Juliana i Semproniana

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Semproniana)
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Santa Juliana».
Infotaula de personasantes Juliana i Semproniana
JulianaSempron-Reliq-Mataró.JPG
Imatges processionals d'argent del s. XVIII (Santa Maria de Mataró)
Dades biogràfiques
Naixement Segle III
Iluro (actual Mataró, Maresme), segons Roig i Jalpí
Mort 304
Castrum Octavianum, actual Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
Sepultura Monestir de Sant Cugat del Vallès; des de 1772, a Santa Maria de Mataró
verges, màrtirs
Commemoració a Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Santa Maria de Mataró
Festivitat 25 de juliol (a Catalunya se celebra el 27 de juliol)
Fets destacables Deixebles de Sant Cugat màrtir
Iconografia Les dues juntes, amb palma de martiri i una espasa
Patronatge Mataró (des de 1682)
Modifica dades a Wikidata

Juliana i Semproniana (Iluro, actual Mataró, últim quart del segle III - Castrum Octavianum, actual Sant Cugat del Vallès, 304) van ser dues joves cristianes que van morir màrtirs. Venerades com a santes per l'Església catòlica, des del segle XVII són les santes patrones de Mataró.

Tradició[modifica | modifica el codi]

Segons la tradició, Juliana i Semproniana eren dues joves nascudes a Mataró (al que avui és el carrer d'en Pujol) i deixebles de Sant Cugat. L'any 304, van acompanyar-lo fins al Castrum Octavianum, on el sant va ser decapitat. Quan els botxins van marxar, les dues joves van recollir-ne el cos i el van enterrar cristianament. Van ser sorpreses, però, per la guàrdia i, acusades també de cristianes, van ser degollades al mateix lloc que el seu mestre.

Les seves restes eren venerades, amb les de Sant Cugat, al monestir de Sant Cugat del Vallès. La primera notícia, però, és tardana: el 1089 es fa esment de l'existència de les relíquies de les santes al costat de les de Sant Cugat.

Vinculació a Mataró[modifica | modifica el codi]

Fins al segle XVII no es van vincular a Mataró. En 1667, l'historiador Joan Gaspar Roig i Jalpí va publicar Catálogo paralipómeno de los santos indígenas y advenas del principado de Cataluña y sus condados. En aquesta obra va informar per primer cop que les santes Juliana i Semproniana eren naturals d'Iluro, l'actual Mataró, tot i que es basava en fonts fictícies i poc versemblants, com els falsos cronicons i, en particular, l'obra de Jerónimo Román de la Higuera. El Consell de la Ciutat, que llavors no tenia un sant patró estable, s'hi va interessar i va proclamar les santes com a patrones de la ciutat.

En 1681, el Consell demanà al monestir de Sant Cugat que els cedís les relíquies de les santes que ja es donava com a segur que eren filles de Mataró, però el monestir no va voler fer-ho fins al 1772. Només llavors, el 25 de juliol, arribà a Mataró una part de les relíquies que avui, en una urna d'argent, es treuen en processó per la festa de les Santes. En 1835, amb la desamortització eclesiàstica i la clausura del monestir, les restes que encara eren a Sant Cugat es traslladaren també a Mataró, tornant a reunir-se. Les relíquies van ser instal·lades a l'església de Santa Maria. En 1852 van ser proclamades patrones de Mataró per Pius IX.

La seva festivitat és el 25 de juliol, però a Catalunya, per tal de no fer-la coincidir amb la festa de Sant Jaume apòstol, se celebra dos dies més tard, el 27 de juliol.

L'any 1961, l'historiador Lluís Ferrer Clariana va publicar el llibre Testimonis del culte a les santes Juliana i Semproniana (Mataró: Impremta Minerva).[1]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Lluís Ferrer Clariana, entre d'altres càrrecs, va ser secretari de la junta de l'Acadèmia de les Santes l'any 1939.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juliana i Semproniana Modifica l'enllaç a Wikidata