La Llagosta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticala Llagosta
Bandera de la Llagosta Escut de la Llagosta
Bandera de la Llagosta Escut de la Llagosta
La Llagosta IES Marina.jpg
Panorama amb les tres torres de l'IES Marina

Localització

41° 30′ 56″ N, 2° 11′ 34″ E / 41.515555555556°N,2.1927777777778°E / 41.515555555556; 2.1927777777778
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Vallès Oriental
Entitats de població 1
Població
Total 13.247 (2016)
• Densitat 4.371,95 hab/km²
Gentilici llagostenc, llagostenca
Geografia
Superfície 3,03 km²
Altitud 40 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Alberto Lopez Rodriguez
Indicatius
Codi postal 08120
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08105
Codi IDESCAT 081056
Altres dades
Agermanament Daora (Sàhara Occidental)

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

La Llagosta és un municipi situat a l'extrem sud de la comarca del Vallès Oriental amb 13.430 habitants al 4 de gener del 2014.

Té una extensió de 3,03 quilòmetres quadrats i una altitud sobre el nivell del mar de 40 metres. El terme municipal limita al nord amb la localitat de Mollet del Vallès; al sud amb Montcada i Reixac; a l'est amb Sant Fost de Campsentelles i a l'oest amb Santa Perpètua de Mogoda. Pel terme municipal passa el riu Besòs, que fa de límit amb el terme municipal de Sant Fost de Campsentelles i en el qual desguassen la riera de Caldes i la riera Seca, que fa de límit amb el terme municipal de Montcada i Reixac.

La Llagosta és un municipi industrial, fruit de la ubicació en el segon cinturó industrial de la ciutat de Barcelona. El seu passat agrícola actualment es troba pràcticament extingit. Està situada en un dels corredors de comunicacions més importants de Catalunya, el que uneix Barcelona pel nord amb França: la carretera C-17, l'autopista C-33, les línies ferries de França i de Vic. L'estació de la Llagosta serveix les línies R2 de rodalies i es projecta connectar-la al Corredor Mediterrani d'ample europeu per crear una plataforma logística multimodal.[1]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
- - - 681 1.368 7.349 12.657 12.086 11.332 11.826
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
11.264 11.554 11.933 12.350 12.944 13.674 - - - -
 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El primer cens és del 1950 després de la desagregació de Sant Fost de Campsentelles.

Història[modifica | modifica el codi]

La notícia més antiga sobre el territori de la Llagosta data de l'època romana, concretament al camí secundari que partia de la Via Augusta a Semproniana o Praetorio, segons els diferents autors, i que unia aquesta amb Barcino, seguint un traçat paral·lel al riu Besòs. En aquesta mateixa època, l'arqueòleg granollerí Josep Estrada i Garriga situa una dependència rural prop del camí secundari, al marge esquerre de la riera de Caldes.

Amb posterioritat a aquesta època, les úniques dades conegudes ho són a través dels estudis de Salvador Pibernat, basats en dades de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i en arxius eclesiàstics, i es refereixen al període comprès entre el segle XIV i finals del segle XIX. La primera notícia fa referència que aquests territoris pertanyien al domini feudal del rei i d'altres senyors. Al segle XIV, els drets jurisdiccionals van pertànyer a Berenguer de Sant Vicenç i amb posterioritat a Ramon de Sentmenat. Al segle XV, passaren a domini dels monjos del monestir de Montalegre, fins a la primera meitat del segle XVI.

L'actual territori de la Llagosta va pertànyer a la demarcació parroquial de Cabanyes, consagrada l'any 1192, i anteriorment a la demarcació parroquial de Sant Fost de Campsentelles. El 1504 es fusionen les parròquies de Cabanyes i Sant Fost a causa de l'escassa feligresia, que no feia possible la subsistència del rector.

El 1731 es compten vuit cases de feligresia, amb un total de 49 veïns de comunió. El 1850 es compten set famílies, segons el rector Josep Collsagué, quatre abans del riu Besòs i tres a aquest costat, amb 12 i 14 veïns respectivament. Mossèn Traval refereix al vicari general que eren nou les cases de la sufragania de Cabanyes, de les quals cinc són en aquest costat del riu Besòs: can Baqué, la Llebre, can Pallisseta, una altra casa al costat de can Baqué i can Pere Gil, que apareix per primera vegada com a pertanyent a aquesta feligresia.

L'any 1867, amb la reforma de les demarcacions, quedaren desmembrades de Sant Fost i agregades a la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda les cases de can Baqué, la Llebre, can Pallisseta i la caseta del carril; el mas de can Pere Gil fou agregat a la parròquia de Mollet del Vallès.

