1875
| Tipus | any civil i any comú que comença en divendres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1875 (mdccclxxv) |
| Islàmic | 1292 – 1293 |
| Xinès | 4571 – 4572 |
| Hebreu | 5635 – 5636 |
| Calendaris hindús | 1930 – 1931 (Vikram Samvat) 1797 – 1798 (Shaka Samvat) 4976 – 4977 (Kali Yuga) |
| Persa | 1253 – 1254 |
| Armeni | 1324 |
| Rúnic | 2125 |
| Ab urbe condita | 2628 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1840 1850 1860 - 1870 - 1880 1890 1900 | |
| Anys | |
| 1872 1873 1874 - 1875 - 1876 1877 1878 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 22 d'abril: Acció de Breda, dins el marc de la Tercera Guerra Carlina.
- 10 de novembre, Ciutadella (Menorca): S'inaugura el Teatre des Born.[1]
- Miquel Costa i Llobera escriu Lo pi de Formentor, el seu poema més conegut.
- Resta del món
- 3 de març: S'estrena Carmen, de Georges Bizet, al Teatre Nacional de l'Opéra-Comique de París.[2]
- 23 de març: El vaixell de la Marina Reial Britànica HMS Challenger descobreix l'actual punt més profund de la Terra, la fossa Challenger.
- 7 de maig, Sant Petersburg (Imperi Rus): Signatura del Tractat de Sant Petersburg (樺太・千島交換条約, Karafuto-Chishima Kōkan Jōyaku) (rus:Петербургский договор), entre l'Imperi del Japó i l'Imperi de Rússia.[3]
- 26 d'agost, la Seu d'Urgell: Els carlins hi són derrotats; acaba així la Tercera Guerra Carlina.
- Els Royal Engineers Association Football Club, guanyen la Copa anglesa de futbol.
- El 28 d'octubre: El rei Alfons XII d'Espanya dona el títol de ciutat a Figueres per la seva heroica defensa contra els carlins.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 5 de febrer - Ricard Viñes i Roda, pianista i compositor català (m. 1943).
- 10 de febrer - Barcelona: Maria Lluïsa Ponsa, compositora, pianista i escriptora catalana (m. 1919).[4]
- 12 de març - Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà): Juli Garreta i Arboix, compositor de sardanes.
- 15 de juliol - València, l'Horta: Joaquim Dualde i Gómez, advocat i polític valencià, ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts (1934-1935) durant la Segona República Espanyola (m. 1963).
- 7 de setembre, Sagunt (Camp de Morvedre): Francesc Mora i Berenguer, arquitecte valencià (m. 1961).
- 25 de desembre - València: Manuel Benedito Vives, pintor valencià, perpetuador de l'escola valenciana del segle xix (m. 1963).
- 29 de desembre - València: Francesc Almarche i Vázquez, historiador valencià (m. 1927).
- Sant Feliu de Guixols: Josepa Pallí Paradeda, vescomtessa.
- Resta del món
- 9 de gener,
- Montevideo: Julio Herrera y Reissig, poeta uruguaià (m. 1910).
- Nova York: Gertrude Vanderbilt Whitney, escultora i filantropa nord-americana (m.1942).[5]
- 14 de gener, Kaysersberg: Albert Schweitzer, teòleg, filòsof, musicòleg i metge missioner alemany, premi Nobel de la Pau (m. 1965).
- 22 de gener, Uppsala, Suècia: Astrid Cleve, botànica, geòloga i química sueca (m. 1968).[6]
- 2 de febrer - Viena, Àustria: Fritz Kreisler, violinista i compositor austríac (m. 1962).
- 10 de febrer - Salern, Itàlia: Elvira Notari, directora de cinema i primera dona cineasta d'Itàlia.[7] (m. 1946)
- 20 de febrer - Orlhac (Alvèrnia): Marie Marvingt, atleta, esportista, alpinista, pilot i periodista francesa (m. 1963).[8]
- 4 de març: Mihály Károlyi, primer ministre d'Hongria (m. 1955).[9]
- 7 de març, Ziburu, Iparralde: Maurice Ravel, compositor francès (m. 1937).[10]
- 22 de març: Charles John Tolman, compositor estatunidenc.
- 26 de març: Syngman Rhee, president de Corea del Sud (m. 1965).[11]
- 27 de març,
- Annecy, França: Cécile Vogt, neuròloga, contribuí a la recerca sobre el tàlem cerebral (m. 1962).[12]
- Stuttgart: Alexander Eisenmann, músic alemany.
- 5 d'abril, Enghien-les-Bains, França: Mistinguett, cantant, actriu i vedet francesa.[13]
- 8 d'abril, Brussel·les, Bèlgica: Albert I de Bèlgica, rei de Bèlgica (m. 1934).
