Aiguafreda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAiguafreda
Bandera d'Aiguafreda Escut d'Aiguafreda
Bandera d'Aiguafreda Escut d'Aiguafreda
Spain.Aiguafreda.Panoramica.2.jpeg
Vista panoràmica d'Aiguafreda

Localització
Localització d'Aiguafreda respecte del Vallès Oriental.svg
41° 46′ 09″ N, 2° 15′ 16″ E / 41.769166666667°N,2.2544444444444°E / 41.769166666667; 2.2544444444444
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Vallès Oriental
Entitats de població 1
Població
Total 2.467 (2016)
• Densitat 312,28 hab/km²
Gentilici Aiguafredenc, aiguafredenca
Geografia
Superfície 7,9 km²
Altitud 404 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Joan Vila Matabacas
Indicatius
Codi postal 08591
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08014
Codi IDESCAT 080142
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
Aquest article tracta sobre el municipi vallesà. Si cerqueu la cala de Begur, vegeu «cala d'Aiguafreda».

Aiguafreda és un poble i municipi de la comarca del Vallès Oriental, Catalunya, a l'extrem nord de la comarca.

Es tracta d'un terme de transició entre les comarques del Vallès Oriental i d'Osona, fins al punt que sovint se l'ha associat a aquesta segona comarca, i han estat diverses, al llarg de la història, les peticions per a un canvi d'adscripció comarcal.

Història[modifica | modifica el codi]

A la serra de l'Arca hi ha un gran dolmen que testimonia l'antiga ocupació del territori, però la primera referència històrica del topònim Aiguafreda apareix en llatí (Aqua frigida) l'any 898 en l'acta de consagració de l'església del Sant Martí del Congost, actualment coneguda amb el nom d'Aiguafreda de Dalt.

La població medieval es trobava repartida en diverses cases de pagès de la part muntanyosa: el Saüc, Can Serra de l'Arca, l'Aragall, etc. Vivien de l'agricultura, de la ramaderia i de l'explotació del bosc. Originalment, els boscs eren formats per alzines i roures, aquests darrers trobant-se sobretot en les zones obagues.

El poble actual va néixer al voltant del camí que anava de Barcelona a Vic, on s'havien instal·lat algunes ferreries i alguns hostals als segles XVII i XVIII. Al segle XIX hi havia algunes vinyes que desaparegueren amb la fil·loxera.

A partir de 1875, amb l'arribada de la via fèrria, el poble coneixerà canvis importants en la seva economia: instal·lació de l'empresa tèxtil Serra i cases d'estiueig als anys 20 i 30. Al començament del segle XX, tot i continuar essent una vila bosquetana (i poc agrícola), té un considerable desenvolupament comercial i industrial.

Després de la Guerra Civil, Aiguafreda no va començar a desvetllar-se fins als anys 60, època de prosperitat. L'augment de la població, tant per la natalitat com per la immigració, l'expansió i la diversificació de la indústria (tèxtil, filatura, mobles, construcció de xalets) i l'expansió urbanística han col·laborat al creixement de la població.

Entre els anys 80 i actualment, Aiguafreda no ha conegut grans canvis demogràfics, en part ajudada per la manca de sòl pla. Per aquest fet, la població no ha arribat als 3.000 habitants.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Castell de Cruïlles[modifica | modifica el codi]

El castell es troba en un lloc privilegiat des del qual es pot guaitar la via romana que anava de Bàrcino a Ausa (Vic). Recentment ha estat totalment reconstruït. L'estructura de l'edifici era rectangular de tres cossos i flanquejat per dues torres. Actualment pertany a Maria del Carme de Sitjar de Togores i Masferrer.

Sant Martí del Congost[modifica | modifica el codi]

Sant Martí del Congost fou consagrada l'any 898 i fundada per Emma, filla de Guifré el Pelós. És una petita església que ha sofert canvis dràstics als llarg de la història. Actualment, es troba en un estat deplorable i és urgent que s'hi faci una reforma a fons.

Al voltant d'aquesta església hi ha una mica de llegenda. Segons la mitologia popular, el poder destructor de les pedregades estava relacionat amb l'acció malèfica de les bruixes. Quan el temps amenaçava calamarsa, la campana de l'església començava a sonar amb el seu so llòbrec; i el capellà, amb els seus atributs de gran cerimonial, sortia a la intempèrie per mostrar a les bruixes el seu gran poder. Quan hom sentia la campana, conjurava amb oracions o exorcismes el mal temps. Per protegir la població, un dels capellans d'Aiguafreda va fer construir el que s'anomenava el comunidor, una mena de glorieta formada per quatre columnes que sostenen una teulada. El comunidor servia d'aixopluc als qui prenien part en la cerimònia, perquè no rebessin sobre el cap les pedres que les bruixes enutjades els llançaven.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
12 16 15 200 226 638 574 452 450 472
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
480 689 743 882 1.223 1.813 2.029 2.071 2.062 2.082
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.090 2.150 2.147 2.175 2.241 2.373 2.428 2.505 2.478 2.498
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Aiguafreda, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Convergència i Unió Joan Vila i Matabacas 678 7 50,94%
GpA - PSC - PM Josep Sellas i Benvingut 269 2 20,21%
ICV-EUiA-Entesa pel Progrés Municipal Jordi Sambola i Serres 211 2 15,85%
Partit Popular 65 0 4,88%
SI 42 0 3,16%
Total 1.331 11

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aiguafreda Modifica l'enllaç a Wikidata