Palau-solità i Plegamans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaPalau-solità i Plegamans
Bandera de Palau-solità i Plegamans Escut de Palau-solità i Plegamans
Bandera de Palau-solità i Plegamans Escut de Palau-solità i Plegamans
Panoràmica de Palau.jpg
Vista de Palau-solità i Plegamans

Localització
Localització de Palau-solità i Plegamans respecte del Vallès Occidental.svg
41° 35′ 21″ N, 2° 10′ 56″ E / 41.589166666667°N,2.1822222222222°E / 41.589166666667; 2.1822222222222
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Barcelona
Comarca Vallès Occidental
Entitats de població 12
Població
Total 14.494 (2016)
• Densitat 972,75 hab/km²
Gentilici Palauenc, palauenca
Geografia
Superfície 14,9 km²
Altitud 130 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Teresa Padros Casañas
Indicatius
Codi postal 08184
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08156
Codi IDESCAT 081568
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Palau-solità i Plegamans és un municipi de la comarca del Vallès Occidental, format per les antigues parròquies de Plegamans i Palau-solità, que el 1698 sol·licitaren una casa del comú.[1] Del 1939 a l'any 2000 s'anomenà Palau de Plegamans. Anteriorment, el nom amb què es coneixia el poble era, senzillament, Palau-solità.

El municipi és fronterer amb la comarca del Vallès Oriental. Limita al nord amb Caldes de Montbui i Lliçà d'Amunt, a l'est amb Lliçà de Vall i amb un enclavament històric de Montcada i Reixac, al sud amb Mollet del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda i a l'oest amb Polinyà i Sentmenat.

El municipi té una extensió de 15,06 km² i es troba a una altitud de 140 metres sobre el nivell del mar. Geològicament està situat entre la regió muntanyenca litoral i la prelitoral, en la denominada depressió del Vallès-Penedès, configurant un territori bàsicament pla en la seva part central i amb petites serres que s'estenen en direcció nord-sud en els extrems del territori. En la seva part central i en la mateixa direcció que les serres, flueix la riera de Caldes, a la que desemboquen la riera de Sentmenat i el torrent de Can Duran.

Història[modifica | modifica el codi]

Palau-solità i Plegamans està format històricament per dos nuclis de població o dues parròquies, d'una banda, Palau-solità i per un altre Plegamans. El topònim de Palau-solità i Plegamans ja es troba en el Cartolari del Monestir de Sant Cugat, l'any 955 i el de Plegamans l'any 962.[2]

Ramón Berenguer IV (1113-1162) va establir les Universitats (actuals municipis), cosa que va motivar que a poc a poc les Parròquies (unitat administrativa eclesiàstica) s'anessin ajuntant per formar una Universitats o Comú (nom que encara perdura a Andorra per designar els municipis), com va passar en aquest poble, encara que no hi ha constància documental del nomenament de Batlle de “Palau solità i Plegamans” fins a l'any 1440.

No va ser fins a l'any 1698 que el Consell del Comú (òrgan rector de la Universitat o Comú) de Palau-solità i Plegamans que va prendre la decisió d'adquirir una casa per reunir-se (que seria la Casa del Comú, el que actualment anomenem com a Ajuntament).

Així, el nom del municipi està format pels noms del lloc de les dues Parròquies (Palau-solità per banda i Plegamans per l'altre), els quals es van mantenir al llarg dels anys amb petites variacions. No és fins a l'any 1939, just finalitzada la Guerra Civil, concretament el 5 de març, que el president de la “Comissió Gestora de l'Ajuntament”, Don Bartolomé Soler, va proposar “en un breu i eloqüent discurs” (tal com consta en les actes municipals) la refosa de les dues parròquies (Palau-solità una, i Plegamans l'altra) ja que “només portava a crear picabaralles entre els veïns i entorpir la tasca del municipi”, així proposa que la població passi a nomenar-se Palau de Plegamans. Els membres d'aquesta “comissió gestora” després d'una “raonada discussió” donen la conformitat a la proposta. El 22 d'agost d'aquest mateix any el nou nom del municipi es fa oficial.

