Coralls

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Corall (color)».
Infotaula de nom comúCoralls
Nom comú sense valor taxonòmic
Organismes amb aquest nom
Cicle de vida del corall

Els coralls (o corals[4]) són animals que pertanyen a la classe dels antozous de l'embrancament dels cnidaris.[5] Les colònies de corall estan formades per milers d'individus anomenats zooides i poden assolir grans dimensions (esculls de corall). Els coralls són més freqüents i abundants en mars càlides. El que normalment s'anomena «corall» són les restes calcàries de l'animal.

El corall, sobretot el corall vermell i el corall negre, es fan servir en joieria. La persona que treballa el corall rep el nom de coraller.

Ús del terme[modifica]

El terme "corall" és poc precís i no té cap valor taxonòmic concret. D'una manera àmplia es fa servir per a designar els antozous que secreten un esquelet calcari dur, especialment els que formen colònies ramificades. Però també és comú denominar corall a espècies que creixen formant colònies compactes, com ara el corall cervell (Diploria labyrinthiformis) i fins i tot els que tenen un esquelet corni i flexible com les gorgònies.

Característiques[modifica]

L'animal conegut com a corall no és més que un petit pòlip de tot just uns mil·límetres de diàmetre. Té la capacitat de fixar sobre els seus teixits el carbonat de calci dissolt en el mar i així formar les estructures esquelètiques rígides característiques d'aquests animals.

El corall i la seva estructura calcària és blanca, els diferents colors que presenten es deuen a unes microalgues que viuen en simbiosi amb els pòlips que reben el nom de zooxantels. Per aquesta raó el corall necessita aigües transparents per a desenvolupar-se, perquè les zooxantels realitzin així la fotosíntesi.

Els coralls són animals carnívors, s'alimenten bàsicament de zooplàncton.

Reproducció[modifica]

Coral escleractini fregant

Quant a la reproducció, existeixen espècies de reproducció sexual i reproducció asexual, i en moltes espècies on es donen ambdues formes. Les cèl·lules sexuals són expulsades al mar totes alhora, seguint senyals com les fases lunars o les marees. La fecundació sol ser externa; no obstant això, algunes espècies mantenen l'òvul al seu interior (cavitat gastrovascular) i és allà on són fecundats els ous;[6] i les postes són tan nombroses que arriben a tenyir les aigües.

Molts ous són devorats pels peixos i altres espècies marines, però són tants que, encara que el percentatge de supervivència oscil·la entre el 18 i el 25%, segons estudis de biologia marina,[7] els supervivents garanteixen la continuïtat de les espècies.

Els ous una vegada a l'exterior, romanen a la deriva arrossegats pels corrents diversos dies, més tard es forma una larva plànula que, després de deambular per la columna d'aigua marina, s'adhereix al substrat o les roques i comença la seva metamorfosi fins a convertir-se en pòlip i un nou coral.

Esculls de corall[modifica]

Els pòlips del corall moren amb el temps, però les estructures calcàries es mantenen i poden ser colonitzades per altres pòlips de corall, que seguiran creant estructures càlciques generació rere generació. Al llarg de milers o de milions d'anys es formen grans estructures calcàries conegudes com a esculls de corall.

A vegades els esculls són tan grans que poden arribar a emergir a la superfície. Així, quan el corall creix al voltant d'una illa volcànica que posteriorment s'enfonsa, es crea una estructura de corall en forma d'anell amb una llacuna central que rep el nom d'atol.

L'escull de major longitud és la Gran Barrera d'Esculls, a la costa de Queensland d'Austràlia: té més de 2.000 km², i és una de les construccions naturals més grans del món.

Els esculls coral·lins formen la llar de molts organismes marins que hi troben aliment i protecció contra els depredadors.

El segon escull de corall més gran del món, la Barrera d'esculls de Belize (al llarg de la costa de Mèxic, Belize, Guatemala i Hondures), es troba al mar Carib, i s'estén per més de 700 km des de la península de Yucatán fins a les Illes de la Badia a la costa nord d'Hondures. Tot i que fa un terç del que mesura la Gran Barrera d'esculls d'Austràlia, a l'Escull del Carib mesoamericà hi ha una gran diversitat d'organismes, incloent 60 tipus de coralls i més de 500 espècies de peixos.

L'ecosistema també és el lloc de dues grans iniciatives internacionals de conservació, una ja ben establerta i una altra que s'està iniciant.

El 1998, el Fons Mundial per la Natura (WWF per les sigles en anglès) va identificar l'escull del Carib mesoamericà com un ecosistema prioritari i una ecoregió d'importància global, per la qual cosa va començar un esforç de conservació de l'escull a llarg termini.

Alguns gèneres anomenats corall[modifica]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. Hoeksema, Bert. «Octocorallia» (en anglès). World Register of Marine Species, 2015.
  2. Hoeksema, Bert. «Hexacorallia» (en anglès). World Register of Marine Species, 2015.
  3. Hoeksema, Bert. «Ceriantharia» (en anglès). World Register of Marine Species, 2016.
  4. «Coral». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. «Coralls». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Veron, J.E.N. (en anglès) Corals of Austràlia and the Indo-Pacific. Australian Institute of Marine Science. 1986
  7. «Settlement-competency period of planulae and genetic differentiation of the scleractinian coral Acropora digitifera.» (en anglès). Pub Med.gov.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coralls