Maria Teresa I d'Àustria
.jpg)
.svg)
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.[1][2][3]
Última descendent directa per via masculina dels Habsburg, a partir d'ella, els seus descendents es cognomenaren Habsburg-Lorena.
Orígens familiars[modifica]
Va néixer el 13 de maig de 1717 a la capital imperial de Viena i era la filla primogènita de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic i de la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel. Fou neta per línia masculina de l'emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic i de la princesa Elionor del Palatinat-Neuburg.
Matrimoni[modifica]
L'elecció de Francesc III de Lorena havia estat llargament meditada per la cancelleria alemanya. Era una elecció que no perjudicava ningú perquè no beneficiava ningú. Malgrat això, Francesc era un petit príncep d'una casa alemanya el territori del qual era extremadament desitjat pel Regne de França ja des de la Política de Reunions practicada per Lluís XIV de França a les darreries del segle xvii.
Per tal d'aconseguir l'aprovació francesa al matrimoni, el Ducat de Lorena, amb capital a Nancy que pertanyia a Francesc, se cedí al noble polonès Estanislau Leszczynski sogre de Lluís XV de França, a canvi Estanislau abandonava la cursa successòria a Polònia i cedia el ducat a la seva mort al seu gendre, el rei francès. França acceptà el matrimoni i la Pragmàtica Sanció del 1713 per la qual Maria Teresa es convertí en hereva universal dels territoris del seu pare.[4] A canvi, el duc de la Lorena rebria els territoris del gran duc de la Toscana, atès que, amb la mort de l'última Mèdici viva, el tron toscà havia quedat vacant, a més a més d'una forta compensació monetària.
Es casà el 12 de febrer de 1736 a la catedral de Viena amb el duc Francesc III de la Lorena, fill del duc Leopold I de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans, neta del rei Lluís XIII de França. D'aquesta unió nasqueren setze fills:
- Maria Elisabet (1737-1740)
- Maria Anna (1738-1739)
- Maria Carolina (1740-1741)
- Josep II, emperador romanogermànic (1741-1790). Es casà en primeres núpcies amb la princesa Isabel de Borbó-Parma i en segones núpcies amb la princesa Maria Josepa de Baviera.
- Maria Cristina d'Àustria (1742-1798). Es casà amb el príncep Albert de Saxònia. Esdevingué governadora dels Països Baixos austríacs.
- Maria Elisabet d'Àustria (1743-1808)
- Carles d'Àustria (1745-1761)
- Maria Amàlia d'Àustria, duquessa de Parma (1746-1804). Es casà amb el duc Ferran I de Parma l'any 1769.
- Leopold II, emperador romanogermànic (1747-1792). Es casà amb la infanta Maria Lluïsa d'Espanya. Exercí durant el període 1765 - 1792, el càrrec de Gran duc de Toscana.
- Maria Carolina (1748-1748)
- Maria Joana (1750-1762)
- Maria Jose (1751-1767)
- Maria Carolina, reina de les Dues Sicílies (1751-1814). Es casà amb el rei Ferran I de les Dues Sicílies l'any 1768.
- Ferran III de Mòdena, arxiduc (1752-1819). Es casà amb l'hereva de la Casa dels Este la princesa Maria Beatriu d'Este hereva dels dominis del Ducat de Mòdena, el Principat de Carrara i el Ducat de Massa. L'any 1803 com a compensació per l'annexió napoleònica de Mòdena reberen el principat de Brisgòvia.
- Maria Antonieta d'Àustria (1755-1793). Es casà amb el rei Lluís XVI de França i fou executada a la Plaça de la Bastilla, París, en mans de la República francesa.
- Maximilià d'Àustria, bisbe-elector (1756-1801). Des de 1784 i fins a la seva mort ostentà el càrrec d'elector-bisbe de Colonia un càrrec històricament vinculat a la família dels Habsburg.
La qüestió a la successió austríaca[modifica]
L'any 1713 l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic promulgà la Pragmàtica Sanció per la qual reservava la totalitat de les seves possessions per a la seva filla Maria Teresa. D'aquesta manera obviava les filles del seu germà gran, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, de la successió austríaca.
Arran de la mort de l'emperador l'any 1740 tan sols el Regne Unit s'havia compromès fermament a prestar suport a Maria Teresa per consolidar-se com a arxiduquessa. La Guerra de Successió Austríaca s'inicià el 1740 amb la invasió de Frederic II de Prússia del ducat de Silèsia que pertanyia als dominis de Maria Teresa, a la vegada el duc de Baviera Carles VII Albert presentava la seva candidatura a ocupar el tron del Sacre Imperi Romanogermànic.[5] Amb el suport de França i de Prússia, Carles aconseguia ésser elegit emperador, títol que ostentà des de 1742 fins a 1745, l'any de la seva mort.
