Bisbat de Terrassa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de bisbat Bisbat de Terrassa
Diœcesis Terrassensis
Catedral del Sant Esperit
La catedral del Sant Esperit és la seu del bisbat de Terrassa
Localització
País Catalunya Catalunya
Província eclesiàstica Barcelona
Metropolitana Barcelona
Geografia
Àrea 1,200 km²
Població
- Total
- Catòlics

1.238.655
1.222.420
Parròquies 119
Altres dades
Ritus romà
Establiment 15 de juny de 2004
Catedral Catedral de Terrassa
Patrona Mare de Déu de la Salut
Lideratge actual
Papa Francesc
Bisbe Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe Auxiliar Salvador Cristau i Coll
Mapa

En vermell aparéix el territori de la diòcesi
Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El bisbat de Terrassa és una de les dues noves diòcesis catalanes que el Vaticà va crear el 15 de juny de l'any 2004 com a segregació de l'arquebisbat de Barcelona (l'altra correspon al bisbat de Sant Feliu de Llobregat), i utilitza la basílica del Sant Esperit com a seu catedralícia. El primer bisbe de la diòcesi, que actualment continua al seu càrrec, és monsenyor Josep Àngel Saiz Meneses.

No és la primera vegada que Terrassa és seu d'un bisbat. A mitjan segle V, l'any 450, ja hi havia el bisbat d'Ègara, on se celebrà l'any 614 el concili provincial de la Tarraconense, i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, el 718. La seu de l'antic bisbat d'Ègara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere. Abastava bona part del territori del bisbat actual i s'endinsava també pel Baix Llobregat, l'Anoia i l'Alt Penedès. De l'antiga diòcesi egarenca, cal destacar-ne els bisbes Ireneu i Nebridi.

El territori del bisbat s'estén per les comarques del Vallès Occidental (excepte Castellbisbal, Gallifa, Rellinars i Sant Llorenç Savall) i el Vallès Oriental (excepte Aiguafreda, Figaró-Montmany, Sant Feliu de Codines i Tagamanent), més el barri barceloní de les Planes, i cobreix una superfície de 1.197,1 km² i una població d'1.205.342 habitants el 2005. S'organitza en 11 arxiprestats, que comprenen 124 parròquies.

Arxiprestats[modifica]

  • Montcada

Conté 6 parròquies, entre les quals les de Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac i Ripollet. L'arxiprest és Mn. Joan Carles Montserrat Pulido.

  • Sant Cugat

Conté 5 parròquies, entre les quals les de Bellaterra, les Planes, Sant Cugat del Vallès i Valldoreix. L'arxiprest és Mn. Marcos Aceituno Donoso.

  • Terrassa

Conté 16 parròquies, entre les quals les de Matadepera, Terrassa, Ullastrell i Viladecavalls. L'arxiprest és Mn. Josep Esplugas Capdet.

  • Rubí

Conté 5 parròquies, totes a Rubí. L'arxiprest és Mn. Manel Homar Toboso.

  • Sabadell Centre
Article principal: Esglésies de Sabadell

Conté 10 parròquies, entre les quals les de Castellar del Vallès, el centre de Sabadell i Sant Quirze del Vallès. L'arxiprest és Mn. Josep Maria Cot del Valle.

  • Sabadell Nord

Conté 9 parròquies, entre les quals les de Polinyà, la part nord de Sabadell i Sentmenat. L'arxiprest és Mn. Josep M. Oca Riaño.

  • Sabadell Sud

Conté 6 parròquies, entre les quals les de Badia del Vallès, Barberà del Vallès i la part sud de Sabadell. L'arxiprest és el pare Anton M. Sánchez Bosch.

  • Granollers

Conté 15 parròquies, entre les quals les de Canovelles, les Franqueses del Vallès, Granollers, Montornès del Vallès, la Roca del Vallès, Vallromanes i Vilanova del Vallès. L'arxiprest és Mn. Lluís Pou Illa.

  • Montbui i Puiggraciós

Conté 18 parròquies, entre les quals les de l'Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, la Garriga, Lliçà d'Amunt, Palau-solità i Plegamans i Santa Eulàlia de Ronçana. L'arxiprest és Mn. Joaquim Fluriach Domínguez.

  • Mollet

Conté 9 parròquies: la Llagosta, Lliçà de Vall, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Parets del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Santa Maria de Martorelles i Santa Perpètua de Mogoda. L'arxiprest és Mn. Esteve Sanz Pérez.

