Ada Parellada i Garrell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAda Parellada i Garrell

(2023) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 febrer 1967 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Granollers (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaIndependentisme català Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócuinera, empresària, escriptora de no-ficció Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu de Ada Parellada i Garrell (català) Modifica el valor a Wikidata
Lloc websemproniana.net Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): adaparellada Instagram: adaparellada Modifica el valor a Wikidata

Ada Parellada i Garrell (Granollers, 26 de febrer de 1967) és una cuinera catalana coneguda per dirigir el restaurant barceloní Semproniana i per la seva presència als mitjans de comunicació en la promoció dels bons hàbits alimentaris[1] i la sobirania alimentària. En els darrers anys s'ha implicat intensament en la lluita contra el malbaratament alimentari.[2]

Trajectòria[modifica]

Els seus orígens familiars sempre han estat lligats a la restauració: el seu germà Ramon Parellada és propietari de la Fonda Europa de Granollers —on ella hi va passar molts moments de la seva infància— i del restaurant Senyor Parellada de Barcelona; la seva germana Teresa Parellada, de Can Ribas a Bigues i Riells; i el seu cosí Paco Solé Parellada, del restaurant 7 Portes de la Ciutat Comtal.[3]

El 1993, Ada Parellada va obrir el restaurant Semproniana a l'Antiga Esquerra de l'Eixample quan tenia 25 anys[4] i va arribar a dirigir-ne dos més, ambdós a Barcelona: el Petra al Born i el Pla dels Àngels al Raval.[5] A més, imparteix tallers de cuina i és força activa als mitjans de comunicació en la difusió d'una alimentació saludable. Ha publicat diversos llibres de receptes i també és autora de la novel·la Sal de vainilla (2012).[6]

L'any 2015 va participar en la candidatura de Junts pel Sí per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 com a sisena suplent a les llistes de la circumscripció de Barcelona.[7][8]

Un any després, el 2016, va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi en reconeixement per la seva trajectòria en el món de la restauració.[6]

Ada Parellada organitza des de fa 12 anys una trobada de dones al restaurant Semproniana per a celebrar i reivindicar el Dia Internacional de la Dona Treballadora.[9]

Obres publicades[modifica][modifica]

  • 2004 - Tocats del Bolet. Barcelona: Pòrtic. ISBN 84-7306-501-8. 
  • 2005 - Tot fred. Barcelona: Pòrtic. ISBN 84-7306-948-X. 
  • 2007 - Més enllà dels macarrons. Com aconseguir que els teus fills mengin sa (Mina)
  • 2009 - La carbassa com preparar-la 10 vegades. Barcelona: SD. ISBN 978-84-92607-06-8. 
  • 2010 - Primer cal batre els ous. Cuina creativa per a joves principiants (Graó)
  • 2010 - Com fet a casa. Un llibre per menjar bé cada dia gairebé sense cuinar (Cossetània)
  • 2010 - Dinars de tàper. Trucs i receptes per a menjar bé a la feina. Barcelona: Labutxaca. ISBN 978-84-9930-141-9. 
  • 2012 - Les receptes de Semproniana (text i receptes d'Ada Parellada i Joan Pluvinet, Cossetània)
  • 2012 - Sal de vainilla. Barcelona: Planeta. ISBN 978-84-08-00408-0. 
  • 2013 - Per què alguns pebrots piquen i altres no? Curiositats alimentàries i explicacions científiques (Dani Jiménez i Ada Parellada, Ara llibres)
  • 2013 - En tàper (Salsa Books)
  • 2018 - La cuina sostenible. Idees, trucs i receptes per no llençar res (Columna)
  • 2018 - El receptari groc. Els sopars solidaris (Àngels Guitart i altres; coordinació: Ada Parellada, Òmnium Cultural)
  • 2022 - Receptes al rescat. El teu llibre de cuina respectuosa amb el planeta (La Galera)

Referències[modifica]

  1. ↑ «La cuinera Ada Parellada protagonitzarà el col·loqui a l'estrena d'Els tomàquets escolten Wagner». Paral·lel 40 - DOCS Barcelona. El Documental del mes. Arxivat de l'original el 2020-02-26. [Consulta: 26 febrer 2020].
  2. ↑ Vilarrodà, Jordi. «La sostenibilitat alimentària es basa a recuperar el consum de proximitat». Lectura. Suplement dominical de Segre, 28-08-2022. [Consulta: 30 agost 2022].
  3. ↑ Gomis, Soledad. «Fonda Europa i la família Parellada». RTVE, 01-08-2014. [Consulta: 23 octubre 2016].
  4. ↑ Bueno, David. «Menjar alvocats en comptes de pomes és una ximpleria». Núvol, 11-07-2018. [Consulta: 30 agost 2022].
  5. ↑ Rodríguez Picó, Alfred. «Entrevista a Ada Parellada». La Xarxa, 29-11-2012. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2016. [Consulta: 23 octubre 2016].
  6. ↑ 6,0 6,1 «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 13 entitats». Gencat, 12-04-2016 [Consulta: 13 abril 2016]. Arxivat 17 de juny 2018 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-06-17. [Consulta: 13 abril 2016].
  7. ↑ «La cuinera Ada Parellada rebrà la Creu de Sant Jordi 2016». Ara Granollers, 12-04-2016. Arxivat de l'original el 7 de novembre 2017. [Consulta: 23 octubre 2016].
  8. ↑ «Montserrat Carulla, Isona Passola i Ada Parellada aniran a la llista de Junts pel Sí». Vilaweb, 14-08-2015. [Consulta: 23 octubre 2016].
  9. ↑ Clarós, Isabel «Ada Parellada reprèn la festa que homenatja a les dones». La Vanguardia, 09-03-2022.
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Ada Parellada i Garrell
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ada_Parellada_i_Garrell&oldid=33099576»