Lliçà de Vall

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaLliçà de Vall
Bandera de Lliçà de Vall Escut de Lliçà de Vall
Bandera de Lliçà de Vall Escut de Lliçà de Vall

municipi de Catalunya

Llica-de-vall.jpg
Plaça de l'Ajuntament de Lliçà de Vall

Localització
Localització de Lliçà de Vall respecte del Vallès Oriental.svg
41° 35′ 37″ N, 2° 14′ 35″ E / 41.593611111111°N,2.2430555555556°E / 41.593611111111; 2.2430555555556
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Oriental
Entitats de població 16
Població
Total 6.386 (2017)
• Densitat 591,3 hab/km²
Gentilici Lliçanenc, lliçanenca
Geografia
Superfície 10,8 km²
Altitud 125 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Xavier Serrate i Cunill (2017)
Indicatius
Codi postal 08185
Fus horari UTC+01:00
Codi de municipi INE 08108
Codi IDESCAT 081081
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Lliçà de Vall és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, al límit amb la plana de Granollers. Està format per terres ondulades, amb boscos de pins i prats.

Entitat de població Habitants
Barri de Can Xiol 245
Ca l'Esteper 439
Can Prat 735
Can Salgot 211
Can Vilardebò 717
Cantallops 328
Caseta, la 119
Lliçà de Vall 1.079
Mirador i el Mas Gordi, el 824
Miranda del Vallès, la 680
Pla, el 91
Sant Moritz 290
Sant Valerià 200
Serra, la 98
Sot de la Coma, el 8
Sot dels Nostris, el 340
Dades: 2011. Font: Idescat

Història[modifica]

Encara que l'indret ja va estar poblat en època romana, no és esmentat fins al 946, en un document en què apareix amb el nom de Liçano Subteriore. Estava organitzat al voltant del castell, avui desaparegut. Des de mitjan segle XV i durant tot el segle XVI va pertànyer a la cartoixa de Montalegre. Al segle XVII estava sota jurisdicció de la cort.

Monuments[modifica]

L'església parroquial està dedicada a Sant Cristòfol. Es va construir al segle XIV, sobre un antic temple romànic documentat el 1113.

L'edifici actual és d'estil neoromànic, encara que les portalades són renaixentistes. El temple es va ampliar el 1706. L'última restauració es va fer l'any 2012 i va posar al descobert les parets de pedra, fins aleshores tapades per un arrebossat de ciment. L'atri del temple té uns frescos del pintor argentí Raúl Capitani, realitzats al segle XX. Hi ha un passadís soterrat, ara en desús, que antigament comunicava el temple amb el castell desaparegut.

Del que va ser rector de la parròquia durant més de quaranta anys, la segona meitat del segle XX, mossèn Joan Masó i Cabot, se'n conserven les cendres a la cripta que hi ha sota l'altar major.

Fotografia de l'església

L'ermita de la Mare de Déu de Montserrat, situada a la urbanització el Mirador, va ser construïda el 1976 per la família Serra. Cada any s'hi celebra una arrossada.

Hi ha un seguit de masies històriques, entre les quals sobresurt Can Coll, una casa senyorial construïda el 1576. Hi destaca la torre, i inclou una petita capella, dedicada a Sant Joan, que es va construir el 1600. Pertanyia a Ignasi de Llansa i des de 1963 el propietari és Eduard Sancho Costa, que restaurà la casa i la torre. També és remarcable Santa Maria del Vallès, anomenada popularment les Torres, propietat de l'Obra Tutelar Agrària, que la va comprar a la coneguda família Agustí, de gran tradició cultural. Altres masies que s'han de destacar són la Casa Nova de Can

Vilardebò i, finalment, Can Gurri, on hi ha dos pous de glaç.

Economia[modifica]

Fins a la dècada del 1960 la principal activitat econòmica va ser l'agricultura. L'expansió demogràfica va reduir els terrenys de cultiu, l'agricultura va perdre importància i la va guanyar la indústria i el sector terciari. Actualment el municipi compte amb diversos polígons industrials.

Equipaments públics[modifica]

Ajuntament - Oficina d'atenció al ciutadà (OAC) és a l'actual emplaçament des de 1997 s'inaugura la nova Casa de la Vila

Jutjat de Pau, actualment situat en l'antic ajuntament tot i que es va construir un nou edifici que respectava la imatge que tenia.[1]

La Sala de Cultura es va projectar com una iniciativa privada a l'any 1974 i es va complementar amb la construcció del Casal Social en el mateix edifici l'any 1981, essent aleshores de titularitat municipal.

Des de l'any 1991 compta amb Biblioteca de titularitat municipal. És situada als baixos del Casal Social i l'any 1999 va ser ampliada ocupant l'antic magatzem de la brigada municipal. L'any 2016 va entrar a la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Arxiu Municipal es guarda documentació històrica i de gestió administrativa de l'ajuntament.

Centre Cívic Can Magarola i seu de la regidoria de cultura des de l'any 2002. És un centre sociocultural obert, polivalent i un espai de trobada per iniciatives socials.

Casal de Joves el Kaliu és on gestionen les diferents accions i serveis adreçats específicament a joves. Acull bona part de les activitats i serveis juvenils.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
18 26 19 165 130 404 394 416 395 500

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
513 639 689 681 675 1.222 1.717 3.083 3.616 4.134

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
4.513 4.757 5.070 5.396 5.696 6.033 - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Busto Veiga, Anna Maria Els Nostres records: a l'Arxiu Municipal de Lliçà de Vall, 2017, pàg. 148.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lliçà de Vall Modifica l'enllaç a Wikidata