  • Montseny

Conté 25 parròquies, entre les quals les de Campins, Cànoves, Cardedeu, Fogars de Montclús, Gualba, Llinars del Vallès, Montseny, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera, Vallgorguina i Vilalba Sasserra. L'arxiprest és el llicenciat Antoni Rubio Barés.

Cúria diocesana[modifica]

Bisbat de Terrassa, obra de l'arquitecte Jan Baca (2010), vora la Rambla d'Ègara

La cúria consta d'aquells organismes i persones que ajuden al Bisbe en el govern de tota la diòcesi sobretot en la direcció de l'activitat pastoral, en l'administració de la diòcesi i en l'exercici de la potestat judicial. La cúria de Terrassa es divideix en els següents òrgans de govern, òrgans consultius i delegacions.

Òrgans de govern i de justícia[modifica]

  • Vicari general

Al Vicari General, en virtut del seu ofici, li correspon en tota la diòcesi la potestat executiva que per dret pertoca al Bisbe diocesà, és a dir, per a realitzar tots els actes administratius, excepte aquells que el Bisbe s'hagi reservat o que per dret requereixen un mandat especial del Bisbe.

El càrrec és ocupat actualment pel Llic. Salvador Cristau Coll.

  • Secretaria general i cancelleria
    • Secretari general i canceller: Llic. Fidel Catalán Catalán.
    • Secretari particular: Llic. Mn. Manuel Coronado Portillo.
    • Adjunta a la Secretaria General: Sra. Roser Álvarez González.
    • Oficials de la Cúria: Llic. Francesc Xavier Aróztegui Trenchs i Mn. Manuel Coronado Portillo.
  • Consell de govern

Aquest Consell, presidit pel Bisbe diocesà està format pel Vicaris Generals i el Secretari General i Canceller del Bisbat. És el Bisbe qui, ajudat d'aquest Consell, pren les decisions necessàries per al bon funcionament de la vida diocesana.

  • Tribunal eclesiàstic

Atès que la diòcesi de Terrassa es troba en una situació inicial, el Bisbe ha sol·licitat i obtingut que les causes de la diòcesi siguin tractades en el Tribunal Metropolità de Barcelona.

Òrgans consultius[modifica]

  • Consell Presbiteral

És un grup de sacerdots, com si fos el senat del Bisbe i representa el presbiteri, amb la missió d'ajudar el Bisbe en el govern de la diòcesi segons la norma del dret, per tal de proveir al màxim al bé pastoral de la porció del poble de Déu que li ha estat encomanada. La diòcesi de Terrassa va constituir el Consell Presbiteral el dia 3 de desembre del 2008, i està format pels següents preveres:

  • Membres nats (per raó del càrrec)
    • Mn. Salvador Cristau Coll, Vicari General
    • Mn. Fidel Catalán Catalán, Secretari General i Canceller
  • Membres elegits (per votació entre els preveres)
    • Representants territorials
      • Mn. Antoni Deulofeu González de l'arxiprestat de Montcada
      • Mn. Emili Marlés Romeu de l'arxiprestat de Sant Cugat
      • Mn. Manuel Homar Toboso de l'arxiprestat de Rubí
      • Mn. Joan Làzaro Padrós de l'arxiprestat de Terrassa
      • Mn. Francesc Catarineu Vilageliu de l'arxiprestat de Sabadell Centre
      • Mn. Josep M. Oca Riaño de l'arxiprestat de Sabadell Nord
      • P. Antoni M. Sànchez Bosch, CMF de l'arxiprestat de Sabadell Sud
      • Mn. Xavier Blanco Castro de l'arxiprestat de Granollers
      • Mn. Jaume Rovira Deumal de l'arxiprestat de Mollet
      • Mn. Santiago Collell Aguirre de l'arxiprestat de Montbui-Puiggraciós
      • Mn. Andreu Sala Català de l'arxiprestat de Montseny
    • Representants funcionals
      • P. Josep M. Maideu Puig SDB – grup de religiosos
  • Membres designats pel Sr. Bisbe
    • Mn. Blai Blanquer Cutrina
    • Mn. Lluís Pou Illa
    • Mn. Miquel Planas Buñuel
  • Secretariat del Consell Presbiteral
    • Mn. Emili Marlés Romeu
    • Mn. Xavier Blanco Castro, adjunt

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Terrassa Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 33′ 40″ N, 2° 0′ 29″ E / 41.56111°N,2.00806°E / 41.56111; 2.00806