Amb anterioritat a la construcció de la carretera de Ribes (actualment l'avinguda de l'Onze de setembre), la comunicació es feia a través de la dita 'carretera Vella' o 'camí Antic de Barcelona a Granollers', el traçat del qual coincideix amb l'antic «camí Reial», el traçat del qual podríem identificar amb l'actual Av. del Primer de maig i carrer de Vic. En el recorregut del 'camí Reial' per aquest territori cal situar l'hostal Nou, posteriorment conegut com el mas la Llebre.

A partir del darrer quart del segle XIX es conforma el «barri de la Llagosta». A més de les masies existents fins llavors, apareixen construccions de cases adossades que conformen el primer nucli de població. L'economia en aquell moment és de base agrícola, amb predomini dels cultius de vinya, blat, llegums, cànem, hortalisses i arbres fruiters.

L'any 1936, tot coincidint amb l'inici de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i per iniciativa popular, es produeix la primera segregació de la Llagosta del municipi de Sant Fost de Campsentelles, i es va constituir en municipi independent a tots els efectes. Durant aquest període, té lloc l'emissió de moneda de circulació d'àmbit local per part de l'ajuntament i del sindicat agrícola. El final d'aquesta segregació coincideix amb el final de la Guerra Civil, quan es produeix la reagrupació amb Sant Fost. Aquesta reagrupació perdura fins al 1944, data en què es produeix la segregació definitiva.

Del període comprès entre 1944 i finals dels anys 1970 del passat segle XX, cal destacar el desenvolupament industrial i demogràfic que té lloc a partir dels anys seixanta, directament relacionat amb la creació del polígon industrial de la Llagosta. Així, la base econòmica eminentment agrícola es transforma ràpidament en una economia de base industrial amb un sector agrícola en clara regressió. La industrialització va acompanyada d'un important augment de població que en pocs anys fa multiplicar el nombre d'habitants de la Llagosta, fruit del moviment migratori intern que s'experimenta a Espanya amb la despoblació de zones agrícoles deprimides, especialment d'Andalusia.

L'any 1950 vivien a la Llagosta 681 persones; 1.368 el 1960; 7.349 el 1970 i 11.519 el 1975. Aquestes dades poden donar una idea de la densitat de població del nucli urbà que arriba a ser de les més altes de tot Catalunya i que el nucli urbà ocupa aproximadament un terç del territori de 3,03 km². Aquest fort augment demogràfic comporta un notable dèficit de serveis i la construcció massiva d'habitatges en grans blocs de pisos com a conseqüència d'una manca de planificació urbanística coherent i de l'especulació del sòl.

Estació

Des de la transició (1975-1978), s'experimenta un important augment i millora de serveis i qualitat global de vida que es reflecteix en la urbanització planificada i racional de noves zones com: Les Planes, Can Xiquet, Plaça de Concepción Arenal i Anne Frank, Plaça de la Sardana, passeig de l'Onze de setembre, entre d'altres i la dotació de serveis diversos com el Centre d'Assistència Primària, el Casal d'Avis, l'Institut d'estudis secundaris "Marina", el Centre Cultural i Juvenil "Can Pelegrí", l'abaixador de rodalies de RENFE, a la línia de França, el Complex Esportiu municipal «El Turó» i el Centre Cultural són alguns dels serveis més destacables.

Administració[modifica | modifica el codi]

Municipi escindit de Sant Fost de Campsentelles l'any 1936. Abans de la dictadura militar de Franco van ostentar el càrrec d'alcalde diversos representants d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Francisco Javier Serrano Postigo / Juan Alfaro Iniesta PSUC 19/04/1979
1983 - 1987 José Luis López Segura PSC 28/05/1983
1987 - 1991 José Luis López Segura PSC 30/06/1987
1991 - 1995 José Luis López Segura PSC 15/06/1991
1995 - 1999 José Luis López Segura PSC 17/06/1995
1999 - 2003 José Luis López Segura / Adelino José Macias González PSC 03/07/1999
2003 - 2007 Antonio Rísquez Caballero PSC 14/06/2003
2007 - 2011 Antonio Rísquez Caballero PSC 16/06/2007
2011 - 2015 Alberto López Rodríguez ICV-EUiA 11/06/2011
Des del 2015 Óscar Sierra Gaona PSC 13/06/2015

Durant la legislatura 2015-2019 el consistori serà governat per un tripartit format pel PSC, PP i CIU.

Entitats[2][modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El Vallès reforça el transport de mercaderies com a eix econòmic». El Punt Avui, 23 desembre del 2011, pàg. 42.
  2. «Entitats». Ajuntament de La Llagosta. [Consulta: 2 juny del 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Llagosta Modifica l'enllaç a Wikidata