- 18 d'abril, (Haeju (ara a Corea del Nord): Syngman Rhee o bé Yi Seung-man,president del Govern Provisional de la República de Corea, a l'exili (1919-1925), i també el primer de la República de Corea o Corea del Sud (1948-1960)(m. 1965).[14]
- 29 d'abril, Adelaida, Austràlia Meridional: Margaret Preston, pintora modernista i gravadora australiana (m. 1963).[15]
- 8 de maig, Aken, Saxònia-Anhalt, Alemanya: Emilie Winkelmann, primera arquitecta alemanya.[16]
- 13 de maig, Estepona, Espanya: María Espinosa de los Monteros, activista, feminista i política.[17]
- 22 de maig, Atlanta, Geòrgiaː Lucy May Stanton, pintora estatunidenca (m. 1931).[18]
- 6 de juny - Lübeck, Alemanya: Thomas Mann, novel·lista alemany, Premi Nobel de Literatura 1929 (m. 1955).[19]
- 9 de juny, Londres: Henry Hallett Dale, fisiòleg britànic, Premi Nobel de Fisiologia o Medicina (m. 1968).
- 28 de juny - Beauvais, França: Henri Léon Lebesgue, matemàtic francès que va fer una gran treball en la teoria d'integrals (m. 1941).[20]
- 13 de juliol - Montevideo: María Eugenia Vaz Ferreira, poeta uruguaiana.[21]
- 15 de juliol: Adolfo Díaz Recinos, president de Nicaragua (m. 1964).[22]
- 26 de juliol
- Suïssa: Carl Gustav Jung, psiquiatre suís (m. 1961).
- Sevilla, Espanya: Antonio Machado, poeta espanyol de la Generació del 98 (m. 1939).[23]
- 9 d'agost: Artur Bernardes, president del Brasil (m.1955).
- 14 d'agost: Eusebio Ayala, president del Paraguai (m. 1942)[24]
- 1 de setembre - Chicago, Estats Units d'Amèrica: Edgar Rice Burroughs, escriptor de gènere fantàstic, creador del personatge Tarzan (m. 1950).[25]
- 3 de setembre - Maffersdorf, Bohèmia, aleshores part de l'Imperi Austrohongarès: Ferdinand Porsche, enginyer austríac fundador i creador de l'oficina de projectes automobilística alemanya Porsche (m. 1951).[26]
- 29 de setembre, Groenlàndia, Dinamarca: Henrik Lund, pintor, poeta, compositor i capellà.
- 8 de novembre, Minhou, Fujian (Xina): Qiu Jin, escriptora xinesa (m. 1907)[27]
- 9 de novembre, Morcens (Landes)ː Cora Laparcerie, artista, poeta i directora teatral francesa (m. 1951).[28]
- 4 de desembre - Praga (Imperi Austrohongarès): Rainer Maria Rilke, escriptor austríac (m. 1926).
- 8 de desembre - Gant, Bèlgica: Jeanne (Jenny) Montigny, pintora belga (m. 1937).[29]
- Bagdad: Maruf al-Rusafi, poeta iraquià.
- Kastamonu: Ahmed Shukri Bey, polític turc.
- 22 de novembre, Londres: Hermann Finck (anglès), compositor
- 9 de juny - Calhoun, Michigan: Lena Sadler, metgessa, cirurgiana i obstetra, líder en temes sobre la salut de la dona (m. 1939).[30]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 24 de març - Figueres, Alt Empordà: Pep Ventura, compositor de sardanes (58 anys).[31]
- 27 de març - Barcelona: Francesc Xavier Parcerisa i Boada, dibuixant, pintor i litògraf romàntic català.
- 2 d'abril - Vic: Francesc Coll i Guitart, fundador de la Congregació de les Dominiques de l'Anunciata de la Beata Verge Maria (n. 1812).
- 5 d'octubre - Sabadell: Feliu Llonch i Mates, industrial tèxtil català.
- Resta del món
- 25 de febrer - Londres, Anglaterra): Charles Lyell, científic i geòleg escocès (77 anys).
- 12 de març - Karlovac, Croàcia: Dragojla Jarnević, educadora i escriptora, una de les fundadores de la prosa croata (n. 1812).[32]
- 30 de març - Saint-Josse-ten-Noode, Bèlgica: Marie-Félicité Moke Pleyel, pianista belga (n. 1811).[33]
- 4 d'abril - Stuttgart: Karl Mauch, geòleg i explorador alemany que va explorar el sud del continent africà (n. 1837).[34]
- 3 de juny - Bougival, França: Alexandre César Léopold Bizet conegut com a Georges Bizet, compositor francès (n. 1838).[35]
- 5 de juliol, Estocolm, Suècia: Maria Röhl, pintora retratista sueca (n. 1801).[36]
- 31 de juliol, Elisabethton, Tennessee, EUA): Andrew Johnson, sastre, 17è president dels Estats Units (66 anys).[37]
- 4 d'agost - Copenhaguen, Dinamarca: Hans Christian Andersen, escriptor danès (n. 1805).[38]
- 15 de setembre - Parísː Louise Farrenc, compositora, pianista i professora francesa (n. 1804).[39]
- 10 de desembre - Jinkō-in, Japó: Ōtagaki Rengetsu, monja budista japonesa, poeta, ceramista, pintora i experta cal·lígrafa.[40]
- 27 de desembre - Pàdua: Francesco Miniscalchi-Erizzo, polític italià.
