Guerra dels Set Anys

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Guerra dels Set Anys (desambiguació)».
Infotaula de conflicte militarGuerra dels Set Anys

La batalla de Sainte-Foy, per George B. Campion
TipusGuerra global
Data29 agost 1757 Modifica el valor a Wikidata –  15 febrer 1763 Modifica el valor a Wikidata
EscenariEuropa, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Àfrica, Índia i les Filipines
LlocEuropa Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria de la coalició angloprussiana:

Tractat de Sant Petersburg (1762)
Tractat d'Hamburg (1762)
Tractat de París (1763)
Tractat de Hubertusburg (1763)

El statu quo ante bellum es manté a Europa.
Gran Bretanya i Espanya adquireixen gran part de les colònies franceses a l'Amèrica del Nord.
Gran Bretanya s'annexiona Bengala.
El control prussià sobre Silèsia no canvia.[1]
Bàndols
Prússia Prússia

Imperi britànic Regne de la Gran Bretanya
Hannover Hannover
Confederació iroquesa Confederació Iroquesa
Portugal Regne de Portugal
Brunswick-Wolfenbüttel Brunsvic-Wolfenbüttel

Hessen Hessen-Kassel 		Regne de França[2] Regne de França i les seves colònies

Sacre Imperi Sacre Imperi
Rússia Imperi Rus
Suècia Suècia
Bandera de la Creu de Borgonya. Imperi Espanyol
Electorat de Saxònia Saxònia

Regne de Sardenya-Piemont Regne de Sardenya-Piemont
Comandants
Prússia Frederic II de Prússia
Prússia Friedrich Wilhelm von Seydlitz
Imperi britànic John Manners
Imperi britànic Edward Boscawen
Imperi britànic Baró Clive
Imperi britànic James Wolfe †
Imperi britànic Baró Amherst
Imperi britànic Edward Braddock †
Hannover Duc Ferran de Brunswick 		Regne de França Lluís XV de França
Regne de França Louis-Joseph de Montcalm †
Sacre Imperi Romanogermànic Leopold Josef Graf Daun
Sacre Imperi Romanogermànic Franz Moritz von Lacy
Sacre Imperi Romanogermànic Carles Alexandre de Lorena
Sacre Imperi Romanogermànic Ernst von Laudon
Rússia Elisabet I
Rússia Piotr Saltikov
Electorat de Saxònia Frederick August II

La Guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia. La guerra també va tenir com a escenaris la costa d'Àfrica, el Carib i les Filipines. Hi van participar Prússia, Hannover, el Regne de Portugal i l'imperi colonial del Regne de la Gran Bretanya d'una banda, i l'Electorat de Saxònia, l'Arxiducat d'Àustria, el Regne de França, Rússia —fins a l'any 1762—, Suècia —des del 1757 fins al 1762— i Espanya —a partir del 1761—, de l'altra. Aquesta guerra va provocar més de 100.000 morts i ha estat considerada per alguns especialistes com una vertadera primera Guerra Mundial.

Front europeu[modifica]

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Mentre que l'emperadriu Maria Teresa intenta de reprendre Silèsia —perduda el 1742 i confirmada aquesta pèrdua a la pau d'Aix-la-Chapelle el 1748— a Frederic II de Prússia, Lluís XV respon a les provocacions marítimes de la Gran Bretanya (captura de vaixells comercials francesos) i sol·licita l'aliança austríaca (consagrada pel matrimoni del futur Lluís XVI amb Maria Antonieta). El 15 de maig de 1756 Anglaterra declara la guerra a França.

La guerra comença en sòl europeu quan Frederic II de Prússia, informat de la coalició que s'ha format en contra d'ell, decideix d'atacar Saxònia —aliat d'Àustria—, el 28 d'agost de 1756.[3] Saxònia es ret el 15 d'octubre de 1756, un dia després d'haver-se rendit l'exèrcit saxó. Tot i això, Saxònia va aconseguir de retardar la campanya prussiana.

Frederic II de Prússia pren de nou la iniciativa a la primavera de 1757 i avança cap a Praga.[4] Frederic derrota l'exèrcit austríac a la Batalla de Praga el 6 de maig de 1757 i posa setge a la ciutat però ha d'abandonar el setge arran de la desfeta prussiana a la Batalla de Kolin el 18 de juny.

França i Àustria es mobilitzen en contra de Prússia i s'enfronten en dues batalles a l'exèrcit prussià. A la Batalla de Rossbach que té lloc el 5 de novembre, Frederic II derrota la coalició entre França i el Sacre Imperi i el 5 de desembre cau derrotada Àustria a la Batalla de Leuthen.

A la primavera de 1758, Frederic II envaeix Àustria i a l'oest els francesos són batuts a la Batalla de Rheinberg i el 23 de juny a la Batalla de Krefeld. A l'oest els russos s'enfronten amb els austríacs a la Batalla de Zorndorf el 25 d'agost i els primers acaben per retirar-se del camp de batalla. El 25 de setembre a la Batalla de Tornow, els prussians s'enfronten amb els suecs i aquests aconsegueixen de rebutjar sis atacs prussians. El 14 d'octubre els austríacs van sorprendre els prussians a la Batalla de Hochkirk. Frederic II hi va perdre molta artilleria però va poder retirar-se'n de manera ordenada.

