Granollers

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Granollers (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaGranollers

Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 36′ 30″ N, 2° 17′ 20″ E / 41.60833°N,2.28889°E / 41.60833; 2.28889
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Oriental Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalGranollers Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Total61.983 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat4.159,93 hab./km²
Llars236 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciGranollerí, granollerina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície14,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud145 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Canovelles
Montmeló
Parets del Vallès
Lliçà de Vall
Montornès del Vallès
la Roca del Vallès
Vilanova del Vallès
les Franqueses del Vallès
Lliçà d'Amunt Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
PatrociniEsteve màrtir i Plàcid de Subiaco Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosep Mayoral i Antigas Modifica el valor a Wikidata
Economia
Pressupost93.474.081,36 € (2022) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08400–08403 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08096 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT080961 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webgranollers.cat Modifica el valor a Wikidata

Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.

La Porxada, edifici renaixentista que servia de llotja de gra, n'és l'edifici més emblemàtic. La Porxada es va acabar de construir entre els anys 1586 i 1587 a partir d'un projecte que havia encarregat el Consell de la Vila al mestre Bartomeu Brufalt. L'edifici té unes dimensions de 24 metres de llarg per 15,65 d'ample i està format per 15 columnes d'ordre toscà que sostenen una teulada de quatre vessants.

Al carrer de Corró trobem l'antic hospital de Sant Domènec, ara Sala Francesc Tarafa, un exemple d'arquitectura gòtica restaurada. Granollers viu del comerç i de les indústries. Però, a la part sud del terme, el paratge de Palou encara conserva zones agrícoles.

Geografia[modifica]

Història[modifica]

Els vestigis més antics que s'han trobat a Granollers tenen una antiguitat de més de 4.000 anys, encara que les troballes arqueològiques més importants són les de la necròpolis de Can Trullàs, de l'època romana, moment en què la vila era identificada amb el topònim de Semproniana, que amb el temps va acabar perdent.[1] Fins a l'any 944 no apareixerà la primera referència del topònim Granollers, citat com a Granularios Subteriore.

El seu emplaçament entre l'antiga Via Augusta romana i el Camí Ral de Barcelona a Vic va marcar el seu ràpid desenvolupament agrícola, amb la possibilitat de comercialitzar els excedents en concorreguts mercats setmanals. És per aquest motiu que a partir de l'any 1040 ja s'esmenta el mercat granollerí, fent de Granollers el centre neuràlgic del Vallès Oriental.[2]

Durant els segles XIII, XIV i XV, l'Església, el senyor feudal de la Roca i la Corona es disputen el territori de Granollers. Aquesta contínua situació de bescanvi va fer que els granollerins recaptessin 10.000 florins que van posar en mans del rei Alfons IV perquè comprés la vila i la incorporés definitivament a la Corona. Des d'aquest moment, Alfons IV declarava la vila com a carrer de Barcelona (1418).

Les muralles es van començar a bastir el 1291 i es van aixecar entre el 1366 i el 1380 sota el regnat de Pere III. Van ser enderrocades a finals del segle xix però es conserven restes de les refetes en el segle xvi. Tenien un traçat hexagonal amb onze torres de defensa i un camí de ronda conegut com a "corredossos". Els cinc portals d'entrada coincideixen amb les vies de comunicació que hi havia i tenien una capella al damunt: el de Barcelona, la de Sant Cristòfol; el de Caldes, la de Santa Anna; el de Corró, la de Sant Antoni; el de Bell-lloc, la de Sant Roc, i el de la Roca, la de Santa Esperança. Quan es van enderrocar les muralles es van traslladar les capelles a un costat del carrer.

Durant deu anys (1462-72) es va produir una guerra civil que enfrontava la monarquia de Joan II i la Generalitat. La vila de Granollers, sota el domini dels senyors de Pinós, va prendre partit per la Generalitat. Durant aquest conflicte (1466) va morir a Granollers el Conestable de Portugal, candidat a la Corona d'Aragó. Tot i que Granollers va prendre posició contra Joan II, en acabar la guerra el monarca va atorgar els privilegis que ja havia donat el rei Alfons IV, el 1418. El segle xv encara havia de dur més conflictes a Granollers, a causa de la Segona Guerra de Remença.

L'estabilitat del segle xvi, l'augment demogràfic i la prosperitat del mercat consolidaren el desenvolupament de Granollers exemplificat amb la construcció d'importants edificis com la nova església parroquial gòtica de Sant Esteve, sobre la romànica del segle xi; el desaparegut Convent dels Caputxins; l'església de Sant Francesc o la Porxada. Altres aspectes d'aquest segle d'or, tal com qualificà el metge i historiador Alfred Canal el segle xvi, són la gran activitat del Consell o Universitat o la construcció de noves capelles sobre les muralles. Aquesta prosperitat es va truncar de nou per la lluita durant la Guerra dels Segadors, en la qual va intervenir el síndic granollerí Joan Domènec.

