Aiguafreda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAiguafreda
Bandera d'Aiguafreda Escut d'Aiguafreda
Bandera d'Aiguafreda Escut d'Aiguafreda
Spain.Aiguafreda.Panoramica.2.jpeg

Localització
Localització d'Aiguafreda respecte del Vallès Oriental.svg
 41° 46′ 05″ N, 2° 15′ 05″ E / 41.768111°N,2.251498°E / 41.768111; 2.251498
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Oriental
Població
Total 2.501 (2018)
• Densitat 316,58 hab/km²
Llar 15 (1553)
Gentilici Aiguafredenc, aiguafredenca
Geografia
Superfície 7,9 km²
Banyat per riera d'Avencó
Altitud 404 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Miquel Parella i Codina (15 juny 2019)
Identificador descriptiu
Codi postal 08591
Fus horari
Codi de municipi INE 08014
Codi territorial IDESCAT 080142
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata
Aquest article tracta sobre el municipi vallesà. Si cerqueu la cala de Begur, vegeu «cala d'Aiguafreda».

Aiguafreda és un poble i municipi de la comarca del Vallès Oriental, Catalunya, a l'extrem nord de la comarca.

Es tracta d'un terme de transició entre les comarques del Vallès Oriental i d'Osona, fins al punt que sovint se l'ha associat a aquesta segona comarca. Amb tot, la decisió de pertànyer administrativament a la comarca vallesana va ser refrendada per una àmplia majoria en un referèndum local l'any 1987. Tanmateix, actualment l'ajuntament té sobre la taula tornar a fer una consulta sobre l'afer arran de l'augment de l'inquietud de molts aiguafredencs[1]

Geografia i entorn[modifica]

Serra de l'Arca.

Aiguafreda és un municipi relativament petit, amb prou feines arriba els 8 km2 de superfície, encaixonat entre el riu Congost (oest) i les valls de la riera de Martinet (al nord-oest) i la riera d'Avencó (al sud i sud-est). El terme contempla el cap de municipi i poble d'Aiguafreda situat al sector sud-oest, pràcticament unit al nucli de població de l'Abella (Sant Martí de Centelles). Altres nuclis de població del municipi són la Llobeta, l'Avencó i les urbanitzacions de l'Aragall, Serrabanda, Puigsec i la Font dels Enamorats. El sector oriental del municipi està format per relleus més o menys abruptes de la serra de l'Arca travessats per petits torrents que davallen cap a la riera de Martinet (com per exemple, el torrent dels Morts i de la Font dels Pollancres), cap al Congost (com és el cas del torrent de Cruïlles i el de la Font dels Balços) o bé cap a la riera de l'Avencó (torrent del Cementiri). Aquest sector muntanyós, actualment boscós, està plagat de masies, entre les quals podem destacar Can Brull, Cruïlles, Casanoves o Can Serra de l'Arca.[2]

Història[modifica]

Dolmen de Serra de l'Arca.

A la serra de l'Arca hi ha un gran dolmen que testimonia l'antiga ocupació del territori, però la primera referència històrica del topònim Aiguafreda apareix en llatí (Aqua frigida) l'any 898 en l'acta de consagració de l'església del Sant Martí del Congost, actualment coneguda amb el nom d'Aiguafreda de Dalt.[3]

La població medieval es trobava repartida en diverses cases de pagès de la part muntanyosa: el Saüc, Can Serra de l'Arca, l'Aragall, etc. Vivien de l'agricultura, de la ramaderia i de l'explotació del bosc. Originalment, els boscs eren formats per alzines i roures, aquests darrers trobant-se sobretot en les zones obagues.

El poble actual va néixer al voltant del camí que anava de Barcelona a Vic, on s'havien instal·lat algunes ferreries i alguns hostals als segles XVII i XVIII. Al segle XIX hi havia algunes vinyes que desaparegueren amb la fil·loxera.[4]

A partir de 1875, amb l'arribada de la via fèrria, el poble coneixerà canvis importants en la seva economia: instal·lació de l'empresa tèxtil Serra i cases d'estiueig als anys 20 i 30. Al començament del segle XX, tot i continuar essent una vila bosquetana (i poc agrícola), té un considerable desenvolupament comercial i industrial.

Després de la Guerra Civil, Aiguafreda no va començar a desvetllar-se fins als anys seixanta, època de prosperitat. L'augment de la població, tant per la natalitat com per la immigració, l'expansió i la diversificació de la indústria (tèxtil, filatura, mobles, construcció de xalets) i l'expansió urbanística han col·laborat al creixement de la població.

Entre els anys 80 i actualment, Aiguafreda no ha conegut grans canvis demogràfics, en part ajudada per la manca de sòl pla. Per aquest fet, la població no ha arribat als 3.000 habitants.

Llocs d'interès[modifica]

Castell de Cruïlles[modifica]

El castell es troba en un lloc privilegiat des del qual es pot guaitar la via romana que anava de Bàrcino a Ausa (Vic). Recentment ha estat totalment reconstruït. L'estructura de l'edifici era rectangular de tres cossos i flanquejat per dues torres.

Sant Martí del Congost[modifica]

Sant Martí del Congost fou consagrada l'any 898 i fundada per Emma, filla de Guifré el Pelós. És una petita església que ha sofert canvis dràstics als llarg de la història. Actualment, es troba en un estat deplorable i és urgent que s'hi faci una reforma a fons.