El 1759 es produeixen algunes desfetes prussianes. Així els russos, dirigits per Saltikov, van derrotar els prussians comandats pel General von Wedell a la Batalla de Kay. Malgrat que l'exèrcit de Hannover va derrotar un exèrcit francès de 60.000 hòmens l'1 d'agost a la Batalla de Minden, Frederic II va perdre la meitat de l'exèrcit a la Batalla de Kunersdorf contra un exèrcit russo-austríac; i a la Batalla de Maxen contra els austríacs, Prússia va perdre un cos sencer de 13.500 hòmens.

Entre el 5 de maig i el 24 de novembre de 1762. al nord i l'est de Portugal, l'intent d'invasió espanyola fou tres vegades derrotada, aconseguint una victòria decisiva anglo-portuguesa en la guerra Fantàstica.

Menorca[modifica]

Els francesos desembarcaren a Menorca amb grans forces i van posar setge a Maó,[5] i John Byng rebé el comandament d'una esquadra destinada a foragitar de l'illa de Menorca, que fou derrotada.[6]

Amèrica del Nord[modifica]

Article principal: Guerra franco-índia

A Amèrica del Nord el primer atac britànic es va produir el maig de 1754. Però el primer enfrontament que va anar més enllà d'una petita escaramussa es va produir dos mesos després, al juliol, a Fort Necessity. La guerra es va desenvolupar durant 9 anys, amb clar predomini francès a l'inici, però el resultat final va ser molt favorable a Gran Bretanya que va conquerir Canadà. La pau es va pactar en el Tractat de París el 10 de febrer de 1763,[7] i va suposar la pèrdua de totes les possessions continentals franceses, ja que també va haver de cedir Louisiana a Espanya[8] en compensació per la pèrdua de Les Florides a mans dels britànics.[9]

Cuba i Filipines[modifica]

A mesura que la guerra avançava, el govern espanyol neutral es va preocupar que la cadena de grans pèrdues franceses a mans dels britànics s'havia convertit en una amenaça per als interessos espanyols. Gran Bretanya va declarar la guerra contra Espanya el 4 de gener de 1762, i el 18 de gener de 1762, Espanya va emetre la seva pròpia declaració de guerra contra la Gran Bretanya.[10]

Els britànics ocuparen Cuba i Filipines,[11] territoris que Carles III recuperà en el Tractat de París (1763), el qual, però, l'obligà a cedir les Florides als britànics[12] i la Colonia del Sacramento a Portugal.[13]

Referències[modifica]

  1. ↑ Lee, Stephen J. Aspects of European History 1494-1789 (en anglès). 2a edició. Routledge, 1984, p. 200. ISBN 0203976878. 
  2. ↑ George Ripley, Charles Anderson Dana, The American Cyclopaedia, New York, 1874, p. 250, "...the standard of France was white, sprinkled with golden fleur de lis...". * Arxivat 2008-01-16 a Wayback Machine.The original Banner of France was strewn with fleurs-de-lis. *:on the reverse of this plate it says: "Le pavillon royal était véritablement le drapeau national au dix-huitième siecle...Vue du chateau d'arrière d'un vaisseau de guerre de haut rang portant le pavillon royal (blanc, avec les armes de France)." from the 1911 Encyclopedia Britannica: "The oriflamme and the Chape de St Martin were succeeded at the end of the 16th century, when Henry III, the last of the house of Valois, came to the throne, by the white standard powdered with fleurs-de-lis. This in turn gave place to the tricolour."
  3. ↑ Reid, Stuart. Frederick the Great's Allies 1756-63 (en anglès). Osprey Publishing, 2013, p. 2-3. ISBN 1472801857. [Enllaç no actiu]
  4. ↑ Asprey, Robert B. Frederick the Great: The Magnificent Enigma (en anglès). Ticknor & Field Publishing, 1986, p. 427. ISBN 0595469000. 
  5. ↑ Byng, John. Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a ed.. Cambridge University Press, 1911. 
  6. ↑ Pope, Dudley. At 12 Mr Byng was shot (en anglès). Orion, 2002 (1962), p. 193-194. ISBN 1842126075. 
  7. ↑ Rodriguez, Junius P. The Louisiana Purchase: A Historical and Geographical Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2002, p. 272-273. ISBN 9781576071885. 
  8. ↑ Rodriguez, Junius P. The Louisiana Purchase: A Historical and Geographical Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2002, p. 350. ISBN 9781576071885. 
  9. ↑ Seymour, Michael J. The Transformation of the North Atlantic World, 1492-1763 (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2004, p. 125. ISBN 0275973808. 
  10. ↑ Fish, Shirley. When Britain Ruled the Philippines, 1762-1764: The Story of the 18th Century British Invasion of the Philippines During the Seven Years War. 1stBooks, 2003, p. 2. ISBN 9781410710697. 
  11. ↑ Fish, Shirley. When Britain Ruled the Philippines, 1762-1764 (en anglès). 1stBooks Library, 2003. ISBN 1410710696. 
  12. ↑ Seymour, Michael J. The Transformation of the North Atlantic World, 1492-1763 (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2004, p. 125. ISBN 0275973808. 
  13. ↑ Contreras, Remedios. Relación y documentos de gobierno del virrey del Perú, Agustín de Jáuregui y Aldecoa, (1780-1784) (en castellà). Editorial CSIC - CSIC Press, 1982, p. 101. ISBN 840005055X. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra dels Set Anys
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guerra_dels_Set_Anys&oldid=31332234»