Martorelles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMartorelles
Bandera de Martorelles Escut de Martorelles
Bandera de Martorelles Escut de Martorelles
Martorelles.jpg
Plaça de l'Ajuntament de Martorelles

Localització
Localització de Martorelles respecte del Vallès Oriental.svg
41° 31′ 49″ N, 2° 14′ 20″ E / 41.530277777778°N,2.2388888888889°E / 41.530277777778; 2.2388888888889
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Vallès Oriental
Entitats de població 1
Població
Total 4.725 (2016)
• Densitat 1.312,5 hab/km²
Gentilici Martorellesenc, martorellesenca
Geografia
Superfície 3,6 km²
Altitud 96 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Romuald Velasco López
Indicatius
Codi postal 08107
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08115
Codi IDESCAT 081154
Altres dades
Agermanament Sant'Olcese

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Martorelles és una vila i municipi català de la comarca del Vallès Oriental inclòs dins la Mancomunitat de municipis de Galzeran.

Situació[modifica | modifica el codi]

Situat a la comarca del Vallès Oriental, entre les serralades Litoral i Prelitoral. Té una extensió de 3,61 km2 i 4.882 habitants segons el Padró Municipal del 2013. Els termes municipals que l'envolten són: Montornès del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Sant Fost de Campsentelles i Mollet del Vallès.

Història[modifica | modifica el codi]

El primer document escrit que fa referència a l'existència del poble data de l'any 1015. Es tracta de l'acta de consagració de l'església de Martorelles.

El nom[modifica | modifica el codi]

Tot i que al llarg dels anys han existit diverses teories per explicar els orígens del topònim del poble, la hipòtesi més acceptada el vincula a l'arbust de la murtra, una espècie molt abundant a la zona i a tota l'àrea de la Mediterrània

Existeixen diverses teories sobre l'origen del nom. Una d'elles relaciona la denominació de Martorelles amb l'abundància de martes als Països Catalans, un petit mamífer de la família dels mustèlids. D'aquí ve el paral·lelisme del lexema del municipi amb el nom dels animals, marto/marta. En l'actualitat, aquesta teoria podria ser considerada com a part de les creences populars. Una altra hipòtesi de caràcter més científic i més recent és la que vincula el topònim amb la paraula Martyretula, que en llatí vulgar vol dir "cementiris petits". Es creu que els cementiris als quals fa referència aquest mot serien les necròpolis ibèriques i el dolmen megalític que hi ha a la zona. De totes maneres, la teoria més acceptada per explicar l'arrel del nom de Martorelles és la que parla d'un arbust anomenat murtra, molt comú a tota la contrada. A més, a l'escut municipal apareix un ram d'aquesta espècie típicament mediterrània com a símbol central, fet que reforça aquesta explicació.

El símbol de l'escut[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a l'escut del poble, en un estudi encarregat per l'Ajuntament per tal d'aprovar un símbol en consonància amb el passat del municipi, el conseller heràldic de la Generalitat de Catalunya, Armand de Fluvià, va assegurar que el senyal propi, tradicional i característic de Martorelles és el ram de murtra. L'estudiós va basar la seva afirmació en l'ús, com a mínim des de 1838, de segells on apareixia la branca de murtra. Finalment, va concloure que l'escut d'armes de la vila havia de ser coronat d'argent, amb el ram de murtra al centre i una corona mural de la vila a la part superior. Històricament, només durant la dictadura franquista la murtra va deixar d'estar en el centre de l'escut.

Cartipàs de l'Ajuntament[modifica | modifica el codi]

  • Marc Candela i Callado (ERC) Alcalde, regidoria de Cooperació, regidoria de Seguretat Ciutadana,regidoria de Règim Intern - Alcaldia, regidoria d'Urbanisme, regidoria de Via Pública i regidoria de Comunicació.
  • Joan Marc Flores i Riera (ERC) Primer Tinent Alcalde - Regidor d'Hisenda, Treball i Esports, Regidoria de Treball, Regidoria d'Esports i Regidoria d'Hisenda.
  • Gerard Magriña i Berenguer (ERC) Regidor de Cultura, Joventut i Tecnologies de la Informació i Comunicació, Regidoria de Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), Regidoria de Cultura i Regidoria de Joventut.
  • Assumpta Pastor Torres (PSC-CP) 2a Tinenta d'Alcalde - Regidora de Serveis Socials, Dones i Gent Gran, Regidoria de Dones, Regidoria de Serveis Socials i Regidoria de Gent gran.
  • Octavio Mill Pérez (MAPM) Regidor de Promoció Econòmica i Turisme, Regidoria de Promoció Econòmica i Regidoria de Turisme.
  • Juan Francisco García Caba (ICV-EUIA) Regidoria de Participació, Regidoria d'Educació, Regidoria de Salut Pública i Regidoria de Medi Ambient.

Parc de Can Sunyer[modifica | modifica el codi]

La Masia de Can Sunyer, com a edificació destacada, presideix l'espai i dóna nom al barri a on s'emplaça.

La centralitat i el conjunt d'instal·lacions que es troben en el radi d'influència del parc com són les Piscines Municipals, el Club de Petanca, l'Escola pública Les Pruneres, el Centre de suport a la llar, el casal d'àvis del barri i l'Escola Bressol Els Cirerers li confereixen un àmpli i potent conjunt de dinàmiques que li comporten una multifuncionalitat més enllà dels d'un espai ajardinat comú. És, doncs, un ric nus d'interrelacions tant pel barri com per la resta de la vila.

La configuració de l'espai a on estan ubicats tant el parc com els altres serveis municipals és una zona de prioritat exclusiva pels vianants. El disseny de la zona es defineix en dos àmbits: la zona de la rambla i la zona del parc. La primera connecta linealment els edificis municipals així com l'accés principal al parc. La segona conforma el recinte destinat a parc. En ell es troben àrees diferenciades: l'infantil amb gronxadors i sorral, la de pícnic amb taules, la de petanca amb un conjunt de pistes i la Plaça El·líptica.

L'espai contempla la funció que se li dóna als espais creats amb l'elecció d'un tipus l'espècie arbòrea. D'aquesta manera, per als sectors amb més activitat, hi ha una major densitat d'arbres presidides per Platanus x hispanica i aquelles que formen sectors delineats amb Celtis australis que es localitzen al sector per on transcorre el Torrent de Can Sunyer, curs d'aigua que neix al municipi veí de Santa Maria de Martorelles i desemboca al riu Besòs, el qual ressegueix i actua com a límit natural del parc, així com exemplars puntuals d'altres espècies.

D'aspecte escultòric, trobem el Monument a la pau a Bòsnia obra de l'escultor local Ricard Mira el qual fou inaugurat l'any 1996 per commemorar la pau a Bòsnia. Es troba realitzat amb acer corten sobre pedestal de formigó i mostra les mesures de 150 cm x 100 cm x 60 cm. Representa un colom amb una branca d’olivera sobre un canó destruït i simbolitza la pau que triomfa sobre la guerra.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
22 22 17 114 - 677 741 816 830 913
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.087 1.089 1.158 1.162 1.625 3.188 4.301 4.951 4.951 5.038
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
4.937 4.912 4.895 4.981 4.912 4.938 4.905 4.900 4.927 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1930 es desagregà Santa Maria de Martorelles.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]