del diseño. Una introducción crítica a la teoría proyectual.
  • 1990 El sentit i la forma. Assaigs d'estètica.
  • 1993 Entre l'avantguarda i la tradició. II. Clàssics i moderns: Folguera, Riba i Foix.
  • 1993 Walter Benjamin i l'esperit de la modernitat.
  • 1995 Lecciones de Literatura universal.
  • 1996 Teoria de la literatura. Els corrents de la teoria literària al segle XX.
  • 2011 Adéu a la Universitat.

En col·laboració[modifica]

Traduccions de l'alemany[modifica]

Traduccions del francès[modifica]

Traduccions de l'anglès[modifica]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. Nopca, Jordi «Estic de bon humor perquè tinc una bona biblioteca». La Biblioteca Ideal. L'ideal de Biblioteca (Diari Ara), 23-04-2015, p. 6 [Consulta: 24 abril 2015].
  2. Llovet, Jordi. Adéu a la Universitat. Galàxia Gutenberg, 2011, pp. 21-24.
  3. 3,0 3,1 «AELC». [Consulta: 4 setembre 2011].
  4. «Adéu a la Universitat». UB. [Consulta: 4 setembre 2011].
  5. ««Ha desaparegut la vocació pel saber»». El País, 31-03-2011. [Consulta: 4 setembre 2011].
  6. «El professor, crític i traductor Jordi Llovet dóna la seva biblioteca particular de 30.000 volums a la UPF» (en català). Diari Ara, 21-10-2011. [Consulta: 23 agost 2015].
  7. «Totes les Creus de Sant Jordi 2016» (en català). Nació Digital, 12-04-2016. [Consulta: 12 abril 2016].

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Enrique Gil Calvo
Lógica de la libertad
Premi Anagrama d'Assaig
1978
Succeït per:
Pere Gimferrer i Torrens
Lecturas de Octavio Paz