Estret de Torres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'estret de Torres (en anglès Torres Strait) separa Austràlia i Papua Nova Guinea, entre el cap York, el punt més septentrional de l'estat australià de Queensland, al costat sud, i l'illa de Nova Guinea, a la banda del nord. Té uns 150 km d'amplada.

L'estret uneix el mar del Corall (a l'est) amb el mar d'Arafura (a l'oest). És molt poc profund, i el laberint d'esculls i illes el fa molt difícil de navegar. Hi trobem les illes de l'estret de Torres, habitades pels illencs de l'estret de Torres, un poble melanesi relacionat amb els papús.

Després que el Sahul se separés de l'Antàrtida, Austràlia, Nova Guinea i Tasmània van romandre unides per ponts continentals a causa del baix nivell del mar, cosa que hi va permetre el pas dels animals i dels primers homes.

Ara fa uns deu mil anys, en acabar-se la darrera glaciació i pujar el nivell del mar, aquests ponts terrestres desaparegueren i -entre altres- es va obrir l'estret de Torres. L'antic continent de Sahul va restar trencat en una àrida massa de terra de poca alçada (Austràlia) i dues illes muntanyenques (Nova Guinea i Tasmània).

Història[modifica | modifica el codi]

El primer a travessar l'estret fou el mariner espanyol Luis Váez de Torres, lloctinent a l'expedició de Pedro Fernández de Quirós que partí del Perú cap al Pacífic Sud el 1605. Després que el vaixell de Quirós tornés a Mèxic, Torres va continuar el viatge cap a Manila, passant per les Moluques. Va navegar seguint la costa sud de Nova Guinea i probablement arribà a veure l'extrem nord d'Austràlia.

L'estret de Torres i les illes de l'estret

El 1769, el geògraf escocès Alexander Dalrymple va trobar la relació del viatge de Torres a Manila i va donar batejar aquest estret amb el seu nom.

El 1770, James Cook va annexar la totalitat de la part oriental d'Austràlia a la Corona britànica. Va passar a través de l'estret després d'haver navegat al llarg de les costes australianes. La London Missionary Society va arribar a Erub (illa Darnley) el 1871. Les illes de l'estret de Torres van ser annexionades el 1879 per Queensland i, més tard, van convertir-se en part de la colònia britànica de Queensland, tot i que algunes d'elles es troben just a la costa de Nova Guinea. El 1901 van ser incorporades a la nova Federació australiana.

L'estret de Torres és mencionat al llibre Vint mil llegües de viatge submarí de Jules Verne, com un estret perillós on el submarí Nautilus queda encallat temporalment.

Coord.: 9° 50′ S, 142° 30′ E / 9.833°S,142.500°E / -9.833; 142.500

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estret de Torres Modifica l'enllaç a Wikidata