- Louise Madeleine Denau, cantant francesa.
Referències
[modifica]- ↑ Perelló, Francesc. «Teatre des Born». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre (reconeixement). [Consulta: 3 febrer 2022].
- ↑ «Carmen, Georges Bizet. El muntatge icònic i referent de Bieito...». Gran Teatre del Liceu, 2020. [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Maria Lluïsa Ponsa i Bassas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 desembre 2021].
- ↑ «Gertrude Vanderbilt Whitney» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ Markusson Winkvist, Hanna. «Astrid Maria Cleve». Svenskt kvinnobiografiskt lexikon. [Consulta: 5 març 2023].
- ↑ «Elvira Notari: la prima donna regista in Italia» (en italià), 26-07-2024. [Consulta: 4 febrer 2025].
- ↑ «Marie Marvingt (1875-1963) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 6 gener 2025].
- ↑ Spencer Tucker, i Laura Matysek Wood, The European powers in the First World War: an encyclopedia, p.396 (anglès)
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Syngman Rhee i Han-Kyo Kim, The spirit of independence: a primer of Korean modernization and reform, p.1 (anglès)
- ↑ Akkermans, Rebecca «Cécile Vogt» (en anglès). The Lancet Neurology, 17, 10, 01-10-2018, pàg. 846. DOI: 10.1016/S1474-4422(18)30002-4. ISSN: 1474-4422. PMID: 29339020.
- ↑ «Mistinguett | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Holcombe, Charles, 1956-. A history of East Asia : from the origins of civilization to the twenty-first century. Second edition. ISBN 978-1-107-11873-7.
- ↑ Seivl, Isobel. Australian Dictionary of Biography, Volume 11. Margaret Rose Preston (1875–1963) (en anglès). Canberra: National Centre of Biography, Australian National University, 1988.
- ↑ «Emilie Winkelmann» (en ge). FrauenOrte im Land Brandenburg. [Consulta: 30 juny 2021].
- ↑ «María Espinosa de los Monteros y Díaz de Santiago. Estepona 1875- Alicante 1946» (en castellà). Biografías de Mujeres Andaluzas. [Consulta: 26 març 2025].
- ↑ Fowler, Betty Alice. «Lucy May Stanton» (en anglès). Georgia Encyclopedia, 16 setembre 2003 [actualitzat abril 2021]. [Consulta: 27 març 2025].
- ↑ «Thomas Mann». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Henri Léon Lebesgue» (en francès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Sabat Ercasty, Carlos «Comisión de Homenaje a María Eugenia Vaz Ferreira. Biografia». Ministerio de Instrucción Pública, 1954.
- ↑ (castellà) Aldo Díaz Lacayo, Gobernantes de Nicaragua (1821-1979): guía para el estudio de sus biografías políticas.
- ↑ «Antonio Machado Ruiz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ Eusebio Ayala, Patria y libertad: selección de discursos, artículos y documentos, p. 11. (castellà)
- ↑ «Edgar Rice Burroughs | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 4 setembre 2020].
- ↑ «Ferdinand Porsche | Austrian engineer» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2020].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ Acta de defunció (amb data i lloc de naixement) à Paris , n° 1619, vue 23/31.
- ↑ Karel Blondeel, Vrouwelijke schilders in Gent (1880 -1914), een socio-historische studie. graduate thesis, University of Ghent, 2002-2003.
- ↑ «Dr Lena Celestia Kellogg Sadler (1875-1939)». Find a Grave Memorial. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Josep Maria Ventura i Casas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ de Haan, Francisca; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, p. 185-187. ISBN 978-963-7326-39-4.
- ↑ «Marie-Félicité-Denise Pleyel» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «Karl Mauch. German explorer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 31-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Macdonald, Hugh. «Bizet, Georges (Alexandre-César-Léopold)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.51829 [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Maria Röhl». Nationalmuseum (Museu Nacional de Belles Arts d'Estocolm). [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Andrew Johnson | Biography, Presidency, & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ «Hans Christian Andersen | Biography, Fairy Tales, & Books» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ Herold, Anja; Jaacks, Jan Felix. «Farrenc, Louise» (en alemany). Sophie Drinker Institut. [Consulta: 27 març 2025].
- ↑ «LA LLUNA DE LOTUS Art i poesia de la monja budista Ōtagaki Rengetsu (1791-1875)», 20-10-2021. [Consulta: 9 març 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1875