Abel Tasman

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAbel Tasman
Abel Tasman - Cuyp (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(nl) Abel Janszoon Tasman Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1603 Modifica el valor a Wikidata
Lutjegast Modifica el valor a Wikidata
Mort10 octubre 1659 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Jakarta Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballNavegant i explorador Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióexplorador Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjugevalor desconegut
valor desconegut , mort Modifica el valor a Wikidata

Abel Janszoon Tasman[nb 1] (Lutjegast,1603 - Jakarta, 10 d'Octubre de1659) va ser un explorador dels Països Baixos al servei de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (Vereenigde Oostindische Compagnie, VOC), a les ordres d'Anthonie van Diemen.

Va realitzar els seus gran viatges entre el 1642 i el 1644.

Tasman va morir el 1659 a Batavia, l'actual Jakarta.

Primers viatges[modifica]

Tasman va entrar al servei de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals el 1632 o 1633 i va fer el seu primer viatge d’exploració a l’illa Ceram (moderna Seram, a l'actual Indonèsia) com a capità del Mocha el 1634.[1] Va navegar el 1639 sota el comandant Mathijs Hendrickszoon Quast en una expedició a la recerca de les "illes d'or i plata" als mars a l'est del Japó.[1] Després d’una sèrie de viatges comercials al Japó, Formosa (Taiwan), Cambodja i Sumatra, va ser escollit pel Governador General de les Índies Orientals Neerlandeses, Anthony van Diemen, per comandar el més ambiciós de tots els viatges holandesos per a l’exploració de l’hemisferi sud.[1]

Grans viatges[modifica]

Primer gran viatge (1642-1643)[modifica]

En el seu primer gran viatge, amb els vaixells Heemskerck i Zeehaen, va ser el primer europeu a arribar, el 24 de novembre de 1642,[2] a l'illa que anomenà Van Diemensland, en honor d'Anthonie van Diemen, Governador General de les Índies Orientals Neerlandeses i que els anglesos van nomenar més tard Tasmània en honor seu.

Tongatapu, la principal illa de Tonga; dibuix d'Isaack Gilsemans

El 13 de desembre de 1642 van albirar terres a la costa nord-oest de l'illa del Sud, Nova Zelanda, convertint-se en els primers europeus que van veure Nova Zelanda.[3] Va ser rebutjat en un atac dels maoris a la badia dels Assassins (Moordenaarsbaai), avui Golden Bay. Va anomenar les illes Statenland,[4] en honor dels Estats Generals dels Països Baixos (parlament neerlandès).[4]

De tornada a Batavia, Tasman es va trobar amb l'arxipèlag de Tonga el 20 de gener de 1643. Mentre passaven les illes Fiji, els vaixells de Tasman van estar a punt de topar amb els perillosos esculls del nord-est del grup de Fiji. Va traçar la punta oriental de Vanua Levu i Cikobia-i-Lau abans de tornar al mar obert.

L'expedició va girar cap al nord-oest cap a Nova Guinea i va arribar a Batavia el 15 de juny de 1643.[5]

Vaixells del primer viatge[modifica]

Vaixell Heemskerck Zeehaen
Desplaçament 120 tones 100 tones
Tripulació 60 50
Comandant Abel Janszoon Tasman
Capità Gerrit Janszoon Ide T'Jerckszoon Holman
Cartògraf Francoys Jacobszoon

Segon gran viatge (1644)[modifica]

En un segon viatge va explorar les costes occidentals d'Austràlia.

Tasman va deixar Batavia el 30 de gener de 1644 en el seu segon viatge amb tres vaixells (Limmen, Zeemeeuw i el Braek). Va seguir la costa sud de Nova Guinea cap a l'est en un intent de trobar un pas cap a la banda oriental de Nova Holanda. Tanmateix, no va trobar l'estret de Torres entre Nova Guinea i Austràlia, probablement a causa dels nombrosos esculls i illes que amagaven les possibles rutes, i va continuar el seu viatge seguint la costa del golf de Carpentària cap a l'oest al llarg de la costa nord d'Austràlia. Va cartografiar la costa nord d'Austràlia, fent observacions sobre Nova Holanda i la seva gent.[6] Va tornar a Batavia l'agost de 1644.