No va ser fins al 23 de desembre de 1999, seixanta anys després, que el consistori va decidir recuperar el nom històric de la població. I es decideix recuperar els dos topònims seguint les indicacions del “Institut d’Estudis Catalans”. Aquesta institució proposa: “…recuperar el nom de Palau-solità, ja que la preposició “de” a Palau de Plegamans connota una dependència o submissió a Plegamans, quan mai ha estat així i d'altra banda la normativa del guió Palau-solità, lliga sense unir els dos antics topònims alhora que la conjunció copulativa “i” a Palau-solità i Plegamans".

Escut i bandera[modifica | modifica el codi]

L'actual escut de Palau-solità i Plegamans, és un escut heràldic que fou aprovat pel Ple de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans el 7 d'octubre del 1997. És un escut caironat truncat amb un primer d'or, quatre pals de gules, i ressaltant sobre el tot un palau d'argent obert somat d'una pala de sable; 2n de gules, una mà d'argent, i la bordura dentada d'argent. Per timbre una corona mural de poble. L'escut representa els dos pobles que es van unir per crear el poble actual, Palau-solità representat pel castell blanc amb una pala negre a sobre i una senyera al fons i Plegamans representat amb la ma blanca en fons vermell.[3]

La bandera de Palau-solità i Plegamans és una bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, bicolor, vertical, blanca i vermella, amb la pala negra de l'escut al centre de la meitat blanca, i la mà blanca del mateix escut al centre de la meitat vermella, ambdues figures d'altura 4/6 de la del drap. Fou aprovada el 1998 i publicada al DOGC el 6 d'abril de 1999.[3]

Patrimoni: Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Castell de Plegamans[modifica | modifica el codi]

Situat al capdamunt del turo de Plegamans, el Castell de Plegamans ha tingut un pes important en l'història del municipi, la comarca i el país. La seva construcció data d'entre el segle X i el XV dependent de la zona del castell. El membre més destacat de la família, i propietari del mateix edifici, va ser Ramon de Plegamans, veguer i batlle de la ciutat de Barcelona. És un dels símbols principals del municipi.

Casa Folch i Torres[modifica | modifica el codi]

Casa d'estiueig que va pertànyer al escriptor Josep Maria Folch i Torres. Va ser construïda durant l'any 1922 amb una clara vessant noucentista, i posteriorment a l'any 1925 es va fer la torre annexa. L'Ajuntament li atorga la distinció de BCIL l'any 2008, i des de llavors s'han portat a terme diferents obres de millora.

Església Parroquial de Santa Maria de Palau-solità[modifica | modifica el codi]

Al segle XII es va afegir l’església de Santa Maria de Palau-solità (declarada Bé Cultural d’Interès Local) al nucli històric, esdevenint tota la seva pròxima rodalia una sagrera, és a dir, aquell espai sota jurisdicció directa de la parròquia i lloc de referència social, conservant-ne la denominació fins avui dia. Actualment, el nucli vell de la parròquia de Santa Maria de Palau-solità està format per uns petits grups de cases, la parròquia, el cementiri i una petita i plàcida plaça, constituint un bucòlic racó de pau. L’església de Santa Maria de Palau-solità és originàriament d’estil romànic però amb evidents posteriors transformacions. El campanar actual és del segle XVI. A l’interior s’hi conserva un retaule gòtic del segle XVI atribuït al mestre d’Artés.

Casa Consistorial[modifica | modifica el codi]

L'edifici data d'aproximadament el segle XVII, tot i que va ser totalment reformat l'any 1868 degut a la precària situació que presentava. L'us original va ser de Casa del Comú, però va funcionar com a hostal durant molts anys. També ha tingut ús com a escola en la part dels baixos. La façana nord fou remodelada per l’arquitecte modernista-noucentista Antoni Falguera i Sivilla, a principis del segle XX.

Comanda templera de Santa Magdalena[modifica | modifica el codi]

Santa Magdalena forma part de les primeres comandes del Temple a Catalunya, la de Palau del Vallès. Al 1163, Berenguer de Sant Vicenç signava com a mestre i preceptor de la comanda del Palau del Vallès i també de la vigatana, on també hi tenia cases i béns que depenien de la comanda de Palau. El 1949 va ser declarada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Església de Sant Genís[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Genís

L'antiga església de Plegamans estava situada, fins l'any 1936, en un altre indret, al costat de can Gordi. L'edifici actual va ser construït entre 1942 i 1944. La façana s'obre amb una gran rosassa, feta l'any 1955, època en la qual Jaume Busquets va pintar els frescos de l'absis. El campanar es va alçar l'any 1992 i el porxo d'entrada el 1998.

