Cànoves i Samalús

Cànoves i Samalús

Bandera Escut d'armes
Centre de Cànoves amb l'església de Sant Muç
Localització
41° 41′ 38″ N, 2° 21′ 11″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Vallès Oriental
Població humana
Població	3.322 (2023) (113,77 hab./km²)
Llars	46 (1553)
Gentilici	canovina, canoví
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	29,2 km²
Altitud	346 m
Limita amb	Tagamanent les Franqueses del Vallès la Garriga Cardedeu Sant Pere de Vilamajor el Figueró i Montmany
Organització política
• Alcalde	Josep Cuch i Codina (2015–)
Pressupost	3.074.576,79 €
Identificador descriptiu
Codi postal	08445
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08042
Codi IDESCAT	080425
Lloc web	canovesisamalus.cat

Castell de Samalús

Cànoves i Samalús és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, amb el cap de municipi a Cànoves que va donar nom al municipi fins al 1989. Forma part de la subcomarca natural del Baix Montseny.

Geografia

• Llista de topònims de Cànoves i Samalús (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets, etc.; hidrografia: rius, fonts, etc.; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Figaró-Montmany	Tagamanent	Montseny
La Garriga		Sant Pere de Vilamajor
Les Franqueses del Vallès	Cardedeu	Sant Antoni de Vilamajor

Història

El nom de Cànoves apareix per primer cop l'any 1002 en una discussió de confirmació de béns del monestir de Sant Cugat del Vallès, perquè aquest monestir tenia béns dins el terme i l'església parroquial de Sant Muç, documentada des del 1077.

S'han trobat moltes restes d'èpoques més antigues entre les quals, les restes d'un poblat ibèric, habitat entre els segles vi i i aC al Puig del Castell de Samalús, sobre can Flequer i can Pujades, al sector de Samalús; i un petit tresor de 40 monedes, la majoria de la seca Lauro (que sembla que es trobava al Puig del Castell), de bronze, que circulaven pel país entre els segles iii i i aC. Aquestes restes varen ser trobades en bon estat de conservació el 1959 en arrancar un claper de pedres en terrenys del molí de can Ribes. També han aparegut tombes de lloses prop de cal Mestre de la capella de Santa Eugènia; i és igualment conegut el forn íbero-romà dit d'en Pega, en la mateixa zona de Samalús.

Més endavant consta com una de les parròquies del feu comtal del castell de Montbui, que posseïa el comte Gombau de Besora des del 992 com a mínim i que, un cop mort, els comtes Ramon i Almodis van confirmar al seu gendre Mir Geribert. El 1059 cita explícitament: la parròquia de «Sancto Andreo de Samalucio». Es tracta d'un monument d'estil romànic (Gallardo 1938) (Vall-Masvidal, 1983).

En aquesta zona de Samalús, dins la finca de can Torras i a pocs metres de can Pujades, on existia la masia d'aquest nom, també s'hi ha trobat una vila romana de can Martí. (X. Aquilué i Abadies i Jordi Pardo i Rodriguez). És una peça clau per entendre el procés cultural i econòmic de la romanització i les seves relacions amb el substrat indígena.

Samalús es va unir a Cànoves, en l'aspecte administratiu, el segle xiv, però s'erigí en batllia o municipi independent des de mitjan segle xvii fins cap al 1840. El seu centre històric és la parròquia de Sant Andreu de Samalús. El lloc és àmpliament documentat, ja el 1002 hi tenia importants béns la canònica augustiniana de Santa Maria de Manlleu.

Demografia

Entitat de població	Habitants
Ca l'Esmandia	34
Can Sebastianet	21
Can Volard	741
Cànoves	1.083
Cànoves Residencial	3
El Mirador del Montseny	630
La Parellada	79
Samalús	227

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 37 42 46 598 486 940 814 779 697 747

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 735 669 723 720 618 564 576 889 1 033 1 033

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 1 552 1 659 1 870 2 066 2 297 2 490 2 693 2 809 2.865 2.863

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 2.873 2.995 3.156 3.289 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El primer cens és del 1857 després de la fusió de Cànoves i de Samalús. Les dades anteriors són la suma dels antics municipis.