La guerra mostrà la debilitat de Maria Teresa, que hagué de pagar un alt preu per consolidar-se com a hereva del seu pare. Maria Teresa cedia a Prússia el ducat de Silèsia, que representava el 20% de les riqueses de la casa d'Àustria, a canvi Prússia acceptava Francesc de Lorena com a nou emperador. Maria Teresa cedia a Espanya els ducats italians de Parma, Piacenza i Guastalla, territoris que el rei Ferran VI d'Espanya cedia alhora al seu germà Felip I de Parma. Finalment, Savoia rebria part del ducat de Milà. D'aquesta manera, Prússia, Espanya, Savoia i França acceptaven Maria Teresa com a hereva del seu pare. Aquest acord quedà reflectit en el Tractat d'Aquisgrà.[6]
Acció de govern[modifica]
Aconseguida la Pau l'any 1748, Maria Teresa intentà de totes les maneres possibles recuperar el ducat de Silèsia. La riquesa natural i industrial de Silèsia havia estat una font importantíssima pel manteniment de la hisenda imperial. Una acció fou la participació austríaca en la Guerra dels Set Anys (1756-1763 en què per primera vegada Àustria i França lluitaven en el mateix bàndol en contra de Prússia i de Frederic II de Prússia. L'aliança entre Maria Teresa I d'Àustria, el rei Lluís XV de França i la tsarina Elisabet de Rússia aconseguí reduir Prússia i es parlà d'importants pèrdues territorials prussianes fins que la mort de la tsarina i l'arribada al tron de Pere III de Rússia provocà la retirada de Rússia del conflicte i la salvació prussiana.
Altres accions foren la reforma de l'administració i de l'exèrcit austríac. Referent a l'administració austríaca, els principals canvis, proposats pel ministre Kaunitz, foren la creació d'una escola militar, la centralització en sis ministeris de les cancelleries i corporacions existents, la creació d'un tribunal suprem, i la reforma de l'aparell financer a través de la creació d'una cambra de comptes vinculada al ministeri d'economia.
Les reformes no són a l'estil liberal anglès, sinó que es persegueix la centralització i l'eliminació de privilegis; en definitiva, s'intentà, però no s'aconseguí, la creació de l'estat-nació austríac. Aquest intent anà acompanyat d'una voluntat de germanització de l'imperi molt acusada durant el regnat de Maria Teresa, però també del seu fill l'arxiduc Josep II.
Un altre tema en el qual Maria Teresa concentrà part de les seves forces fou l'intent d'abolició de la servitud. A Àustria la servitud ja havia estat anul·lada, però a Bohèmia i molt especialment a Hongria la servitud encara era ben quotidiana entre la pagesia. El 1766 i el 1775 es produeixen revoltes de serfs a Bohèmia que exigeixen l'abolició de la servitud i de la prestació personal, Maria Teresa aconseguirà promulgar decrets en els quals es limità més que considerablement la servitud. En canvi a Hongria les coses foren molt més complicades per l'enorme poder de l'aristocràcia hongaresa i simplement s'augmentà el nombre de terra necessària per tenir un serf la qual cosa feu que moltes petites explotacions haguessin d'alliberar els serfs que tenien.
Durant el regnat de Carles VI d'Àustria obtingué de l'Imperi Turc la regió del Banat serbi. Aquest territori que arribava fins a les portes de Belgrad fou repoblat intensament durant el regnat de Maria Teresa amb pagesos provinents de les regions d'Alsàcia, del Rin o de Westfàlia. L'estat els hi donava feina i habitatge.
| Precedit per: Carles VI |
Duquessa de Milà 1740–1780 |
Succeït per: Josep II |
| Precedit per: Carles VII Albert |
Reina de Bohèmia i Reina d'Hongria 1740–1780 | |
| Precedit per: Carles VI |
Duquessa de Parma 1740–1748 |
Succeït per: Felip I de Parma |
Referències[modifica]
- ↑ «Maria Teresa I d’Àustria | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r abril 2022].
- ↑ «María Teresa de Austria: la emperatriz autodidacta» (en castellà). La Vanguardia, 15-02-2018. [Consulta: 1r abril 2022].
- ↑ Martín, Esther. «María Teresa de Austria, madre y emperatriz reformadora a tiempo completo» (en castellà). La Vanguardia, 10-05-2017. [Consulta: 1r abril 2022].
- ↑ Holborn, Hajo. A History of Modern Germany: 1648–1840 (en anglès). Princeton University Press, 1982, p. 128. ISBN 691-00796-9.
- ↑ Asprey, Robert B. Frederick the Great: The Magnificent Enigma (en anglès). Backinprint.com, 2007, p. 164. ISBN 0595469000.
- ↑ Holborn, Hajo. A History of Modern Germany (en anglès). vol.1 (1648-1840). Princeton University Press, 1982, p. 217. ISBN 0691007969.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Teresa I d'Àustria |
- Prínceps imperials
- Arxiducs d'Àustria
- Dinastia dels Habsburg
- Reis d'Hongria
- Reis de Bohèmia
- Grans Ducs de Toscana
- Ducs de Milà
- Ducs de Parma
- Ducs lorenesos
- Emperadrius consorts del Sacre Imperi Romanogermànic
- Morts a Viena
- Morts d'accident vascular cerebral
- Polítics vienesos
- Polítics del Gran Est
- Naixements del 1717