Guillem López Casasnovas

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGuillem López Casasnovas
Dades biogràfiques
Naixement 1955 (61/62 anys)
Ciutadella
Activitat professional
Ocupació Economista, professor i assessor
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Guillem López Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 1955) és un economista i professor universitari menorquí. Ha sigut professor visitant a la Universitat de Barcelona; a l'Institut de Recerca Social i Econòmica de la Universitat de Sussex i a l'Escola de Grau de Negocis de la Universitat de Stanford. Des de 2005 fins al 2017 ha sigut conseller independent del Consell de Govern del Banc d'Espanya. El 2016 fou elegit membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans, Secció de Filosofia i Ciències Socials.[1]

Llicenciat en Ciències Econòmiques (premi extraordinari, 1978) i llicenciat en Dret (1979) per la Universitat de Barcelona, va obtenir el seu doctorat en Economia Pública per la Universitat de York (PhD, 1984).[2] Des de juny de 1992 és catedràtic d'economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on ha estat vicerector d'Economia i Relacions Internacionals i degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials entre el 2000 i el 2004. El 1986 crea el primer Postgrau en Economia de la Salut i Gestió Sanitària i el 1996 funda el Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF) que dirigeix a l'actualitat. És codirector del Màster de Gestió Pública (UPF-UAB-UB-EAPC) i ho ha sigut també del Màster de Health Economics & Policy de la Barcelona Graduate School of Economics (Barcelona GSE) i del Executive Program en Global Health amb la Univ de Berkeley Es membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) i del CASOST per al sistema sanitari de Catalunya. És també membre del Consell Assessor del Ministeri de Sanitat i Política Social des del 2000. Ha estat president de la International Health Economics Association entre el 2007 i el 2013 i també ha exercit d'assessor senior per l'Organització Mundial de la Salut sobre les desigualtats en salut a la Unió Europea.[3]

Dos dels seus llibres han rebut els premis Sarda Dexeus i un el de la Societat Catalana d'Economia. El 2008 va rebre el Premi Ramon Llull, màxim guardó a les Illes Balears.. És membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, col·legiat de mèrit del Col·legi d'Economistes de Catalunya, membre nat de l'Institut Menorquí d'Estudis des del 1980 i de l'Institut Balear d'Economia des del 1990 fins al 2011. El 2014 va rebre la Medalla Josep Trueta al merit sanitari. És medalla d'or del Col·legi de Metges de les Balears. L'any 2012 fou investit Doctor Honoris Causa per la Universidad ISalud de Buenos Aires. Des del 2016 es membre del Club de Roma i de la Comissio d'Experts de l'Estat per a la Reforma del Finançament autonomic i presideix la Comissió bilateral entre els governs de Catalunya i les Illes Balears. Des del 2016 és patró del Temple de la Sagrada Família.

És membre del Patronat de la Fundació Emili Darder i ho ha sigut de la Fundacio Víctor Grifols de Bioètica i de la Universitat de Girona per a les Ciències de la Salut, conseller de l'Agència d'Avaluació per a la Qualitat de l'Atenció Sanitària de Catalunya. Ha sigut patró de la Fundació Puigvert i conseller de l'Agencia Española del Medicamento.  És membre del Consell Assessor de FATEC i de la Fundació per la Industria.

Les seves principals línies de recerca inclouen el mesurament de l'eficiència del sector públic, la revisió del paper del sector públic en general (i en l'àmbit sanitari en particular), les balances fiscals, el finançament de les hisendes locals, l'economia de la salut, la dependència i els equilibris intergeneracionals. Des del CRES ha dirigit els projectes sobre la proposta de reforma del finançament autonòmic de la sanitat espanyola per encàrrec del Ministeri de Sanitat i Consum (1997), del Sistema de pagament hospitalari de Catalunya, el projecte d'avaluació de les polítiques sanitàries de les CC.AA. per encàrrec de la Conselleria de Presidència de la Generalitat de Catalunya i la Fundación BBVA, i el 2011 de la Llei de Dependència per encàrrec del Parlament espanyol. Ha sigut membre de la Comissió d'Estudis de Balança Fiscal entre Catalunya i l'Estat espanyol (1995-1998) del Instituto de Estudios Fiscales i encara avui de la de la Conselleria d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. Més recentment ha presidit la Comissió catalana per a la reforma de les Administracions Públiques (2014).

Ha escrit més d'un centenar d'articles i és membre de diversos consells de revistes acadèmiques nacionals i internacionals. Està casat i té tres fills.

Obres destacades[modifica]

  • Economía y Salud. Fundamentos y Políticas (amb V. Ortún), Ed. Encuentro, 1998
  • Gestión Pública. Fundamentos, técnicas y casos amb E. Albi i J.M. González Páramo (ed. Ariel)
  • Incentives in Health Systems -Springer Verlag, Berlín, 1991
  • Incentivos y Control en la Empresa Pública Ariel, Barcelona 1991 (amb J. Enric Ricart i altres)
  • Les Finances de les Comunitats Autònomes: L'Experiència de Catalunya IEA, 1988
  • Anàlisi del Finançament Autonòmic de la Sanitat, Generalitat de Catalunya, 1992.
  • La sanitat catalana: Finançament i despesa en els seus referents comparats dintre de societats desenvolupades, Servei Català de la Salut, abril 2001.
  • El Bienestar Desigual. Lo que queda de los derechos sociales tras la crisis. Ed.Península 2016

Referències[modifica]

  1. Casanovas, nou membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC. Diari Ara. 20/11/2016 pàgina 60
  2. «Espoli fiscal, noves dades: 1997-2003». El Temps. El Temps [València], 19-25 octubre 2004, pàg. 28. ISSN: 1130-8060 [Consulta: 18 desembre 2017].
  3. http://ec.europa.eu/health/social_determinants/docs/healthinequalitiesineu_2013_en.pdf

Enllaços externs[modifica]