Tagamanent

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi del Vallès Oriental. Si cerqueu la possessió mallorquina, vegeu «Tagamanent (Mallorca)».
Infotaula de geografia políticaTagamanent
Bandera de Tagamanent Escut de Tagamanent
Bandera de Tagamanent Escut de Tagamanent
Tagamanent.jpg
Església de Santa Eugènia del Congost

Localització
Localització de Tagamanent respecte del Vallès Oriental.svg
41° 44′ 19″ N, 2° 16′ 04″ E / 41.738657°N,2.267806°E / 41.738657; 2.267806
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Vallès Oriental
Capital Tagamanent
Entitats de població 4
Població
Total 316 (2016)
• Densitat 7,3 hab/km²
Gentilici Tagamanentí, tagamanentina
Geografia
Superfície 43,3 km²
Altitud 315 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Ignasi Martínez Murciano
Indicatius
Codi postal 08593
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08276
Codi IDESCAT 082763
Modifica dades a Wikidata

Tagamanent és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, (Catalunya). Limita amb els termes d'Aiguafreda (N), Montseny (E), Cànoves i Samalús (SE), el Figaró i Montmany (S), i els municipis osonencs de Sant Martí de Centelles (W) i el Brull (N).

Entitat de població Habitants
l'Avencó 63
Santa Eugènia del Congost 30
Tagamanent 34
la Pedralba 187
Dades: 2011. Font: Idescat

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
23 31 35 329 241 518 350 297 279 282
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
303 237 214 253 219 182 132 148 145 167
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
180 195 195 221 247 282 303 306 322 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

La població i l'economia[modifica]

La població del terme (tagamanentins) en gran part disseminada, sempre ha estat escassa. Els primers registres de població li adjudicaren 329 habitants l'any 1719, que augmentaren a 518 el 1857, màxima fita demogràfica. A partir del segle XX, la tendència al despoblament del municipi, allunyat dels principals pols industrials de la comarca, fou contínua: 303 h el 1920, 231 el 1950, 182 el 1970 i 132 el 1981. Durant l'última dècada del segle XX, l'auge del fenomen turístic i la construcció d'urbanitzacions comportà una lleu recuperació del cens (151 h el 1991 i 215 el 2001). El 2005 hi havia 265 h. El caràcter muntanyós i trencat del terme el fa poc apte per a les activitats del camp, que es limiten al conreu d'unes poques hectàrees i la cria d'alguns caps de bestiar boví. En contraposició, la superfície forestal del terme, poblat de pins, alzines i també alguns roures i faigs, és molt extensa. El pasturatge hi havia estat molt estès gràcies a les amples planures de la part alta del terme. Ja al segle XVII els senyors de Tagamanent, els Rocabertí, establiren en uns plans sota Vallforners una fira del bestiar que baixava dels pasturatges del pla de la Calma. L'única activitat industrial és la producció de materials de pedra destinats al sector de la construcció. Diverses empreses exploten unes pedreres de gres vermell i llicorella, situades al mateix terme. Hi ha antics meners de ferro a la vall de Picamena, antigament explotats, i altres de coure al bosc de Can Vila de la Riba, als sots de l'Afrau d'en Coll i de l'Afrau de Roca de Corbs; igualment s'extreia plom prop de la Figuera, a la Roca de Caçà i al sot de l'Afrau. Les petites explotacions mineres de fluorita i baritina foren tancades. Al terme s'hi ha desenvolupat força el comerç i els serveis, que han esdevingut la principal font d'ingressos gràcies a l'auge del turisme i a la instal·lació de segones residències, que produeixen un augment considerable de la població durant les vacances estivals.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Garcia-Pey, Enric. Tagamanent, Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent, 1998. 
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 116. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac. Diputació de Barcelona. Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Ormobook serveis editorials, novembre 2009. B-38.667-2009. 

Enllaços externs[modifica]

Ajuntament de Tagamanent
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tagamanent Modifica l'enllaç a Wikidata
Emblema utilitzat pel consistori