Bisbat de Terrassa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBisbat de Terrassa
Diœcesis Terrassensis (la) Modifica el valor a Wikidata
Escudo de la diócesis de Tarrasa.svg
CatedralTerrassa.jpg
La catedral del Sant Esperit és la seu del bisbat de Terrassa Modifica el valor a Wikidata

Localització
Roman Catholic Diocese of Terrassa in Catalonia.jpg Modifica el valor a Wikidata
 41° 33′ 40″ N, 2° 00′ 29″ E / 41.5611°N,2.0081°E / 41.5611; 2.0081Coord.: 41° 33′ 40″ N, 2° 00′ 29″ E / 41.5611°N,2.0081°E / 41.5611; 2.0081
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Parròquies119
Població
Total1.281.427 (2017) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat1.067,86 hab/km²
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deprovíncia eclesiàstica de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Superfície1.200 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació15 juny 2004
PatrociniMare de Déu de la Salut Modifica el valor a Wikidata
Catedralcatedral de Terrassa Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Bisbe Modifica el valor a WikidataJosep Àngel Saiz Meneses (15 juny 2004) Modifica el valor a Wikidata
Economia
Pressupost4.501.917 € (2017) Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webbisbatdeterrassa.org Modifica el valor a Wikidata

El bisbat de Terrassa és una de les dues noves diòcesis catalanes que el Vaticà va crear el 15 de juny de l'any 2004 com a segregació de l'arquebisbat de Barcelona (l'altra correspon al bisbat de Sant Feliu de Llobregat), i utilitza la basílica del Sant Esperit com a seu catedralícia. El primer bisbe de la diòcesi, és monsenyor Josep Àngel Saiz Meneses (actualment és l'Arquebisbe metropolità de Sevilla). En estar actualment la seu vacant, l'Administrador Diocesà és monsenyor Salvador Cristau Coll, Bisbe Auxiliar de la diòcesi.

No és la primera vegada que Terrassa és seu d'un bisbat. A mitjan segle v, l'any 450, ja hi havia el bisbat d'Ègara, on se celebrà l'any 614 el concili provincial de la Tarraconense, i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, el 718. La seu de l'antic bisbat d'Ègara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere. Abastava bona part del territori del bisbat actual i s'endinsava també pel Baix Llobregat, l'Anoia i l'Alt Penedès. De l'antiga diòcesi egarenca, cal destacar-ne els bisbes Ireneu i Nebridi. Malgrat la creació del bisbat de Terrassa, es manté encara el bisbat titular d'Ègara.[1]

El territori del bisbat s'estén per les comarques del Vallès Occidental (excepte Castellbisbal, Gallifa, Rellinars i Sant Llorenç Savall) i el Vallès Oriental (excepte Aiguafreda, Figaró-Montmany, Sant Feliu de Codines i Tagamanent), més el barri barceloní de les Planes, i cobreix una superfície de 1.197,1 km² i una població d'1.205.342 habitants el 2005. S'organitza en 11 arxiprestats, que comprenen 124 parròquies.

Arxiprestats[modifica]

  • Montcada

Conté 7 parròquies, entre les quals les de Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac i Ripollet. L'arxiprest és el Dr. Marcos Aceituno Donoso.

  • Sant Cugat

Conté 5 parròquies, entre les quals les de Bellaterra, les Planes, Sant Cugat del Vallès i Valldoreix. L'arxiprest és el Dr. Josep Maria Manresa Lamarca.

  • Terrassa

Conté 16 parròquies, entre les quals les de Matadepera, Terrassa, Ullastrell i Viladecavalls. L'arxiprest és Mn. Josep Esplugas Capdet.

  • Rubí

Conté 5 parròquies, totes a Rubí. L'arxiprest és el Dr. Joaquim Messeguer García.

  • Sabadell Centre-Sud
Article principal: Esglésies de Sabadell

Conté 16 parròquies, entre les quals les de Castellar del Vallès, el centre de Sabadell i Sant Quirze del Vallès. També Badia del Vallès, Barberà del Vallès i la part sud de Sabadell. L'arxiprest és Mn. Josep Maria Cot del Valle.

  • Sabadell Nord

Conté 10 parròquies, entre les quals les de Polinyà, la part nord de Sabadell i Sentmenat. L'arxiprest és Mn. Josep M. Oca Riaño.

  • Granollers

Conté 17 parròquies, entre les quals les de Canovelles, les Franqueses del Vallès, Granollers, Montornès del Vallès, la Roca del Vallès, Vallromanes i Vilanova del Vallès. L'arxiprest és el P. Rodolf Puigdollers Noblom, Sch P.

  • Montbui i Puiggraciós

Conté 11 parròquies, entre les quals les de l'Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, la Garriga, Lliçà d'Amunt, Palau-solità i Plegamans i Santa Eulàlia de Ronçana. L'arxiprest és Mn. Xavier Blanco Castro.

