Bassa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Bassa (desambiguació)».
Bassa tradicional a la serra de Castelltallat

Una bassa és una excavació impermeable feta a un lloc favorable per poder emmagatzemar aigua de pluja. Les basses tradicionals estaven impermeabilitzades amb argila compactada en el fons, tenien les parets fetes de pedra seca o aprofitaven unes característiques del terreny favorables a la impermeabilització natural. També es podien fer enterament de pedra seca impermeabilitzades amb calç. Podien ser de dimensions variables, normalment a partir de 10 m³.[1]

A llocs com Mallorca, hi ha basses cobertes amb volta per protegir-les de l'evaporació i de la brutícia. Aleshores la seva planta és circular, de mides variables, però sempre una coberta de falsa cúpula. Els paraments són dobles i varien en alçària.[2]

L'accés a la bassa coberta és fa pel portal, on hi ha una sèrie de graons que permeten arribar a l'aigua segons quin sigui el nivell que tingui. Les mides del portal també varien. Pot tenir una pedra de llinda de grans dimensions, o dues formant un angle, i els brancals són formats sempre per pedres sobreposades grosses.

En els regadius moderns les basses, de grans dimensions, estan impermeabilitzades amb material plàstic i tenen com a funció emmagatzemar aigua per a regar.

Bassa de formigó usada per regar avellaners

Les basses recollien l'aigua d'una petita conca en la qual s'hi feien uns canals de terra que arreplegaven l'aigua i la conduïen cap a l'entrada de la bassa.

Les basses tradicionals s'aprofitaven especialment per l'abeuratge dels ramats. Són molt comunes en els paisatges mediterranis i són usades per a aprofitar l'aigua aportada per les pluges. Si no se'n fa un manteniment adequat les basses s'omplen de terra i les conques es malmeten i deixen d'aportar aigua.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Des del punt de vista mediambiental les basses mediterrànies són importants per a una certa fauna i flora. El biòtop aquàtic de les basses, siguin intermitents o permanents, manté unes relació estreta i intensa amb els sistemes ecològics terrestres que envolten la bassa.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Glossari de Termes Ambientals. Barcelona: Fundació Bancaixa, 1996, p. 46. ISBN 84-88715-60-9 [Consulta: 29 novembre 2014]. 
  2. Alomar Canyelles et al., Guillem. La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes mediterrànies (en català i anglès). 1a. Palma: Consell Insular de Mallorca FODESMA, 2002, p. 211. 
  3. La vida a les basses de Ca l'Estany
  4. Els briòfits de les basses de l’Albera, Alt Empordà

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bassa Modifica l'enllaç a Wikidata