Hondures

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
República de Honduras
Bandera Escut
Lema nacionalCap[nb 1]
HimneTu bandera es un lampo de cielo (La teva bandera és un llampec de cel)'
Capital
(i major ciutat)
Tegucigalpa
14° 06′ N, 87° 13′ O / 14.100,-87.217Coord.: 14° 06′ N, 87° 13′ O / 14.100,-87.217
Idiomes oficials Castellà
Gentilici Hondureny, hondurenya
Govern República
  President

Vicepresident
Juan Orlando Hernández
Ricardo Álvarez
Independència
 
 - Declarada
%nbsp;- Reconeguda
d'Espanya
15 de setembre del 1821
1823 
Superfície
 -  Total 112,090 km2 
 -  Aigua (%) 0%
Població
 -  Est. jul. 2010 7.989.415  (93è)[nb 2]
 -  Cens 
 -  Densitat 62 /km2 (107è)
Moneda Lempira (HNL)
Fus horari (UTC-6)
 -  Estiu (DST)  (UTC-6)
Domini internet .hn 
Codi telefònic 504
* És membre de l'ONU i l'OEA
  1. El lema No pasarán (No passaran) es va convertir en popular durant la guerra amb El Salvador el 1969
  2. Dades del World Factbook


Hondures és una república de l'Amèrica Central que limita a l'oest amb Guatemala i El Salvador, al sud amb Nicaragua i l'oceà Pacífic i al nord amb el golf d'Hondures i el mar Carib. Belize (l'antiga "Hondures Britànica") està només a 75 km enllà del golf d'Hondures.

Té una extensió de 112.090 km² i una població estimada de 6.500.000 habitants (2005). Tegucigalpa n'és la capital, amb 850.000 habitants i una aglomeració urbana d'un milió i mig, seguida de San Pedro Sula (490.000 hab.), que dins la seva aglomeració urbana (690.000 hab.) conté la ciutat de Choloma (140.000 hab.); també passen dels cent mil habitants La Ceiba i El Progreso.

Territorialment, el país s'organitza en 18 departaments.

El territori hondureny és muntanyós (punt culminant, el Cerro Las Minas, amb 2.865 m d'altitud), amb estretes planes costaneres i un litoral accidentat: a la costa caribenya s'obre el golf d'Hondures i la llacuna de Caratasca, i a la costa del Pacífic hi ha el golf de Fonseca. Pertanyen també a Hondures les anomenades Islas de la Bahía (Roatán, Guanaja i altres). El clima varia de subtropical a les terres baixes fins a temperat a les muntanyes.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història d'Hondures

L'Hondures precolombina va ser poblada per una barreja complexa de pobles indígenes que representaven una àmplia varietat d'orígens culturals i lingüístics. Entre aquests grups es destaquen els maies, els quals estaven relacionats amb els maies de Iucatan i Guatemala. Els maies es van estendre a través de la vall del Riu Motagua, i centraren el seu control en el principal centre cerimonial de Copán, prop de l'actual ciutat de Santa Rosa de Copán. Durant tres segles i mig, els maies van desenvolupar la ciutat, i la convertiren en un dels principals centres de la seva cultura.[1]Causes desconegudes fins avui, van provocar l'abandonament i la destrucció de Copán i altres ciutats maies, que en l'època de la conquesta espanyola ja no eren més que ruïnes.[2]

Els contactes espanyols amb la població indígena d'Hondures va començar amb l'últim viatge de Cristòfor Colom. El 1502, Colom va navegar més enllà de les Illes de la Badia i poc després va seguir a Punta Caxinas (Cap d'Hondures), va desembarcar a Trujillo i va prendre possessió d'Hondures en nom dels sobirans d'Espanya. Des del seu descobriment, el territori d'Hondures es va mantenir intacte, fins al març de 1524, quan Gil González Dávila es va convertir en el primer espanyol a arribar a Hondures amb propòsits de conquesta. Posteriorment ho van fer Cristóbal de Olid, Francisco de las Casas, Hernán Cortés i Pedro de Alvarado.

Quan Hondures es va declarar independent de les altres nacions de Centreamèrica, es va procedir a l'organització del nou estat hondureny. No obstant això, aquesta organització es va veure obstaculitzada per les rivalitats entre liberals i conservadors, que van produir el caos polític i retardar el desenvolupament del país. L'agitació política del país, va atreure les ambicions d'individus i de nacions centreamericanes i europees. Durant tota la resta del segle, els veïns d'Hondures interferiren constantment en la seva política interna.[2] Després de moltíssims inconvenients, li va tocar a l'administració de Marco Aurelio Soto, organitzar el país, i posar en marxa codis moderns en matèria civil, penal, de procediments, comerç i agricultura amb el propòsit de modernitzar a Hondures i acabar amb l'arcaica legislació colonial.

L'economia d'Hondures basada en l'agricultura, va ser dominada al segle XX per empreses nord-americanes com la United Fruit Company, la Standard Fruit Company i la Cuyamel Fruit Company, les quals van establir enormes plantacions de banana al llarg de la costa nord.[3][4] [5]Aquestes companyies, van fer ràpidament de la banana, la principal exportació Hondures a canvi de grans concessions.[6] D'aquesta manera, el capital estranger, la vida a les plantacions de banana, i els conservadors, van ser factors determinants en la política d'Hondures des de finals del segle XIX fins a mitjan segle XX.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia d'Hondures
Centre de la ciutat de San Pedro Sula.