Masia de Can Falguera[modifica | modifica el codi]

La Masia de Can Falguera és un edifici que va pertànyer a la família Falguera, llinatge que consta en els cens realitzats per maridatge a la parroquià de Sant Genís de Plegamans al segle XVI. El disseny és característic de la tipologia primegènia catalana. Una de les remodelacions més importants és va produir l'any 1920 quan un dels propietaris, Josep Maria Falguera, va contraure matrimoni i va modificar la façana amb motius modernistes i noucentistes.

Can Cortès[modifica | modifica el codi]

Can Cortès és una masia del segle XVII, modificada al XVIII, que conserva finestrals de tradició gòtica i renaixentista. Un d'ells mostra un escut i la data de 1678. Va ser remodelada per darrer cop entre els anys 1990 i 1992. Actualment allotja la Casa de Cultura (que compren el Museu Parroquial, la Biblioteca Municipal i un auditori).

Hostal del Fum[modifica | modifica el codi]

És un recinte tancat de 35.000 metres quadrats amb vegetació autòctona: pins, alzines, pollancres i arbres de ribera, entre els que hi creix una gran varietat de plantes com la farigola, l'alfàbrega, el romaní i altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània. Al Parc hi ha vàries escultures i un circuit complet de ferrocarril en miniatura, amb una completa estació. També s'hi troba la Masia de l'Hostal del Fum. Aquesta masia era un antic hostal per allotjar els traginers i viatgers que anaven cap a Barcelona.

Sindicat Agrícola[modifica | modifica el codi]

El Sindicat Agrícola va ser fundat l'any 1916 amb la intenció de facilitar als pagesos l’adquisició d’adobs a bon preu i aconseguir facilitats de pagament. Gràcies al moviment econòmic el Sindicat va arribar fins i tot a tenir una “Caja Rural”. Va funcionar com una cooperativa agrícola fins l'any 2013 i actualment es troba en desús.

Altres[modifica | modifica el codi]

  • Font de Can Pujol
  • Can Marxant
  • Menhir de la Pedra Llarga
  • Monòlit de Can Tarragona

Cultura i Societat[modifica | modifica el codi]

Educació[modifica | modifica el codi]

El municipi compta amb diversos centres d'ensenyament, des de llar d'infants fins a batxillerat i formació professional.

Educació infantil i primaria[modifica | modifica el codi]

A Palau-solità i Plegamans hi ha dues escoles infantils públiques, l'escola bressol el sol i l'escola bressol el patufet. Existeix una escola bressol privada, els Xerrics. Per altra banda, existeixen quatre escoles de primaria públiques (Escola Can Cladellas, Escola Can Periquet, Escola Josep M.Folch i Torres i Escola Palau) i una concertada (Escola Marinada).

Educació secundaria[modifica | modifica el codi]

Disposa de dos instituts públics (Institut Ramon Casas i Carbó i Can Periquet) i un concertat (Institut Marinada).

Escola d'adults[modifica | modifica el codi]

Actualment existeix una escola d'adults municipal.

Centres mèdics[modifica | modifica el codi]

L'únic centre d'atenció primaria (CAP) que hi ha al terme municipal està situat a prop del polígon Can Cortés Nord.

Entitats del municipi[modifica | modifica el codi]

  • Colla de Geganters i Grallers de Palau-Solità i Plegamans
  • Associació Amics de la Música Clàssica
  • Associació Cultural Quatre Pins
  • Societat Coral la Unió dels Cors de Clavé
  • Fundació Folch i Torres [1]
  • Colla de Ball de Gitanes
  • Grup de Teatre la Gresca
  • Escola Municipal de Música
  • Estadal del Roser
  • Agrupació Sardanista
  • Associació local La Xarxa
  • Patronat de Sant Isidre i Joventut del Patronat
  • Casa de Andalucía
  • Associació Cultural Amics del Ferrocarril - Tren de Palau
  • Taller d'Arts Teatrals Teia Moner
  • Associació Revetlla de Sant Pere
  • Associació Teatral Farrigo-Farrago
  • Associació Dones per les Dones
  • Associació cívica i social Camí Reial Palau Solidari-ONGD
  • Associació Pessebrista de Palau-solità i Plegamans
  • Associació Tallers de les Arts

Esports[modifica | modifica el codi]

Escut del Hoquei Club Palau

L'entitat esportiva més rellevant és l'equip de hoquei patins femení que juga al Pavelló Municipal Maria Víctor en la categoria d'absoluta. Actualment l'equip disputa a la OK Lliga Femenina (1a Divisió) espanyola. Altres entitats esportives rellevants de la vila són l'Atlètic Club Bàsquet de Palau de Plegamans, el Club Esportiu de Futbol Sala, el Futbol Club de Palau-solità i Plegamans i el Patinatge Artístic Palau.