Des del punt de vista de la Companyia neerlandesa de les Índies Orientals, les exploracions de Tasman van ser una decepció: ni havia trobat una zona prometedora per al comerç ni una nova ruta de navegació útil. La companyia es va molestar ja que Tasman no va explorar completament les terres que va trobar i va decidir que s'hauria d'escollir un "explorador més persistent" per a futures expedicions.[7] Durant més d’un segle, fins a l’època de James Cook, Tasmània i Nova Zelanda no van ser visitades pels europeus: Austràlia continental es va visitar, però molt ocasionalment.

Vida posterior[modifica]

El 2 de novembre de 1644, Abel Tasman va ser nomenat membre del Consell de Justícia de Batavia. Va anar a Sumatra el 1646, i l'agost de 1647 a Siam (actual Tailàndia) amb cartes de la companyia al rei. El maig de 1648 va estar al capdavant d’una expedició enviada a Manila per intentar interceptar i saquejar els vaixells de plata espanyols procedents d’Amèrica, però no va tenir èxit i va tornar a Batavia el gener de 1649. El novembre de 1649 va ser acusat i trobat culpable d'haver penjat un dels seus homes sense judici l'any anterior, va ser suspès del seu càrrec de comandant, multat i obligat a pagar una indemnització als familiars del mariner. El 5 de gener de 1651 va ser formalment reincorporat al seu rang i va passar els anys restants a Batavia. Tenia una bona posició econòmica, sent un dels propietaris més grans de la ciutat. Va morir a Batavia el 10 d'octubre de 1659 i li va sobreviure la seva segona dona i una filla del seu primer matrimoni, que van rebre la seva herència. En el seu testament (que data de 1657),[8] va deixar 25 florins als pobres del seu poble Lutjegast.[9]

Tot i que el pilot de Tasman, Frans Visscher, va publicar Memoir concerning the discovery of the South land el 1642,[10] el detallat diari de Tasman no es va publicar fins al 1898; no obstant això, alguns dels seus dibuixos i mapes eren de circulació general i eren utilitzats pels exploradors posteriors.[6] El diari signat per Abel Tasman del viatge de 1642 es troba als Arxius Nacionals (Nationaal Archief) de La Haia.[11]

Rutes de Tasman en el seu primer i segon viatge.

Illes descobertes per Tasman[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Enciclopèdia Britànica» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2021].
  2. «Digital Collections - Maps - Monumenta cartographica [cartographic material] : reproductions of unique and rare maps, plans and views in the actual size of the originals : accompanied by cartographical monographs | Original map of Tasmania in December 1642». nla.gov.au.
  3. «European discovery of New Zealand». Encyclopedia of New Zealand, 04-03-2009. Arxivat de l'original el 10 novembre 2010.
  4. 4,0 4,1 John Bathgate. «The Pamphlet Collection of Sir Robert Stout:Volume 44. Chapter 1, Discovery and Settlement». NZETC. «He named the country Staaten Land, in honour of the States-General of Holland, in the belief that it was part of the great southern continent.»
  5. Beazley, 1911.
  6. 6,0 6,1 Quanchi, Historical Dictionary of the Discovery and Exploration of the Pacific Islands, page 237
  7. «Abel Tasman's great voyage». Tai Awatea-Knowledge Net.
  8. «National Archives». Arxivat de l'original el 20 abril 2008.
  9. Robbie Whitmore. «Abel Janszoon Tasman - New Zealand in History - Holland 1603 - 1659». history-nz.org.
  10. A translation of part of Visscher's memoir may be read on pp.24-27 of Andrew Sharp, The voyages of Abel Janszoon Tasman, Oxford: Clarendon, 1968, p.82, n.1.
  11. Nationaal Archief, Den Haag, Aanwinsten Eerste Afdeling, nummer toegang 1.11.01.01, inventarisnummer 121

Notes[modifica]

  1. Abel, fill de Jans Tasman, més conegut al seu temps com Abel Janszoon o abreujat Abel Jansz. Tasman

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abel Tasman