Sant Andreu de Samalús

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sant Andreu de Samalús
Samalus esgl St Andreu IPA-28537 4986 resize.jpg
Dades
Tipus església parroquial
Característiques
Estil arquitectònic Romànic
Altitud 377 msnm
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Oriental
MunicipiCànoves i Samalús
Localització Pl. de l'Església, Samalús. Cànoves i Samalús (Vallès Oriental)
41° 41′ 20″ N, 2° 18′ 48″ E / 41.688817°N,2.313242°E / 41.688817; 2.313242Coord.: 41° 41′ 20″ N, 2° 18′ 48″ E / 41.688817°N,2.313242°E / 41.688817; 2.313242
IPA
Identificador IPAC: 28537
Activitat
Diòcesi bisbat de Terrassa  (parròquia de Sant Andreu)
Modifica les dades a Wikidata

Sant Andreu de Samalús és l'església romànica parroquial del poble de Samalús, pertanyent al terme municipal de Cànoves i Samalús, al Vallès Oriental. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada en el petit nucli de Samalús, al costat de migdia de la carretera BP-5107, a migdia del Castell d'en Bori, a ponent de la capella de la Mare de Déu de la Salut. Se suposa que fou construïda a la segona meitat del segle XI, possiblement sobre les restes d'una esglesiola primitiva.[1]

Descripció[modifica]

És una església d'una sola nau amb absis rodó i capelles laterals. Està coberta per volta de canó seguit i encapçalada amb un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. A la banda de l'esquerra té dues capelles cobertes amb voltes ogivals i en les claus de volta es representa la Verge del Roser i Sant Francesc Xavier. A la dreta hi ha una capella que se situa sota el campanar. Té una portada rectangular i al seu damunt una fornícula d'arc conopial i una finestra d'ull de bou. A l'absis hi ha tres finestres de doble esqueixada, centrades exteriorment entre bandes llombardes separades per quatre lesenes que divideixen les dues arcuacions de cada tram. L'absis va ser sobrealçat amb un aparell més regular, on es van obrir cinc espitlleres.[2]

Del campanar primitiu es conserva la part baixa, el primer cos, rematat amb tres arcuacions llombardes a cada cara i amb una finestra central. El segon cos del campanar també és romànic. I el tercer cos, més modern, possiblement del segle XVI, té un finestral amb un arc de mig punt a cada costat per a les campanes, i està acabat amb merlets i gàrgoles.[2]

Història[modifica]

La parròquia de Sant Andreu de Samalús es cita per primera vegada l'any 1060, formant part d'un feu que el bisbe de Barcelona, Guislabert (1034-1062), cedí a Guilia i als seus fills. L'any 1218 apareix esmentada en una donació.[2] Segurament, l'església romànica de Sant Andreu fou construïda a la segona meitat del segle XI, possiblement sobre les restes d'una esglesiola primitiva. Als segles XVI i XVII es van fer importants ampliacions com la construcció de les capelles.[2]

Referències[modifica]

  1. Comas, Pere. «L'Església de Sant Andreu de Samalús». Patrimoni. Ajuntament de Cànoves i Samalús, 27-05-1990. [Consulta: 6 març 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Sant Andreu de Samalús». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 setembre 2015].

Bibliografia complementària[modifica]

  • ANGLADA I BAYÉS, Manuel i PLADEVALL I FONT, Antoni. «Sant Andreu de Samalús» a El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991 (Catalunya romànica, XVIII). ISBN 84-7739-271-4
  • GAVÍN, Josep M. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín, 1990 (Inventari d'esglésies, 23). ISBN 84-85180-14-3.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Andreu de Samalús Modifica l'enllaç a Wikidata