Dues son les equipacions esportives principals, que son el Pavelló Municipal Maria Víctor i el Camp Municipal de Futbol Francesc Serracanta.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

Les festes típiques i tradicionals de Palau-solità i Plegamans son la Festa Major i el Mercat Medieval.

  • La Festa Major té lloc anualment a finals del mes d'agost, entre el 25 i el 30.
  • El Mercat Medieval és un dels esdeveniments més importants del municipi, amb una afluència mitjana de 30.000 persones i un cert renom a la comarca. La primera edició va tenir lloc l'any 2002 i l'ubicació utilitzada des d'aleshores és el Castell de Plegamans. Es celebra entre els mesos d'abril i maig sempre en cap de setmana.

Política[modifica | modifica el codi]

En les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, fou escollit primer alcalde del municipi Joan Payola Riera (CIU). Fins a l'any 1991, va esser alcalde, moment en el qual va ser substituït per M. Àngels Padro i Ruiz. En les eleccions municipals de 1995, i després de 16 anys ininterromputs d'alcaldies convergents, va aconseguir l'alcaldia el PSC amb Teresa Padros Casañas al capdavant, alcaldessa que governa fins a dia d'avui.

Alcaldes/esses des de les eleccions de 1979[modifica | modifica el codi]

Període Alcalde Partit
1979-1983 Joan Payola Riera  CiU Logo CiU.png
1983-1987 Joan Payola Riera  CiU Logo CiU.png
1987-1991 Joan Payola Riera  CiU Logo CiU.png
1991-1995 M. Àngels Padró i Ruiz (1993-1995)  CiU Logo CiU.png
1995-1999 Teresa Padros Casañas  PSC Logotip del PSC.svg
1999-2003 Teresa Padros Casañas  PSC Logotip del PSC.svg
2003-2007 Teresa Padros Casañas  PSC Logotip del PSC.svg
2007-2011 Mercè Pla Blagé CiU Logo CiU.png
2011-2015 Teresa Padros Casañas  PSC Logotip del PSC.svg
2015- Teresa Padros Casañas  PSC Logotip del PSC.svg

Darreres eleccions municipals[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Palau-solità i Plegamans, 2015[4]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit dels Socialistes de Catalunya Teresa Padros Casañas 1.417 5 23,01
Convergència i Unió Jaume Oliveras Malla 901 3 14,63
ERC Miquel Truyols 839 2 13,63
Ganemos Palau Jose Luis Heras 739 2 12,00
Ciutadans Juan Martínez Nieto 585 2 9,50
CUP Jordi Mendez Cordobés 518 1 8,41
ICV Maria Angeles Marcuello 477 1 7,75
Partit Popular Mercedes Rodríguez Baeza 360 1 5,85
Altres - -
En blanc 95 - 1,54
Total 6.222 17

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Can Cortès i la Pedra Llarga 1.105
Can Falguera i els Turons 1.451
Can Maiol 143
Can Perera i Can Valls 142
Can Riera 970
Carrer de Baix i la Plana de Can Periquet, el 1.247
Carrer de Dalt, la Pineda i la Plana de l'Alzina, el 2.671
Castell i la Tenda Nova, el 686
Montjuïc 610
Palau-solità i Plegamans 3.428
Polígon industrial de la Riera de Caldes 584
Sagrera, la 1.315
Dades: 2011. Font: Idescat
Paisatge urbà de Palau-solità i Plegamans de 1976
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
28 29 32 221 429 911 855 904 952 979
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.152 1.319 1.422 1.507 1.638 2.887 4.175 6.879 7.947 9.112
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
9.689 10.393 11.089 11.586 12.499 13.310 13.916 14.190 14.484 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Fills il·lustres palauencs[modifica | modifica el codi]

  • Maria Víctor

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau-solità i Plegamans Modifica l'enllaç a Wikidata