Hondures, el segon país més pobre de l'Amèrica Central i un dels més pobres de l'Occident, sofreix amb una distribució de renda molt desigual i amb elevada atur. Històricament depèn del cultiu de banana i cafè, en els últims anys les seves exportacions es van diversificar i ara inclouen robes i cables elèctrics per a automòbils. La meitat de l'economia del país depèn dels Estats Units, sent 30% del PIB originari de les exportacions, i 20% de l'enviament de diner per hondurenys residents en aquell país.

Malgrat els alts nivells d'atur i d'inflació l'economia hondurenya va demostrar un creixement sostingut anual d'un 5%. Amb la signatura del Tractat de Lliure Comerç entre els Estats Units d'Amèrica, Centreamèrica i la República Dominicana (CAFTA-DR), i recentment el Canadà, s'espera molt més inversió estrangera i major creixement econòmic.[7]

Els principals productes d'exportació hondurenys són el cafè, tèxtils, gambetes, bananes, oli de palmell africà, or, fruites i fusta. El govern duu a terme projectes per promoure i expandir el sector industrial, diversificar l'agricultura, millorar els mitjans de transport i desenvolupar projectes hidroelèctrics.[8] En la dècada passada, Hondures es va convertir en el tercer major exportador de tèxtils als Estats Units després de la República Popular de Xina i Mèxic. Un gran percentatge de les exportacions hondurenyes són dirigides als Estats Units, la qual cosa és el seu principal soci comercial.[7]

Organització territorial[modifica | modifica el codi]

Hondures es divideix en 18 departaments, cadascú amb un governador designat pel President, els departaments es divideixen en municipis, alhora dividits en pobles i llogarets. La capital de la República és Tegucigalpa, que al costat de la ciutat de Comayagüela conformen el Districte Central; jurisdicció del departament de Francisco Morazán.[9]

Divisió territorial d'Hondures
Divisió territorial d'Hondures
Núm.1 Departament Pob (2010/2011) Sup (km²) Capital
1 Illes de la Badia 47.158 236 Roatán
2 Cortés 2,120,291 3.923 San Pedro Sula
3 Atlántida 572,551 4.372 La Ceiba
4 Colón 293,540 8.249 Trujillo
5 Gracias a Dios 88,314 16.997 Puerto Lempira
6 Copán 362,226 3.242 Santa Rosa de Copán
7 Santa Bárbara 402,367 5.024 Santa Bárbara
8 Yoro 552,100 7.781 Yoro
9 Olancho 509,564 23.905 Juticalpa
10 Ocotepeque 132,453 1.630 Ocotepeque
11 Lempira 315,565 4.228 Gracias
12 Intibucá 232,509 3.123 La Esperanza
13 Comayagua 442,251 5.124 Comayagua
14 Francisco Morazán 1,691,056 8.619 Districte Central
15 El Paraíso 427,232 7.489 Yuscarán
16 La Paz 196,322 2.525 La Paz
17 Valle 171,613 1.665 Nacaome
18 Choluteca 459,124 4.360 Choluteca
Informació del Cens 2010 Font: INE[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Aplícano Mendieta, Pedro. Los mayas en Honduras (en castellà). Tegucigalpa: Impr. y Papelería Calderón, 1969 [Consulta: 14 de febrer de 2011]. «Los mayas florecieron en estos países en los primeros 15 siglos de la era cristiana» 
  2. 2,0 2,1 Merrill, Tim. «Honduras: A Country Study». GPO for the Library of Congress, 1995. [Consulta: 12 de febrer de 2008].
  3. Acuña Ortega, Víctor Hugo. Las repúblicas agroexportadoras: (1870-1945) (en castellà). Costa Rica: FLACSO, 1994 [Consulta: 7 de febrer de 2011]. 
  4. Posas, Mario. Rafael del Cid. La construcción del sector público y del Estado nacional de Honduras, 1876-1979 (en castellà). Tegucigalpa: Editorial Universitaria Centroamericana, 1981 [Consulta: 7 de febrer de 2011]. 
  5. Anderson, Thomas P. Politics in Central America: Guatemala, El Salvador, Honduras, and Nicaragua (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1988. ISBN 0-275-92805-5 [Consulta: 7 de febrer de 2011]. 
  6. Honduras un Estado Nacional?: Llibre. Per Juan Arancibia C. ISBN 99926-15-98-2.
  7. 7,0 7,1 «Honduras». Honduran American Chamber of Commerce, 19 d'agost de 2011. [Consulta: 19 d'agost de 2011].
  8. «Honduras». encarta.msn, 1997-2008. [Consulta: 18 d'agost de 2011].
  9. Oficina Española de Turismo. «Ficha de la República de Honduras». México, D.F: Oficina de Informacion Diplomatica, Octubre, 2012.
  10. «Honduras: metropolitan areas» (en espanyol). ine.gob.hn, 2010.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]