Al voltant d'aquesta església hi ha una mica de llegenda. Segons la mitologia popular, el poder destructor de les pedregades estava relacionat amb l'acció malèfica de les bruixes. Quan el temps amenaçava calamarsa, la campana de l'església començava a sonar amb el seu so llòbrec; i el capellà, amb els seus atributs de gran cerimonial, sortia a la intempèrie per mostrar a les bruixes el seu gran poder. Quan hom sentia la campana, conjurava amb oracions o exorcismes el mal temps. Per protegir la població, un dels capellans d'Aiguafreda va fer construir el que s'anomenava el comunidor, una mena de glorieta formada per quatre columnes que sostenen una teulada. El comunidor servia d'aixopluc als qui prenien part en la cerimònia, perquè no rebessin sobre el cap les pedres que les bruixes enutjades els llançaven.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
12 16 15 200 226 638 574 452 450 472

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
480 689 743 882 1.223 1.813 2.029 2.071 2.062 2.082

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.090 2.150 2.147 2.175 2.241 2.373 2.428 2.505 2.478 2.498

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
2.467 2.501 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 2019 Junts obtingué 6 regidors, la coalició formada per Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal (ERC-AM) n'obtingué 2 i Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa Municipalista (CUP-AMUNT) 1.

Eleccions municipals[modifica]

Des de les primeres eleccions després del franquisme, l'any 1979, i fins al 2007, l'Ajuntament d'Aiguafreda va ser presidit per Convergència i Unió (CiU) (el 1999, en coalició, en no haver obtingut una majoria suficientment àmplia). Els alcaldes en aquest darrer període democràtic han estat Ramon Fondevila i Cunillera, Ramon Mir i Sala i Joan Vila i Matabacas. Donat que a les eleccions municipals de 2007 Joan Vila no va poder formar cap coalició de govern, per primer cop des de la fi del franquisme, la ciutat va estar governada per un alcalde, Jordi Sambola i Serres, cap de llista de la coalició Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa-Entesa pel Progrés Municipal (ICV-EUiA-EPM). Tanmateix, al 2011, el líder de CiU, Joan Vila, va recuperar l'alcaldia després d'obtenir la majoria absoluta. Arran de la refundació de CDC i que Vila decidís plegar el 2019, Miquel Parella i Codina de Junts va esdevenir l'alcalde.

Escut d'Aiguafreda.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Aiguafreda

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Junts per Aiguafreda Junts per Catalunya.svg Miquel Parella i Codina 675 47,47 % 6 (Straight Line Steady.svg0)
Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal ERC icono 2017.svg Marc Pedrosa i Revilla 458 32,21 % 4 (Green Arrow Up.svg+2)
Candidatura d'Unitat Popular-Acord Municipalista Logotip CUP marge.svg Israel Calvache i Masuet 149 10,48 % 1 (Red Arrow Down.svg-1)
Altres candidatures[5] Transparent.gif 94 6,61 % 0 (Straight Line Steady.svg 0)
Vots en blanc Transparent.gif 46 3,23 %
Total vots vàlids i regidors 1422 100 % 11
Vots nuls 13 0,91 %**
Participació (vots vàlids més nuls) 1435 71,32 %**
Abstenció 577* 28,68%**
Total cens electoral 2012* 100 %**
Batlle: Miquel Parella i Codina (Junts) (15/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de Junts)
Fonts: Ministeri de l'Interior.[6] Junta Electoral de la Zona de Granollers.[7] Periòdic Ara.[8]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Ramon Fondevila i Cunillera
Logotip de CiU
19/04/1979 --
1983 - 1987 Ramon Mir i Sala
Logotip de CiU
28/05/1983 --
1987 - 1991 Ramon Mir i Sala
Logotip de CiU
30/06/1987 --
1991 - 1995 Ramon Mir i Sala
Logotip de CiU
15/06/1991 --
1995 - 1999 Ramon Mir i Sala
Logotip de CiU
17/06/1995 --
1999 - 2003 Joan Vila i Matabacas
Logotip de CiU
03/07/1999 --
2003 - 2007 Joan Vila i Matabacas
Logotip de CiU
14/06/2003 --
2007 - 2011 Jordi Sambola i Serres
Logotip d'ICV-EUiA-EPM
16/06/2007 --
2011 - 2015 Joan Vila i Matabacas
Logotip de CiU
11/06/2011 --
2015 - 2019 Joan Vila i Matabacas
Logotip de CiU
13/06/2015 --
Des de 2019 Miquel Parella i Codina
Logotip de JxCAT
15/06/2019 --
Fonts: Municat.[9]

Persones il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. «El «referèndum» d'Aiguafreda: deixar el Vallès Oriental per passar a Osona». Nació Digital, 30-11-2019 [Consulta: 27 abril 2019].
  2. Atles comarcal i municipal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2006. ISBN 84-412-1427-1. 
  3. Joan Conill Mateu. En BTT per Osona: 14 itineraris. Cossetània Edicions, 2004, p. 78–. ISBN 978-84-9791-000-2. 
  4. Mapa de patrimoni cultural. Aiguafreda. Marta Lloret Blackburn. 2013.
  5. També hi va participar el Partit Popular Català (PP) (94 vots, 6,61 %).
  6. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 23 agost 2019].
  7. Junta Electoral de la Zona de Granollers «Proclamació de les candidatures per a les eleccions municipals de la Junta Electoral de Zona de Granollers» (pdf). Butlletí oficial de la Província de Barcelona. Diputació de Barcelona [Granollers], 30-04-2019, pàg. 1-2. Registre 2019015767 [Consulta: 23 agost 2019].
  8. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Aiguafreda», 26-05-2019. [Consulta: 23 agost 2019].
  9. Portal d'informació municipal Municat. Generalitat de Catalunya. «Informació municipal de l'Ajuntament d'Aiguafreda». municat.gencat.cat. [Consulta: 23 agost 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aiguafreda Modifica l'enllaç a Wikidata