Estret de Torres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaEstret de Torres
(en) Torres Strait Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusEstret Modifica el valor a Wikidata
Localització
País de la concaAustràlia i Papua Nova Guinea Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaQueensland (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 9° 50′ 00″ S, 142° 30′ 00″ E / 9.8333333333333°S,142.5°E / -9.8333333333333; 142.5
Format per

L'estret de Torres (en anglès Torres Strait) separa Austràlia i Nova Guinea, es troba entre el cap York,[1][2] el punt més septentrional de l'estat australià de Queensland, al costat sud, i la costa meridional del territori de Papua Nova Guinea, a la banda del nord.[3][4][5] Té uns 150 km d'amplada. El seu nom recorda Luis Vaes de Torres, primer navegant europeu que hi passà el 1606.

L'estret connecta el mar del Corall, a l'est, amb el mar d'Arafura, a l'oest. És poc profund, i un laberint d'esculls i illes dificulta la seua navegació. Hi trobem les illes de l'estret de Torres, habitades pels illencs de l'estret de Torres, un poble melanesi relacionat amb els papús.

Després que el Sahul se separés de l'Antàrtida, Austràlia, Nova Guinea i Tasmània van romandre unides per ponts continentals a causa del baix nivell del mar, cosa que hi va permetre el pas dels animals i dels primers homes.

Ara fa uns deu mil anys, en acabar-se la darrera glaciació i pujar el nivell del mar, aquests ponts terrestres desaparegueren i -entre altres- es va obrir l'estret de Torres. L'antic continent de Sahul va restar trencat en una àrida massa de terra de poca alçada (Austràlia) i dues illes muntanyenques (Nova Guinea i Tasmània).

Història[modifica]

El primer a travessar l'estret fou el mariner espanyol Luis Vaes de Torres,[6][7] lloctinent a l'expedició de Pedro Fernández de Quirós que partí del Perú cap al Pacífic Sud el 1605.[8] Després que el vaixell de Quirós tornés a Mèxic, Torres va continuar el viatge cap a Manila, passant per les Moluques. Va navegar seguint la costa sud de Nova Guinea i probablement arribà a veure l'extrem nord d'Austràlia.

L'estret de Torres i les illes de l'estret

El 1769, el geògraf escocès Alexander Dalrymple va trobar la relació del viatge de Torres de Peru a Manila i va proposar batejar aquest estret amb el seu nom.[9][10]

El 1770, James Cook va annexar la totalitat de la part oriental d'Austràlia a la Corona britànica. Va passar a través de l'estret després d'haver navegat al llarg de les costes australianes. La London Missionary Society va arribar a Erub (illa Darnley) el 1871.[11] Les illes de l'estret de Torres van ser annexionades el 1879 per Queensland i, més tard, van convertir-se en part de la colònia britànica de Queensland, tot i que algunes d'elles es troben just a la costa de Nova Guinea. El 1901 van ser incorporades a la nova Federació australiana.[12]

L'estret de Torres és mencionat al llibre Vint mil llegües de viatge submarí de Jules Verne, com un estret perillós on el submarí Nautilus queda encallat temporalment.[13] Hi ha una obra d’Emilio Salgari titulada Estrecho de Torres.[14]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estret de Torres
  1. ↑ Mills, D. Cape York, Cooktown Travel Guide, North Queensland Australia: Great Barrier Reef Environment Touristic Guide. SONITTEC, 2019. ISBN 978-1-912483-63-1. 
  2. ↑ Fraser, L.; Fraser, Y. Cape York: A 4WD Experience. Boolarong Press, 2009. ISBN 978-1-921555-17-6. 
  3. ↑ Meiklejohn, J.M.D.. A New Geography on the Comparative Method, with Maps and Diagrams and an Outline of Commercial Geography. A. M. Holden, 1895, p. 447. 
  4. ↑ Balbi, A.; Malte-Brun, C.; Huot, J.J.N.; Larenaudière, F.F.; de Antillón, I.; Bedoya, S.M.; Torrente, M.; Verdejo, N.. La Geografía pintoresca, segun los novísimos descubrimientos, tratados, balances comerciales, censos é investigaciones: obra adornada con magníficas láminas en acero que representan las más famosas ciudades de la tierra, y con hermosos mapas, planos, etc (en castellà). Libería de Razola, 1844, p. 2-PA210. 
  5. ↑ Becher, A.B.. Navegación del Océano Pacífico ó sea, cuadro general de los vientos y corrientes que se experimentan en dicho mar, con las derrotas que se deben hacer para cruzarlo en todas direcciones (en castellà). Departmentósito Hidrográfico, 1862, p. 109. 
  6. ↑ Zaragoza, J.; de Belmonte y Bermúdez, L. Historia del descubrimiento de las regiones austriales hecho por el general Pedro Fernandez de Quirós (en castellà). M. G. Hernandez, 1880, p. 1-PA150. 
  7. ↑ Tomo Segundo (en castellà). Imprenta Y Libreria De Ildefonso Mompié, 1830, p. 212. 
  8. ↑ Relación verdadera del viaje y suceso que hizo el capitán Pedro Fernández de Quirós por orden de S.M. a la tierra austral e incógnita [Manuscrito / por Gaspar González de Leza, piloto mayor de la dicha armada]
  9. ↑ Fry, H.T.. Alexander Dalrymple (en suec). Taylor & Francis, 2013, p. 122. ISBN 978-1-135-15669-5. 
  10. ↑ Scarr, D. A History of the Pacific Islands: Passages through Tropical Time. Taylor & Francis, 2013, p. 61. ISBN 978-1-136-83796-8. 
  11. ↑ Osborne, E. Throwing Off the Cloak: Reclaiming Self-reliance in Torres Strait. Aboriginal Studies Press, 2009, p. 14. ISBN 978-0-85575-662-8. 
  12. ↑ Rademaker, L.; Rowse, T. Indigenous Self-Determination in Australia: Histories and Historiography. Australian National University Press, 2020, p. 250. ISBN 978-1-76046-378-6. 
  13. ↑ Verne, J. Veinte mil leguas de viaje submarino (en castellà). E-artnow Ediciones, 2013, p. 198. ISBN 978-80-7484-231-3. 
  14. ↑ Salgari, E.; Montero, J.P.. El estrecho de Torres (en castellà). Gahe, 1975. ISBN 978-84-7076-137-9. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estret_de_Torres&oldid=30286251»