Durant la Guerra del Francès (1808-14), Granollers es va oposar a l'ocupació napoleònica i va ser seu de la Junta del Partit del Vallès. El conflicte de la tercera guerra carlina va ser el que va afectar més la vila. 3.000 carlins comandats per Martí Miret i Caraltó van assaltar Granollers el 17 de gener de 1875 i van segrestar l'alcalde i trenta-tres persones més que van ser alliberats previ pagament d'un rescat.[3]

A mitjan segle xix, l'activitat econòmica de la capital del Vallès Oriental va esdevenir gradualment més industrial i comercial que agrícola, reorientant la seva economia cap a la indústria tèxtil. Aquest dinamisme va acompanyar-se d'una millora significativa de les comunicacions, com és la inauguració del nou traçat de la carretera de Barcelona a Vic (1848) i l'arribada de les dues línies de tren (1854 i 1876).[2]

Al principi del segle passat, s'incorporen a Granollers el Lledoner (1922), segregat de les Franqueses del Vallès, i el municipi de Palou (1928). D'aquesta forma, la ciutat consolidava la configuració longitudinal, amb l'actual carretera com a eix principal.

Durant la Segona República, la ciutat va viure un procés de canvi social i polític general, amb alguns esdeveniments especials com els Fets d'Octubre de 1934. La Guerra Civil (1936-1939) també es va patir amb molta duresa: hi ha haver quatre bombardejos de l'aviació italo-germana, el primer dels quals, el 31 de maig de 1938, va causar centenars de ferits, morts i molts estralls.[4] Un dels fets més destacats de la postguerra és la celebració de la primera Fira de l'Ascensió el 1943, i que amb els anys depassarà l'àmbit local. Són anys de mancances i de recessió econòmica i no és fins al 1952 que se suprimeix el racionament dels productes de primera necessitat. Entre 1956 i 1975 hi va haver un creixement demogràfic molt destacat, a causa, principalment, de la immigració i de l'augment de la natalitat, que va propiciar un important increment del parc d'habitatges i el desenvolupament de la trama urbana.

D'altra banda, la crisi del tèxtil de meitat dels anys 60 va donar pas a una indústria més diversificada, un dels trets destacats de l'economia granollerina. La mort del general Franco, el novembre de 1975, comporta la legalització de diversos partits polítics que concorreran a les primeres eleccions generals de 1977, primer, i a les municipals de 1979, després, que guanya Rafel Ballús, del PSC, el qual serà alcalde fins al 1986, quan serà substituït per Josep Pujadas. El 1988 es constitueix a Granollers el Consell Comarcal, el primer president del qual va ser Josep Serratusell, de CiU.

La Porxada

L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona '92 en la modalitat d'handbol.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
193 233 236 1.581 1.901 5.260 6.369 6.888 7.419 8.048

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
9.153 12.699 13.960 15.480 20.194 30.066 45.300 50.562 52.303 52.303

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
50.951 51.600 52.423 54.634 56.456 58.940 60.122 59.691 59.954
 59.930

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
60.174
 60.981
 62.419
 61.983
 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Ferrocarril[modifica]

Estació de Granollers Centre.

Granollers disposa de dues estacions al seu terme municipal. L'estació de Granollers Centre és situada a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de Rodalies de Catalunya de les línies R2, R2 Nord i R8 dels serveis de rodalia de Barcelona i trens de la línia R11 dels serveis de regionals, a més d'altres serveis de Llarga Distància; mentre que per l'estació de Granollers-Canovelles, situada a la línia Barcelona-Ripoll, hi tenen parada trens de Rodalies de Catalunya de la línia R3 també dels serveis de rodalia de Barcelona; tots operats per Renfe Operadora

Serveis amb parada a Granollers
Línia << >> Servei Estació
Castelldefels terminal rodalia Granollers Centre
Aeroport per Granollers Centre Maçanet-Massanes rodalia Granollers Centre
L'Hospitalet de Llobregat per Vic La Tor de Querol rodalia Granollers-Canovelles
Martorell per Cerdanyola Universitat terminal rodalia Granollers Centre
Barcelona-Sants per Girona Portbou regional Granollers Centre

Eleccions[modifica]

Eleccions municipals[modifica]

Resultats electorals - Granollers, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Josep Mayoral i Antigas 10.209 13 43,28%
Convergència i Unió Àlex Sastre i Prieto 3.740 4 15,86%
ERC-Acció Granollers-AM Pep Mur i Planas 2.737 3 11,60%
Ciutadans Enric Meseguer Casas 1.898 2 8,05%
Crida per Granollers-CUP Maria Oliver Reche 1.563 2 6,63%
Partit Popular José María Moya Losilla 1.299 1 5,51%
Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa-Entesa Josep Casasnovas Vaquero 1.087 - 4,61%
Ganemos Granollers José Miguel Acedo Labat 712 - 3,02%
Vox-Partit Família i Vida Josep Canal Iglesias 56 - 0,24%
En blanc 288 - 1,22%
Total 23.715 25
Resultats electorals - Granollers, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Josep Mayoral i Antigas 8.858 13 42,49%
Convergència i Unió Pius Canal i Canals 4.458 6 21,38%
Partit Popular M. Àngels Olano García 2.641 4 12,67%
ICV-EUiA-Entesa Josep Casasnovas Vaquero 1.240 1 5,95%
Acció Granollers-Esquerra-Reagrupament-GI-AMl Pep Mur i Planas 1.216 1 5,83%
Solidaritat Catalana per la Independència Elies Canyelles i Ballús 398 - 1,91%
Plataforma per Catalunya Ricardo Costa Liñares 377 - 1,81%
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Eduardo Beltran Ortega 311 - 1,49%
Som! Granollers Miquel Acedo Labat 289 - 1,39%
Partit Família i Vida Lluís Balsells Abeleira 52 - 0,25%
En blanc 1.007 - 4,83%
Total 21.239 25

