Karlovac

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «comtat de Karlovac».
Infotaula de geografia políticaKarlovac
Karlovac
Bandera de Karlovac
Karlovac museu de la guerra.JPG
Museu de la guerra a Karlovac

Localització
Croatia location map, Karlovac county.svg
45° 29′ 35″ N, 15° 33′ 21″ E / 45.493055555556°N,15.555833333333°E / 45.493055555556; 15.555833333333
Estat Croàcia
Županija Comtat de Karlovac
Població
Total 55.705 (2011)
• Densitat 138,57 hab/km²
Geografia
Superfície 402 km²
Altitud 112 m
Història
Fundació 13 juliol 1579
Indicatius
Codi postal 47000
Fus horari hora d'Europa Central d'estiu
Prefix telefònic 047
Altres dades
Agermanament

Web www.karlovac.hr
Modifica dades a Wikidata

KarlovacKarlstadt o Carlstadt (alemany), Károlyváros o Marinograd (hongarès)— és una ciutat i municipi al centre de Croàcia. La ciutat té una població de 49.082 habitants, mentre que el municipi sencer en té 59.395 (2001). La majoria (un 85,9%) dels seus ciutadans són croats (2001). Karlovac és el centre administratiu de comtat de Karlovac i està situada a l'autopista i línia de ferrocarril Zagreb-Rijeka, 56 km al sud occidental de Zagreb i a 130 km des de Rijeka.

Història[modifica | modifica el codi]

Karlovac es va construir des de zero el 1579 per reforçar la defensa del sud d'Àustria contra els atacs otomans. Es va fundaar com una fortalesa en forma d'estrella de sis puntes a la propietat de la família noble dels Zrinski prop de la ciutat vella de Dubovac al conflent dels rius Kupa, Korana, Mrežnica i Dobra. La forma d'estrella encara es pot apreciar al voltant de la ciutat. Originalment va ser coneguda com a Karlstadt, Carlstadt, o Carlstatt ("la ciutat de Carles" en alemany), per qui en va ser el promotor, l'arxiduc d'Àustria Carles II. La construcció va començar el 13 de juliol de 1579 sota la direcció de l'arquitecte Matija Gambon.

La primera església (de la Sagrada Trinitat), situada a la plaça central, s'edificà el 1580, però tots els edificis de la ciutat es cremaren en el foc del 1594. De fet, les forces de l'imperi Otomà assetjaren Karlovac set vegades, la darrera el 1672, però sempre fracassaren en l'ocupació. L'epidèmia de pesta de 1773 va delmar gairebé la meitat la població a l'època.

La població del fort anava creixent i el 6 de desembre de 1693 la ciutat va rebre un autogovern limitat. La reina Maria Teresa, després d'una reiterada insistència des del parlament croat, va tornar les ciutats de Karlovac i Rijeka a la corona de Croàcia el 9 d'agost de 1776. El rei Josep II d'Habsburg ho reafirmà en una carta oficial el 1781, permetent als ciutadans expandir la ciutat i explotar el potencial del seu emlpaçament, als encreuaments de camins que comunicaven les planes de Pannònia amb la costa Adriàtica. Els segles XVIII i XIX, la ciutat va viure una florida amb el desenvolupament de carreteres fins a la costa i amb la navegació pel Riu Kupa. Durant l'existència de les Províncies Il·líriques, Karlovac, que llavors rebia el nom oficial de Karlstadt, va ser la capital del Departament francès de Croàcia.

Karlovac va patir molts danys durant la Guerra de la independència croata (1991-1995). Les seccions del sud de la ciutat eren a la vora de les primeres línies entre la República de Croàcia i els serbis, i els barris de Turanj, Kamensko i part de Mekušje i Logorišta van ser completament devastats. El centre de ciutat, l'ajuntament i altres edificis també van ser malmesos. D'altra banda, la Catedral de Sant Nicolau, dels serbis ortodoxes, també va ser destruïda el 1993, així com la Residència Diocesana.

La indústria principal de Karlovac és ara la seva cervesa Karlovačko, produïda per Karlovačka pivovara i estesa per tot el país.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karlovac Modifica l'enllaç a Wikidata