Vés al contingut

Set Portes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: 7 Portes)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Set Portes
Imatge
Detall de la cantonada, on s'observa la inscripció «Antiguo Café y Billares»
Dades
TipusRestaurant Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPg. Isabel II, 14 bis i Pla del Palau, 21 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 56″ N, 2° 11′ 00″ E / 41.382288°N,2.183358°E / 41.382288; 2.183358
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC43412 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
TipusEstabliment d'interès
Id. Barcelona4378 Modifica el valor a Wikidata
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Lloc web7portes.com… Modifica el valor a Wikidata

El Restaurant 7 Portes és un negoci fundat el 1838 com a cafè als Porxos d'en Xifré, catalogat com a establiment d'interès (categoria E2).[1] Restaurant especialitzat en plats de peix i arrossos, hi ha menjat gent tan coneguda com tota la Família reial espanyola, el Che Guevara, Salvador Dalí, Joan Miró, Picasso, Josep Pla, Josep Maria de Sagarra, Josep Tarradellas, Jacques Delors, Catherine Deneuve, Josephine Baker, Orson Welles, John Wayne, Michael Douglas, Ava Gardner, Lauren Bacall, Pelé, Gila, Alexander Fleming, Charlie Rivel, Cyd Charisse, Maria Callas, Lou Reed, Tete Montoliu, Xavier Cugat, Quico Pi de la Serra, Gabriel García Márquez, Rafael Alberti, etc.[2]

Descripció

[modifica]

Està situat a la cantonada del Pla de Palau amb el Passeig d'Isabel II, i com diu el seu nom, ocupa set portals ajustats al marc arquitectònic a ras de façana, llevat del moble de fusta motllurada al nivell de la llinda que es desenvolupa a tot el llarg. A la cantonada es conserva un rètol pintat amb la inscripció «Antiguo Café y Billares».[3]

A l'interior disposa d'un ampli espai utilitzat com a sala amb un embigat de fusta i l'estructura de pilars de fosa a la vista. Es conserven algunes taules de marbre allargades sostingudes per potes de ferro colat, alguns miralls, un rellotge i els arrambadors de pi melis.[3] Tanmateix, els seus mobles i els elements decoratius i pictòrics originals, presumiblement a càrrec de Lluís Rigalt, no han perviscut.[3]

Història

[modifica]

El 1838, l'indià Josep Xifré i Casas va llogar a Josep Cuyàs i Ribot el local de la cantonada del Passeig d'Isabel II amb el Pla de Palau del seu edifici, on va establir el café de las Siete Puertas,[4][5][6] anomenat en al·lusió al nombre d'entrades que hi tenia.

El 1858, Josep Xifré Downing, fill de l'anterior, va llogar el local a Joan Biscamps i Valls,[7] que regentava un altre cafè a la veïna casa Collaso del Pla de Palau.[8] Tanmateix, el traspàs no es va produir fins al 1862, quan Cuyàs es va traslladar a la Rambla, al costat del Teatre Principal.[9] Aleshores, l'antic Set Portes va reobrir amb el nom de Gran Café de la Lonja[10][11] i disposava de meses de billar.[12][13] Posteriorment, va recuperar el nom original i cap al tombant de segle va canviar d'amo successivament: Josep Almirall,[14] Camil Portabella[15] i Ascari López,[16] i entre el 1914 i el 1927 Bartomeu Mas.[3] Durant aquesta època funcionava a la nit com a cafè cantant.[17][3]

A partir del 1929, Francesc Morera[18] i la seva dona van convertir el negoci en un restaurant de referència per a polítics, artistes, escriptors i periodistes. El 1942, Francesc Parellada i Riera, propietari de la fonda Europa de Granollers, i la seva dona Antònia Garrell[19] van fer-se càrrec del cafè-restaurant. Amb ells hi treballaven la seva filla Carme[20] i el seu gendre Joan Solé. El 1980, Francesc Solé i Parellada es va fer càrrec del negoci i nou anys més tard va reformar-ne l'interior per a modernitzar-lo.[2]

A la dècada del 1990, el seu chef va ser Josep Lladonosa i Giró, que va combinar la seva tasca de cuiner amb la d'investigador i historiador gastronòmic. L'any 2011, el restaurant celebrà el seu 175è aniversari amb un seguit d'actes i amb la concessió de la Medalla d'Or al Mèrit Cívic.[21] Amb motiu d'aquest aniversari, el dissenyador i il·lustrador novaiorquès Milton Glaser en va realitzar les etiquetes commemoratives dels vins i caves, basant-se en la mitologia egípcia i greco-romana, els primitius italians i la comèdia de l'art. Amb referències al món animal, i al·lusions al minotaure, l'unicorn o el faune, Glaser es preocupà també de dotar les peces d'un ornament floral típic del modernisme català.[22]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Restaurant 7 Portes». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 Sánchez, Alba «El restaurante de los 50 premios Nobel. El "7 Portes", que cumple 180 años y ha dado de comer a muchas personalidades, nació para ofrecer a las mujeres un lugar donde poderse reunir y charlar». El Periódico de Catalunya, 09-11-2016.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Restaurant de les 7 portes». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  4. ↑ Guía de forasteros en Barcelona (2ª parte), 1842, p. 47. 
  5. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 227, 305. 
  6. ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/42 (2a part), f. 111-113, 06-10-1838, i 1.216/45 (2a part), f. 223-223v, 26-11-1841.
  7. ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/38, f. 205-211, 27-11-1858.
  8. ↑ Guía general de Barcelona, 1860, p. 160. 
  9. ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y la administracion, 1863, p. 171, 173, 299, 682, 951, 1148, 180 (anuncios). 
  10. ↑ La Corona, 14-04-1862, p. 4. 
  11. ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y la administracion, 1863, p. 171, 681, 1149, 152 (anuncios). 
  12. ↑ La Corona, 08-06-1862, p. 8. 
  13. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1883, p. 642. 
  14. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 20. 
  15. ↑ «Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración» p. 1371, 1906.
  16. ↑ «Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración» p. 1467, 1909.
  17. ↑ El Diluvio, 29-09-1902, p. 4. 
  18. ↑ Barcelona en el año de la Exposición Internacional 1929. Anuarios Bailly-Baillière y Riera Reunidos, SA, 1929, p. 417, 1194, 1581. 
  19. ↑ «Història». Can Ribas de Montbui.
  20. ↑ Guía General de Cataluña (Bailly-Baillière-Riera), 1945, p. 712, 936, 1132. 
  21. ↑ Jolonch, Cristina «El 7 Portes renueva sus fogones». La Vanguardia, 17-12-2018.
  22. ↑ Lladó, Albert «Milton Glaser diseña las botellas del restaurante 7 Portes en su 175 aniversario. El creador del logotipo de "I love NY", y de la actual imagen de La Vanguardia, expondrá sus ilustraciones en la sala Vinçon». La Vanguardia, 17-10-2011.

Bibliografia

[modifica]
  • Carandell, Josep Maria; Pomés, Leopold. Història del Restaurant de les Set Portes. 150 anys de vida catalana. Edicions 62, 23 novembre del 1989. ISBN 8429730419. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Set Portes
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Set_Portes&oldid=34130432»