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica]

Resultats electorals - Granollers, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CiU Artur Mas 9.282 31,95
PSC Pere Navarro 4.400 15,14
ERC Oriol Junqueras 3.642 12,53
PPC Alicia Sánchez-Camacho 3.440 11,84
ICV-EUiA Joan Herrera 2.666 9,17
C's Albert Rivera 2.654 9,13
CUP David Fernández 785 2,7
Altres 1.800 8,9
Vots en blanc 379 1,29
Total 29.278

Festa Major de Blancs i Blaus[modifica]

Article principal: Festa Major de Granollers

Considerada una de les millors festes majors de Catalunya, la Festa Major, que té lloc la setmana de l'últim dijous d'agost, es basa en la recuperació d'una antiga aposta feta a la ciutat l'any 1897. Aquell any, dos rajolers, el Rayo i l'hereu Maynou, van dividir la ciutat un dilluns de juliol competint entre ells per veure qui era capaç de fer més rajoles en una hora. Aquesta és l'anècdota que va generar la creació de les colles de Blancs i Blaus, veritables protagonistes de la festa.

La Festa Major de Granollers té dues característiques molt clares: la rivalitat únicament festiva entre les colles dels Blancs i dels Blaus i la massiva participació de públic, que reuneix a desenes de milers de persones a la festa. L'eix central és una competició entre les dues colles per veure quina anima més la Festa Major. La colla guanyadora disposarà del privilegi d'escollir i portar el pregoner de l'any següent.

Personatges il·lustres[modifica]

Categoria principal: granollerins
Esportistes
Categoria principal: esportistes granollerins
Categoria principal: jugadors d'handbol granollerins
Arquitectura
Arts plàstiques
Arts escèniques
Escriptors
Ciència i medicina


Gastronomia i restauració
Polítics
Vegeu també: llista d'alcaldes de Granollers
Nascuts al Lledoner, actualment pertanyent a Granollers
Nascuts a l'antic municipi de Palou
Altres

Entitats[modifica]

Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa.
Equipaments municipals

Els principals equipaments de la ciutat són:

Teatre de Ponent
Esports
Esbarjo
Urbanisme

Referències[modifica]

  1. ↑ «L'origen romà de Granollers». L'ombra d'un Somni, 27-11-2012.
  2. ↑ 2,0 2,1 Consell Comarcal del Vallès Oriental «Guia del Modernisme del Vallès Oriental.». Guia del Modernisme del Vallès Oriental. Arxivat de l'original el 2017-08-05 [Consulta: 10 setembre 2019]. Arxivat 2017-08-05 a Wayback Machine.
  3. ↑ «Els carlins prenen Granollers». Nació Digital, 27-06-2012. [Consulta: 1r gener 2013].
  4. ↑ Bassa, David «Granollers, un minut a l'infern». Sàpiens [Barcelona], núm. 66, abril 2008, p. 18 (annex monogràfic especial Catalunya sota les bombes). ISSN: 1695-2014.
  5. ↑ «Granollers reconeix els In Crescendo, guanyadors del concurs Oh Happy Day de TV3». El Punt Avui, 14-12-2025. [Consulta: 1r febrer 2022].
  6. ↑ «Esteve Sarroca i Vergés (Granollers, 1899 - 1990). Escriptor i professor de català».
  7. ↑ [enllaç sense format] http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=FGK
  8. ↑ «Anna Maria Palé, pregonera d’aquest any». [Consulta: 1r febrer 2022].[Enllaç no actiu]
  9. ↑ «Granollers concedeix la Medalla de la Ciutat a títol pòstum a Xavier Quincoces». 324cat, 16-07-2003. [Consulta: 1r febrer 2022].
  10. ↑ La primera jutgessa espanyola, una catalana exiliada a Mèxic
  11. ↑ «El vidente de Granollers, Sandro Rey víctima de un bulo en la red» (en castellà). Revista del Vallés. [Consulta: 1r febrer 2022].
  12. ↑ «Gran Enciclopèdia Catalana: Pau Carbó i Roca».
  13. ↑ Teatre de Ponent Arxivat 2018-04-29 a Wayback Machine. a visitgranollers.com
  14. ↑ «Club Esgrima Granollers | Ajuntament de Granollers». [Consulta: 11 gener 2020].
  15. ↑ «Eduard Manucu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 gener 2020].
  16. ↑ «Skermo - Making Fencing Better». [Consulta: 11 gener 2020].[Enllaç no actiu]

Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Granollers&oldid=31738592»