Manuel Blanch i Puig

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaManuel Blanch i Puig
Dades biogràfiques
Naixement 1827
Mataró
Mort 1883 (55/56 anys)
Modifica dades a Wikidata

Manuel Blanch i Puig (Mataró, 1827 - Mataró, 1883) fou mestre de capella a Santa Maria de Mataró.

Comença a estudiar solfeig amb Josep Roura, germà del mestre de capella en aquell moment de Santa Maria de Mataró, Jaume Roura (?-1853), amb qui posteriorment va estudiar violí i que va representar la primera gran influència pel futur Blanch compositor. Posteriorment va ser deixeble de Jaume Isern (1798-1880). Per buscar estabilitat econòmica i poder ser músic entrà al sacerdoci. Això li va permetre de començar a experimentar en el terreny de la creació musical. D'aquesta etapa daten les primeres obres: Rosaris i cançons (1845), els Goigs de les Santes (juliol 1847, que actualment s'interpreten al final de la missa), Goigs de la Immaculada Concepció (novembre 1847), i un Stabat Mater que va quedar inacabat.[1]

El 1848, Blanch serà nomenat director del cor. El 1851 acaba l'etapa de formació teològica i el primer dia del 1852 celebra la seva primera missa. El 1853, després de la mort de Jaume Roura, rep la plaça interina de mestre de capella.

És autor de dos graduals per a orquestra (1855-1857), d'un Miserere per a veus i orgue (1860), de rosaris per a orgue i del motet Tu es Petrus. La seva obra més popular és la Missa de Glòria, per a quatre solistes, orgue, cor i orquestra, coneguda posteriorment amb el nom de Missa de les Santes (Juliana i Semproniana). Cristòfor Taltabull i Josep Soler en van fer una revisió i reorquestració de cara al seu primer enregistrament discogràfic que aparegué el 1966.[2]

Obra[modifica]

Es conserva una obra seva al fons MatC (Fons de la Capella de Música de Santa Maria de Mataró), datada al darrer quart del segle XIX[3] i a la col·lecció de Partitures del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró.[4]

Referències[modifica]