Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióCompanyia Neerlandesa de les Índies Orientals
(nl) Verenigde Nederlandsche Geoctroyeerde Oostindische Compagnie Modifica el valor a Wikidata
VOC.svg Flag of the Dutch East India Company.svg
Dades
Tipusnegoci, companyia privilegiada i empresa Modifica el valor a Wikidata
Indústriacomerç Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaempresa de capital obert Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaVerenigde Amsterdamse Compagnie (en) Tradueix, Compagnie van De Moucheron (en) Tradueix, Delftse Vennootschap (en) Tradueix i Verenigde Zeeuwse Compagnie (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació1602 Modifica el valor a Wikidata
FundadorJohan van Oldenbarnevelt Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1798 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Filial
Possessions holandeses, amb les possessions de la Companyia holandesa de les Índies Orientals en color verd pàl·lid, a l'Oceà Índic més Santa Helena al mig de l'Atlàntic.

La Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (Verenigde Oostindische Compagnie, abreujat VOC en neerlandès, literalment Companyia Unida de les Índies Orientals). Es va establir el 20 de març de 1602, quan els Estats Generals dels Països Baixos li van concedir un monopoli de 21 anys per a realitzar activitats colonials dins l'entorn d'Àsia. Era la primera corporació multinacional del món i era la primera companyia que publicava els seus guanys. Va ser una companyia de gran importància i volum de negocis durant gairebé dos segles, fins que va fer fallida i va ser dissolta el 1798. Les possessions i el deute foren assumits pel govern de la República Bàtava.

Aquesta companyia, creada a imitació de la britànica, superà a aquesta en el comerç d'espècies. Arribaren a controlar ports a Sud-àfrica, Sri Lanka, Malàisia, Indonèsia i el Japó.[1]

Història[modifica]

Imitant als britànics, que el 1600 formaren la Companyia Britànica de les Índies Orientals, el 1602 els Països Baixos crearen aquesta empresa, amb la doble seu a Batàvia i Amsterdam.[1]

El 1602 s'inicia l'expansió del gegant amb la construcció del quarter general de la companyia a Batàvia (l'actual Jakarta) a l'illa de Java. Altres llocs comercials sorgeixen als dominis que van constituir les Índies Orientals holandeses (la futura Indonèsia), per exemple a les illes Moluques on la VOC tindrà el monopoli de la nou moscada i del clau. Durant molt de temps, l'emplaçament de la VOC a Deshima, un illot artificial a Nagasaki, era l'únic lloc on es permetia als europeus comerciar amb els japonesos.2018[cal citació] El 1652, Jan van Riebeeck establí una colònia al Cap de Bona Esperança a l'extrem meridional d'Àfrica com a punt d'escala per als vaixells de passada de la VOC. Aquesta colònia (anomenada Colònia del Cap) serà la gènesi del poble afrikaner.[1] Altres establiments de la VOC es troben a Iran, a Bangla Desh, a Sri Lanka, a Malàisia, a Tailàndia, a la Xina, i a l'Índia.2018[cal citació] Des de la revolta dels japonesos cristians del 1638 solament es van permetre al Japó del regnat de Iemitsu Tokugawa que els xinesos i els holandesos comerciaren, establint-se aquests al port de l'illa de Deshima.[2] En el seu punt àlgid el 1669, la VOC era la companyia més rica del món del seu temps: comptava amb 150 vaixells comercials, 50.000 empleats, un exèrcit de 10.000 homes, una marina de 40 vaixells de guerra. La VOC estava sota la gestió dels Estats Generals dels Països Baixos.2018[cal citació]

La companyia va tenir freqüents conflictes amb els britànics. Després de la quarta guerra anglo-neerlandesa (1780-1784), la VOC es trobava en dificultats financeres, i el 1798 després d'una crisi financera, fou dissolta. Al Congrés de Viena de 1815, les Índies Orientals neerlandeses van correspondre als Països Baixos, però a Gran Bretanya li van adjudicar la Colònia del Cap.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals
  1. 1,0 1,1 1,2 Chris, Teresa et al. Gran enciclopedia de la historia. Madrid: Todolibros, 2003, p. 172. ISBN 84-8426-681-8. 
  2. Chris, 2003, p. 164-165.
  3. Bonnassieux, Louis Jean Pierre Marie. Les grandes compagnies de commerce: étude pour servir à l'histoire de la colonisation (en francès). Ayer Publishing, 1969. ISBN 0833703374.