Política

Històric de les eleccions municipals de Cànoves i Samalús

Resultats de les eleccions municipals

vegeu: Llista d'alcaldes de Cànoves i Samalús des de l'any 1901

Legislatura	Nom del batlle	Partit Polític
1979-1983	Pere Pujolàs i Isart	ICS
1983-1987	Pere Pujolàs i Isart	ICS
1987-1991	Martí Traver i Costa	I d. C.
1991-1995	Martí Traver i Costa	I d. C.
1995-1999	Loreto Romero Peralvo	PSC
1999-2003	Loreto Romero Peralvo	PSC
2003-2007	Loreto Romero Peralvo	PSC
2007-2011	José Luis López Carrasco	PSC
2011-2015	José Luis López Carrasco	PSC
2015-2019	Josep Cuch i Codina	NIU
2019-2023	Josep Cuch i Codina	NIU

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Cànoves i Samalús
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Nou Impuls i Unitat		Josep Cuch i Codina	812	45,90	6 (+2)
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Candidatura de Progrés		José Luis López Carrasco	549	31,03	4 (-1)
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal		Joan Carles Cusell i Galícia	206	11,64	1 (-1)
	Cànoves i Samalús en Comú - En Comú Guanyem		Peret Dagas Román	113	6,39	0
	Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa Municipalista		David Montilla Vera	73	4,13	0
	Vots en blanc			16	0,90
Total vots vàlids i regidors				1539	100 %	11
	Vots nuls			7	0,39
Participació (vots vàlids més nuls)				1776	74,34%**
Abstenció				613*	25,66**
Total cens electoral				2389*	100 %**
Alcalde: Josep Cuch i Codina (NIU)
Fonts: Ministeri de l'Interior d'Espanya (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Transport

Autobús

Els serveis d'autobusos de Cànoves i Samalús són gestionats per l'empresa Sagalés. Els serveis connecten els dos pobles amb poblacions properes mitjançant quatre línies.

Línia	Recorregut	Informació
426	Samalús - La Garriga	Només dies lectius (temporada escolar)
512	Cànoves - Les Franqueses del Vallès (Corró d'Amunt) - Granollers	De dilluns a divendres feiners (excepte agost)
523 Recorregut verd	Cardedeu - Cànoves (Ca l'Esmandia - Cànoves Residencial - Cànoves (nucli) - La Rosaleda) - Cardedeu	De dilluns a divendres feiners
524 Recorregut blau	Cardedeu - Cànoves (Les Garrigues - Can Sebastianet) - Sant Pere de Vilamajor - Cànoves (Can Volart - Mirador del Montseny - Cànoves (nucli) - La Rosaleda) - Cardedeu	De dilluns a divendres feiners

Cultura

• La carbonera. Cada dos anys els carboners de professió del poble o gent que ha après la tradició fan una carbonera que romandrà encesa durant un mes i serà vigilada per torns. Un cop el carbó està fet, els vilatans es reuneixen per compartir un sopar amb productes de la terra, al costat del foc i gaudint la música i la festa. És una tradició molt antiga que aquest municipi s'esforça a mantenir.
• La Fira de Sant Ponç, on es concentren els artesans per presentar els seus treballs o manipulacions ja bé sigui a nivell d'objectes o d'alimentació, així doncs la mel i les herbes són elements que no poden faltar.

Llocs d'interès

El castanyer de Can Cuc

• Restes del castell de Cànoves
• Castell de Samalús, reconstruït a principis del s. XX
• Església de Sant Andreu de Samalús, d'origen romànic
• Santuari de la Mare de Déu de la Salut, al costat de l'església de Sant Andreu, del s. XVIII
• Església de Sant Muç de Cànoves, d'origen romànic
• Castanyer de Can Cuc, arbre monumental de Catalunya
• Ermita de Sant Salvador de Terrades, d'estil historicista
• Poblat Ibèric del Puig del Castell, jaciment iber.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cànoves i Samalús

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Samalús i els Busquets