  • Mollet

Conté 9 parròquies: la Llagosta, Lliçà de Vall, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Parets del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Santa Maria de Martorelles i Santa Perpètua de Mogoda. L'arxiprest és el Dr. David Abadias Aurin.

  • Montseny

Conté 25 parròquies, entre les quals les de Campins, Cànoves, Cardedeu, Fogars de Montclús, Gualba, Llinars del Vallès, Montseny, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera, Vallgorguina i Vilalba Sasserra. L'arxiprest és el Mn. Jordi Peña Sánchez.

Cúria diocesana[modifica]

Bisbat de Terrassa, obra de l'arquitecte Jan Baca (2010), vora la Rambla d'Ègara

La cúria consta d'aquells organismes i persones que ajuden al Bisbe en el govern de tota la diòcesi sobretot en la direcció de l'activitat pastoral, en l'administració de la diòcesi i en l'exercici de la potestat judicial. La cúria de Terrassa es divideix en els següents òrgans de govern, òrgans consultius i delegacions.

Òrgans de govern i de justícia[modifica]

  • Administrador Diocesà

Mentre la diòcesi roman en seu vacant, l'administrador apostòlic, o diocesà, s'encarrega del gobern temporal de la diòcesi en aquelles accions que li pertoquen pel Dret Canònic. El Consell de Gobern de la diòcesi va nomenar el passat dia 15 de juny de 2021, Mons. Salvador Cristau, Bisbe Auxiliar, com Administrador Diocesà de Terrassa, a l'espera que le Sant Pare nomeni properament un nou Bisbe diocesà.

  • Vicari general

Al Vicari General, en virtut del seu ofici, li correspon en tota la diòcesi la potestat executiva que per dret pertoca al Bisbe diocesà, és a dir, per a realitzar tots els actes administratius, excepte aquells que el Bisbe s'hagi reservat o que per dret requereixen un mandat especial del Bisbe.

El càrrec és ocupat actualment pel Llic. Fidel Catalan Catalan.

  • Vicaris Episcopals

Per ajudar en el territori a l'ofici del BIsbe i del Vicari General, el Bisbe pot nomenar vicaris episcopals que en la seva porció de terreny actuaran segons el dret. Actualment hi ha dos: Mn. Joan Carles Montserrat Pulido, Vicari Episcopal del Vallès Occidental, i Mn. Josep Monfort Mengod, Vicari Episcopal del Vallès Oriental.

  • Secretaria general i cancelleria
    • Secretari general i canceller: Mn. Eduard Pire Mayol.
    • Adjunta a la Secretaria General: Sra. Roser Álvarez González.
    • Oficials de la Cúria: Llic. Francesc Xavier Aróztegui Trenchs i Mn. Manuel Coronado Portillo.
  • Consell de govern

Aquest Consell, presidit pel Bisbe diocesà està format pel Vicaris Generals, pels Vicaris Episcopals i el Secretari General i Canceller del Bisbat. És el Bisbe qui, ajudat d'aquest Consell, pren les decisions necessàries per al bon funcionament de la vida diocesana.

  • Tribunal eclesiàstic

El tribunal eclesiàstic s'encarrega de les causes que en el dret canònic necessiten resposta. Cada bisbe nomena un Vicari judicial que l'ajuda en el tribunal. Actualment el Vicari judicial es Mn. Joan Làzaro Padrós

Òrgans consultius[modifica]

  • Consell presbiteral

És un grup de sacerdots, com si fos el senat del Bisbe i representa el presbiteri, amb la missió d'ajudar el Bisbe en el govern de la diòcesi segons la norma del dret, per tal de proveir al màxim al bé pastoral de la porció del poble de Déu que li ha estat encomanada. La diòcesi de Terrassa va constituir el primer Consell Presbiteral el dia 3 de desembre del 2008. Regularment ha estat renovat en els seus membres diverses vegades al llarg de 17 anys de la vida de la diòcesi. Actualment, en trobar-se la seu vacant, el Consell Presbiteral va ser cessat i les seves funcions les compleix el col·legi de consultors. Quan el nou bisbe de Terrassa prengui possessió, haurà de crear un nou Consell Presbiteral abans d'un any.

  • Col·legi de consultors

Entre els membres el consell presbiteral, el Bisbe nomena lliurement alguns preveres que constitueixin durant 5 anys el col·legi de consultors, als qui tenen reservades determinades funcions segons el dret. No cessen en el càrrec si no es constitueix un nou consell. El presideix el Bisbe diocesà; quan la seu es vacant, aquell que provisionalemt fa les vegades de Bisbe o, si aquest ho hagués estat contituït, el prevere del col·legi de consultos més antic per la seva ordenació. Actualment el col·legi de consultors està format per:

  • Mons Salvador Cristau Coll, Administrador Diocesà.
  • Llic. Fidel Catalan Catalan, Vicari General.
  • Mn. Joan Lázaro Padrós.
  • Mn. Antoni Deulofeu González.
  • Mn. Xavier Blanco Castro.
  • Mn. Santiago Collell Aguirre

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Egara (Titular See) [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 23 novembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Terrassa